El Fontetas empata amb el Llefià i descendeix fins la penúltima posició

La UD Fontetas només va poder esgarrapar un punt davant la Unificació Llefià. El partit entre els dos equips que lluiten per eludir les places de descens directe va acabar amb empat a zero en el marcador i els dos encara més enfonsats en la classificació. Els grocs van dominar pràcticament tot l’encontre, però els gols no van arribar i finalment es van haver de conformar amb un punt que no els hi serveix per millorar la situació actual. Tot el contrari, doncs la victòria del Singuerlín davant el Montmeló (6-1) fa empitjorar la classificació dels cerdanyolencs que ja són penúltims.

La primera part de l’encontre entre el Fontetas i el Llefià va ser disputada, però el desgast físic va passar factura als de Badalona durant la segona meitat, els grocs van dominar i com indica el seu tècnic, Josep Maria Esquerda, “només la mala sort en l’arbitratge i de cara a porteria ens ha privat de guanyar el partit”. Per a l’entrenador local “hauríem d’haver guanyat, hem merescut molt més”. Esquerda explica que “físicament estem una mica millor, però ara falta refer-nos anímicament”. Segons el tècnic groc “si seguim treballant sortirem cap a dalt”.

Pare i fill en el mateix equip

El diumenge va debutar en el primer equip Denís Guerrero, juvenil que porta entrenant amb la primera plantilla part de la temporada i que davant el Llefià li va arribar el moment. El debut del jove jugador no suposaria més rebombori si no fos perquè Denís va tenir l’oportunitat de jugar en el mateix equip que el seu pare, Chus Guerrero, qui va destacar sentir una “satisfacció increïble” per haver pogut jugar amb el seu fill.

Al finalitzar el partit, Denís va mostrar-se molt content per “poder debutar en el primer equip del Fontetas i a sobre al costat del meu pare”, però va reconèixer haver passat una mica de nervis abans de saltar al camp. Denís va donar mostres de la seva qualitat i sobre el terreny de joc es va poder veure en ell detalls del seu pare, malgrat que com ell mateix indica “jo jugo més a la banda i ell més al centre”.

Com no podria ser d’una altra manera, Chus augura un bon futur al seu fill i destaca que “té molta projecció, però encara ha d’aprendre molt. Tècnicament és bo i ara ha d’intentar aprofitar l’ocasió de poder jugar al costat de gent veterana”.