El drama de les persones refugiades i desplaçades

Cerdanyola ha celebrat per primera vegada el Dia Internacional de les Persones Refugiades amb tot un seguit d’actes organitzats des de la regidoria de Drets Civils i amb la col·laboració d’Amnistia Internacional, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiats, La Ruta Pacífica de la Mujeres de Colombia i entitats locals com Passi.-ho bé Teatre i Vespres Literaris.

Una taula rodona, l’obra de teatre Cambuche: vivir en la laderas de Ciudad Bolívar i la projecció del documental Tejedoras de paz. El coraje de las mujeres desplazadas en Colombia, han servit per fer visible a la ciutadania el drama de les més de 37 milions de persones refugiades i desplaçades al món.

L’article 14 de la Declaració Universal dels Drets de l’Home diu que en cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil i a gaudir-ne d’ell a qualsevol país. Els drets de les persones refugiades també es recullen a la Convenció de Ginebra (1951) i al Protocol de Nova York (1967), però l’aplicació real d’aquestes directrius internacionals "dista molt de ser efectiva", remarcava el regidor de Drets Civils, Gustavo Arias.

El membre d’Amnistia Internacional, Jordi Baró, explicava que l’afany de protegir les fronteres europees dels fluxos migratoris acaba impedint l’entrada de persones perseguides als seus països d’origen, "anul·lant així el dret d’asil".

La tipologia i ruta dels refugiats ha canviat al llarg dels anys. Recent acabada la II Guerra Mundial es produïa una fugida de ciutadans de l’Est a Occident; més endavant, amb les dictadures militars a Amèrica del Sud, s’estableix un pont entre aquests països i Europa. En canvi, actualment, el 90 percent de les persones refugiades i desplaçades es troba al Tercer Món.

La secretària de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Àgata Sol, va demanar un control de fronteres respectuós amb els drets humans i no fer devolucions massives sense donar totes les garanties individuals. Sol va parlar de "l’externalització de fronteres", posant el cas d’Espanya, que envia les persones interceptades en alta mar a Mauritània i Senegal, "on suposadament s’estudien les peticions d’asil".

La Ruta Pacífica de las Mujeres de Colombia és un moviment feminista, pacifista i antimilitarsita sorgit a Colòmbia l’any 1996 i que agrupa unes 350 organitzacions de 9 regions del país. La representant de La Ruta Pacífica, Ana Milena, explicava que un dels treballs més importants que han dut a terme és "abordar el dolor intern que pateixen les dones víctimes d’un conflicte armat interminable, que les obliga a deixar les seves llars i pertinences. La seva vida, en definitiva". Una altra tasca important és l’exigència del respecte dels drets de les dones desplaçades. En aquest sentit la Cort Constitucional, després de reunir-se amb una comissió de La Ruta, ha recomanat a l’Estat desenvolupar programes d’atenció dirigits a les dones desplaçades.

El dissabte dia 21 els actes es van centrar al Teatre de l’Ateneu amb la representació de l’obra Cambuche: vivir en las laderas de Ciudad Bolívar, basada en el llibre Para que se sepa. Hablan las persones desplazadas de Colombia. Posteriorment es va projectar el documental Tejedoras de paz. El coraje de las mujeres desplazadas en Colombia i es va llegir un manifest de suport a les accions del moviment de dones contra la guerra al sud de Colòmbia. Colòmbia és, juntament amn Irak i Afganistàn, un dels tres països amb un major número de persones desplaçades del món.

Cal recordar que el proper dissabte 28 de juny tindrà lloc a la plaça de l’Abat Oliba la festa de la solidaritat Cerdanyola i els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni en el marc de les accions de sensibilització envers la cooperació al desenvolupament que organitza la regidoria de Drets Civils conjuntament amb les entitats de solidaritat de la ciutat.