El festival internacional Blues de Cerdanyola clou una edició que recupera empenta

La diversitat d'estils, la descoberta de noves estrelles internacionals o el suport a les bandes locals destaquen al certamen que tenia com a punt culimant el concert de dissabte amb la banda local Índigos, un prestidigitador de la guitarra com Carvin Jones, l'elegància soul de Myles Sanko, la contundència d'un gran bluesman acompanyat d'una potent banda com John Nemeth i el retorn nostàlgic d'uns Deltonos que segueixen sent referència.

Han passat els dies del Blues deixant un molt bon regust de boca i la sensació que el festival ha recuperat empenta. Després d’una setmana inicial amb protagonisme dels imprescindibles bars i altres locals de la ciutat arribava la traca final amb un cap de setmana de gospel, estrelles internacionals i swing.

Gospel Viu Choir és una formació multitudinària. Més de 60 cantants sortien a l’escenari del teatre Ateneu amb un director espectacular, un repertori allunyat del tradicional obrint-se fins i tot a ritmes llatins i un gran treball en l’harmonia de veus. Potser cal que les veus solistes destaquin un xic més, però el públic s’ho va passar pipa i va acabar dempeus aplaudint un espectacle global que et fa sortir del teatre amb els ànims aixecats.

La gran nit del festival arribava dissabte amb l’objectiu d’oferir un concert de diversos colors musicals. La banda local Indigos ho tenia difícil. Obrien concert, encara de dia i amb el públic situant-se. A més, el grup te un repertori amb alguns temes que demanen intimisme, però Indigos va superar el repte amb escreix. Amb un disc, Shine on me, que els està donant moltes alegries, els Indigos han estat profetes a casa seva, la confiança que dipositen en la seva qualitat com intèrprets i en els seus temes estava més que merescuda.

Estrelles internacionals

És un fet. A la parròquia bluesera de Cerdanyola li agraden els prestidigitadors de la guitarra. I Carvin Jones arribava amb l’etiqueta de resseguir la petjada de Jimi Hendrix. Això, és clar, és passar-se, però el seu virtuosisme amb les sis cordes va deixar més que satisfeta l’audiència que sempre espera un gran guitarrista al festival. I encara més si baixa a tocar entre el públic.

De la petjada de Hendrix a la de Marvin Gaye. Myles Sanko ha estat un dels descobriments del Blues de Cerdanyola, tot i que no faci blues. Soul elegant amb remisnescències de funk que de vegades fins i tot agafa la rebel·lió dels aromes de James Brown. Equilibri difícil el de Myles Sanko que el vocalista supera amb nota.

Com també és un gran equilibrista la segona descoberta internacional.  Avalat com enorme harmonicista, i en això compleix amb les grans expectatives dipositades, John Németh també destaca per la versatilitat d’una gran veu que igual s’enfronta a un blues rabiós que a sons Motown recolzant-se en una contundent banda de grans músics.

I per tancar la nit, els grans referents de la nostàlgia. Han repetit un any i un altre i tant de bo tornin al Blues de Cerdanyola. Los Deltonos segueixen fidels a un so honest en què les millors senyals d’identitat del blues i el rock es fusionen. I per suposat, Hendrik Rôver segueix demostrant amb la banda de sempre o en solitari que no és un hombre enfermo, que és incombustible. I que duri.

Swing i Broadway

La ressaca d'una gran nit va durar poc. Fins que va arribar un matí alegre desafiant algunes gotes de pluja. La silueta del Castell de Sant Marçal es va canviar pels pinetons dels Turonet, però la banda de l’Agrupació Musical de Cerdanyola va tornar a repetir l’èxit estival del concert amb estàndards de Broadway acaronats per la veu del crooner David Mauricio i amb l’espectacle que aporten les radiants coreografies de l'escola de dansa Roger’s. Swing heil!

Han passat els dies del Blues. Des dels magnífics concerts als bars que porten música a tots els racons a les grans actuacions internacionals, passant per les sessions escolars o una inauguració amb escenari d’aquells que es diuen de marc incomparable. Un festival de la diversitat d'estils que pren nova embranzida.

Han passat els dies del Blues. Però al llarg de l’any es deixarà sentir als locals de la ciutat. Revisitem-los.