El fotògraf Jordi Borràs reivindica un canvi de model policial a Catalunya

L'autor del llibre 'Warcelona, una història de violència' participava divendres en el cicle de xerrades Estat i violència organitzat pel Casal Popular i Cultura Buirac de Cerdanyola. Borràs afirmava que ell fa fotoprotesta i la seva càmera és la seva arma; aquesta és la seva forma de militància amb la que se sent més còmode perquè, segons assegura, ell ofereix el seu punt de vista.

Warcelona, una història de violència, editat per Pol·len edicions, és un recull d’algunes de les fotografies realitzades en els darrers 5 anys per Jordi Borràs a manifestacions, desallotjaments, ocupacions i concentracions, entre d’altres. En elles es retraten diferents facetes de la violència amb connotacions polítiques.

Borràs afirma que el llibre “no vol espectacularitzar la violència” però sí posar de manifest la contraposició del binomi de les diferents violències que vivim; la violència legal i la il·legal, la legítima i la il·legítima.

Segons destaquen des de la pròpia editorial, Warcelona té un doble objectiu: "denunciar l’ús desmesurat de la força per part de qui en té el monopoli de forma legal i la manca de rigor informatiu en la majoria de mitjans de comunicació quan toca valorar avalots al carrer". Són aquelles fotografies que, molt sovint, “es veuen distorsionades sota un titular de premsa que explica més aviat poc”, afirma Jordi Borràs. 

És fàcil parlar de violència al carrer però no ho és tant parlar de violència estructural, segons el fotògraf. I és que Borràs assegura que podem veure fotos de contenidors cremats o carrers en flames però no podem veure imatges dels 150 mil desnonaments que s’han produït en els darrers 5 anys als Països Catalans. És aquesta contraposició la que vol posar de manifest Warcelona, una història de violència. 

Presència del debat social sobre el model policial

D’altra banda, Jordi Borràs assegura que un altre eix fonamental del llibre és el de la reivindicació d’un model policial diferent a Catalunya. El fotògraf assegura que aquests dies al barri de Sants ha vist detencions arbitràries i pallisses a portals. I en els darrers anys a les manifestacions i concentracions s’han vist tàctiques policials molt diverses i cada cop més impecables des del punt de vista repressiu. En aquest sentit, afirma que el model dels antiavalots a Catalunya és un model basat en la distància i que evita les càrregues cos a cos; un model que provoca molts danys colaterals i un model que, segons el fotògraf, s’hauria de canviar. Borràs creu que el debat social sobre aquest model policial hauria d’estar molt present. 

Jordi Borràs posa de manifest que a tot l’Estat espanyol s’han denunciat en els darrers 5 anys més de 500 casos de tortures a mans de policies i 22 d’ells han estat sentenciats. D’aquests 22, 11 eren Mossos d’Esquadra i 2 guàrdies urbans de Barcelona.

Per a Borràs és molt escandalós que 4 d’ells fossin indultats fins a 4 vegades; el que demostra que la casta política els protegeix i, el que és més greu, “l’Estat indulta algú que hauria de ser exemplar”, afegeix el fotògraf.