El Fantosfreak se'n va batent rècords de públic i participació

El Fantosfreak se'ns ha anat deixant a l'ambient els secrets, les pors, la fantasia d'un festival estrany en el qual la raresa, el ser un freak, és virtut, marca diferència i fa que sigui un certamen únic. I el tenim aquí cada 12 mesos.

Fantosfreak va néixer com una aventura de 4 bojos a la qual va assistir un grup de joves fidels del casal de ca n'Altimira. 16 anys després, el festival s'ha convertit en una cita internacional que creix any darrera any en nombre de participants, en qualitat de les pel·lícules, en països de procedència i, sobre tot, en públic. Aquell grup de joves s'ha convertit en una platea heterogènia que omple el parc del Turonet cinc nits de juliol seguides.

L'edició més internacional premia pel·lícules de l'estat

L'edició més internacional del Fantosfreak ha premiat, paradoxalment, cinc pel·lícules de l'estat. Començant per un recorregut per la història de la humanitat a través de les seves guerres que fa un extraterrestre en la

 la cinquena entrega d'una nissaga ja de culte: les pel·lícules d'animació Bendito Machine V, del director d'origen peruà-xilè Jossie Malis, arrelat a Mallorca.

Trailer Bendito Machine V from Zumbakamera on Vimeo.

La, en el fons, tendra faula Caradecaballo del barceloní Marc Martínez s'enduia el segon premi a la imaginació d'un curtmetratge fet amb 20 euros de pressupost com a contrapunt de l'alt pressupost del conte amb cavallers medievals i monstres sense temps que va aconseguir el tercer: El bosque negro:

EL BOSQUE NEGRO, Teaser 1 from El Bosque Negro on Vimeo.

Menció apart mereix el premi Garmanbozia, aquell que distingeix el curt més freak. En aquest cas una d'aquelles històries del més enllà de la mort, una cadira a la que cada nit pren l'esperit d'un home que va ser assassinat.

El premi del públic se l'enduia, Casitas, una pel·lícula amb molt d'humor i cares conegudes al repartiment sobre els efectes de la crisi en les parelles que ja no són tan joves.

La gala de lliurament de premis va comptar amb la presència del director i guionista Alberto Marini, autor d'històries com la de Mientras Duermes, que va presentar el tràiler de la seva pròxima pel·lícula, Summer Camp, produïda pel mateix equip que la nissaga de REC o The Conjuring.

Finalment, el jurat del Fantosfreak va concedir tres mencions especials:

- Himiko the goodslayer vs the daemon legion of azure dragons, de Hikaru Tsukuda (Japó, 2015)
- Tempo inverso, de Gregorio i Mikel Muro (Espanya, 2014)
- The Peripheral, de JT Seaton (USA, 2014)

Gent gran amb iniciativa

Un palmarès amb gèneres i tons molt diferents que tancava una edició amb algunes novetats destacades. Una d'elles la projecció d'El secret de la Torre Vermella, una pel·lícula feta per un col·lectiu de gent gran de la ciutat que s'ha entusiasmat tant amb l'experiència que plategen continuar amb noves produccions.

L'espectacle, també freak, del Wrestling

Novetats la d'aquest 2015 que no només passen pel cinema. Si el Fantosfreak s'ha mantingut fidel als concerts de grups de Cerdanyola i el seu entorn donant l'oportunitat a bandes locals d'actuar davant més d'un miler de persones, la vetllada de divendres va servir per donar un nou espectacle amb una exhibició de wrestling, un esport-espectacle del que es van veure tècniques ben diferents durant la nit.

Pericos emmascarats com si fossin un superheroi de còmic, personatges més que propis del Fantosfreak i el cinema de terror, dolents-fatxenda de pel·lícula que acaben rebent lliçons al ring... personatges de tot tipus. No faltava res en el que va ser un espectacle molt ben rebut. El que no van respondre és a la pregunta del milió: el resultat dels combats es coneix abans de disputar-lo?