El Fòrum Ciutat presenta les prioritats educatives de Cerdanyola

Dissabte es donaven a conèixer les conclusions de les tres meses de treball sorgides de la jornada de presentació del Projecte Educatiu de Cerdanyola (PEC). El Parc Xarau va acollir la part més lúdica de la jornada amb una mostra d'entitats i col·lectius del món de l'educació.

Tota la ciutat educa i tots hem d’aportar el nostre gra de sorra ja que l’educació és un treball transversal que requereix la implicació de tothom. Aquesta és una de les conclusions del Fòrum Ciutat celebrat dissabte a la Biblioteca Central i al Parc Xarau.

En la jornada es va presentar la feina de les tres taules de treball sorgides de la jornada del passat mes de gener sobre el Projecte Educatiu de Cerdanyola (PEC) i va tenir una part més lúdica que es va desenvolupar al Parc Xarau amb una mostra d’entitats i col·lectius del món de l’educació, clubs esportius, casals d’avis, entitats culturals, empreses o cossos de seguretat i emergències, entre altres.

Una cercavila amb els Óssos del Pirineu va unir ambdues activitats amb la participació dels nens i nenes del Consell d’Infants.

Reptes de futur

El Fòrum Ciutat s’obria a la Biblioteca Central mostrant els reptes de futur derivats del procés participatiu seguit en el Projecte Educatiu de Cerdanyola i les meses de treball que van sorgir d'aquesta cimera: sobre el paper educador de les famílies, sobre l'ús dels espais i equipaments públics i sobre els itineraris educatius al llarg de la vida.

Des de la jornada sobre el PEC s’han fet sis sessions de treball i s’ha creat una comissió específica per a la jornada de dissabte en la que es van presentar els reptes que Cerdanyola té davant com a ciutat educadora.

Meses de treball

La primera mesa de treball sobre l’ús educatiu dels espais i equipaments municipals té com a objectiu optimitzar l’ús d’aquests espais públics de la ciutat, amb l’obertura dels patis dels centres escolars, especialment a la zona alta del carrer de Sant Ramon i millorar els espais ja existents com el Casal de Joves o esplais i agrupaments escolta.

També es proposa portar a la pràctica un urbanisme educador com la creació d’espais per a vianants, amb carrers democràtics per a tothom i la creació de camins escolars.

Altres prioritats sorgides de les sessions de treball són la protecció de les entrades i sortides de les zones escolars des del civisme i incorporar a la ciutat espais que estan fraccionant la població (com el riu Sec i la carretera de Barcelona).

També es proposa fomentar la participació dels joves en les xarxes de civisme i solidaritat i fomentar la transversalitat entre les diferents entitats educatives de la ciutat aprofitant tots els recursos educatius que ofereix (com els museus, la Masia de Can Coll i altres equipaments i espais).

A més, es demana que es treballi des de totes les regidories amb intervencions transversals i coordinades. Una de les integrants d’aquesta mesa, Anna Galan, així ho explica.

La segona mesa de treball sobre els itineraris educatius al llarg de la vida busca que es doni difusió a l’oferta formal i no formal de la ciutat, amb una proposta de creació d’una casa d’oficis i la participació en tasques de voluntariat de les persones jubilades.

Entre les prioritats destacades figura la de millorar la relació entre centres educatius, empreses, famílies, gent gran, crear nous recursos i buscar nous vincles que puguin obrir altres nivells perquè es puguin fer accions educatives per compartir.

Segons un dels integrants de la mesa, Manel Artero, van determinar que per arribar als objectius s’havien de promocionar accions concretes i coordina-les, amb la creació d’una pàgina web que posés a disposició de tothom les ofertes formals i no formals, fer accions públiques per donar a conèixer el projecte i incrementar l’oferta obligatòria amb la creació de la Casa d’Oficis.

La creació d’una unitat d’escolarització externa per a l’alumnat de 2n d’ESO, millorar els recursos per a persones nouvingudes i aprofitar i implicar tots els agents socials perquè treballin de cara als ciutadans, eren altres de les propostes.

L’altra integrant de la mesa, Rosa Sagarra indica que l’educació és un treball transversal que requereix una implicació de tota la ciutadania.

La darrera mesa es planteja el foment de la comunicació entre els agents educatius i famílies, valorar socialment tots els nivells educatius, vetllar per les transicions educatives i continuar educant en els valors de la solidaritat, la cooperació, la participació ciutadana i la implicació perquè “tots eduquem i hem d’aportar el nostre granet de sorra”.

Segons Rodrigo Gómez, la ciutadania s’ha compromès i espera que el projecte continuï i que es continuï implicant i participant.

La definició dels reptes per part dels cerdanyolencs es complementa amb la diagnosi que està elaborant  la Diputació de Barcelona, segons va explicar la regidora d’Educació, Maria Reina. Per a Reina, el més important del projecte és la construcció col·lectiva i la corresponsabilitat.

L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, recordava que el projecte ve de lluny perquè Cerdanyola és ciutat educadora des dels anys 90 i agraeix el treball del grup impulsor, dels tècnics municipals i del Consell d’Infants, que van dissenyar moltes de les activitats que es van desenvolupar al Parc Xarau.

Al mes maig hi ha previst la celebració d’un nova jornada per valorar el treball fet fins ara i aprofundir en les aportacions.