El GAT Teatre segueix de celebració amb la comèdia Taxi
3 de novembre de 2016 a les 10:19El Grup Artístic Teatral (GAT Teatre) continua la celebració del seu 40 aniversari amb la representació de la comèdia Taxi, de Ray Cooney, aquest dissabte, 5 de novembre, a les 21 hores i al teatre Ateneu.
Taxi està protagonitzada per un taxista que viu una aparent vida tranquil·la de feliç home casat. La realitat, però s'allunya de la monotonia ja que està casat amb dues dones i viu amb cadascuna d'elles en un barri diferent, cosa que l'obliga a portar una planificació d'horaris molt estricta i fer veritables jocs de malabars per poder acontentar totes dues, de les que està enamorat. Un accident i la intervenció de la policia li complicaran la vida.
A partir d'aquest argument Ray Cooney va crear una de les comèdies de més èxit del panorama teatral britànic de finals del segle passat. Es va estrenar al 1983 i es va representar de forma ininterrompuda durant 12 anys al West End de Londres i s'han fet més de 500 produccions de l'obra arreu del món. La comèdia ha estat traduïda a 35 llengües.
El GAT Teatre celebra enguany 40 anys de passió pel teatre, fet que li ha portat el reconeixement de ser els pregoners de la pròxima festa de Sant Martí, obrint oficialment la festa de tardor el dia 10 de novembre a les 19 hores. Amb el Casal Parroquial -fins el seu enderroc al 1995- i l'Ateneu com a escenaris principals, el GAT ha portat a les taules d'un teatre drames i comèdies, textos clàssics i contemporanis, i autors tan destacats i heterogenis com William Shakespeare ("Molt soroll per a no res"), Àngel Guimerà ("Terra Baixa"), Pedro Muñoz Seca ("La venganza de Don Mendo"), Josep Maria de Sagarra ("L'hostal de la Glòria"), J.B. Priestley ("El temps i els Conway"), Alejandro Casona ("La dama del alba"), Arthur Miller("Panorama desde el puente"), Yasmina Reza ("Un déu carnisser") o Neil Simon ("Rumors"), entre molts altres. La companyia tancarà l'any amb la recuperació d'una de les seves tradicions, la representació d'Els Pastorets, de Folch i Torres, en la versió de Francesc Vilaró.