El Grup Artístic Teatral (GAT Teatre) torna amb una comèdia anglesa de diàlegs absurds: De què parlàvem

El GAT Teatre torna a l’Ateneu aquest 27 de febrer, divendres, per posar en escena una de les comèdies d’un dels autors més prolífics, premiats i representats del teatre britànic: Alan Ayckbourn, un d’aquells autors capaços de retratar les parts fosques d’una societat amb diàlegs enginyosos.

De què parlàvem és una comèdia elegant en què la rialla esclata pels diàlegs absurds que mai no perden les formes i pel contrast entre l'espontaneïtat d’uns i el saber estar dels altres. Dirigida per Eduard Lluís, l’espectacle està protagonitzat per Àlex Anton, Ana Garcia-Donas, Lluís Anton i Lydia Ramos i forma part de la temporada número 50 de l’entitat, creada al 1976.

La Jenny, una noia jove i independent, fa saber al seu actual “enamorat”, en Pol, que ha de visitar els seus pares. En Pol té la intenció de casar-se amb ella però està intrigat per una sèrie de regals que la Jenny rep contínuament, així com per la troballa d’unes sabatilles, que no són seves, sota del llit que comparteixen. D'aquí comencen els embolics que condueixen a situacions força divertides. 

De què parlàvem és una de les obres habituals de l’estil d’Alan Ayckbourn, autor d’èxits com Absurds i Singulars, Casa i Jardí, A Chorus of Disapproval o The Norman conquestes, té més de setanta obres escrites, quaranta de les quals han estat representades als Teatres del West End amb nominacions, premis i honors com els The Evening Standard Award, Laurence Oliver Award, Knighted o un Tony especial per tota la seva trajectòria. Ayckbourn està considera un dels reis de la comèdia britànica i l’autor més representat al Regne Unit després de Shakespeare.

La representació de De què parlàvem serà el 27 de febrer a les 20 hores al teatre Ateneu. Les entrades ja són a la venda (cliqueu)

GAT Teatre: 50 anys de vida cultural cerdanyolenca

Un dia de 1976 dos veïns es van trobar en un ascensor. Va sorgir una pregunta: "T'agrada el teatre?". La resposta va donar pas a una intensa aventura cultural de 50 anys amb més de 70 espectacles i la participació de centenars de persones. Antonio Ortega i Daniel Claramunt van ser els protagonistes d'aquest diàleg que va donar pas a la creació del Grup Artístic Teatral, el GAT Teatre. Al llarg de 50 anys, més de 300 persones han col·laborat amb la veterana companyia que ha posat en marxa espectacles que inclouen tot tipus de gèneres i que fan un recorregut per bona part de la història d'una de les arts més universals.

Amb el Casal Parroquial -fins el seu enderroc al 1995- i l'Ateneu com a escenaris principals, el GAT ha portat a les taules d'un teatre drames i comèdies, textos clàssics i contemporanis, i autors tan destacats i heterogenis com William Shakespeare ("Molt soroll per a no res"), Àngel Guimerà ("Terra Baixa"),  Pedro Muñoz Seca ("La venganza de Don Mendo"), Josep Maria de Sagarra ("L'hostal de la Glòria"), J.B. Priestley ("El temps i els Conway"), Alejandro Casona ("La dama del alba"), Arthur Miller ("Panorama desde el puente"), Yasmina Reza ("Un déu carnisser"), Neil Simon ("Rumors"), Paolo Genovese (“Perfectes desconeguts”) Frederick Knoot (“Crim perfecte”), Josep Maria Benet i Jornet  (Roba estesa”) o, de forma tradicional quasi cada Nadal, "Els Pastorets" de Folch i Torres, entre molts altres.

Reportatge elaborat per Cerdanyola.info amb motiu del 40 aniversari de GAT Teatre al 2016

Però si els integrants del GAT Teatre recorden amb especial emoció algun espectacle, potser és "Crònica d'una esperança", del qual destaquen que va ser la primera adaptació al català que es va fer del "Diari d'Anna Frank", amb un text de Rafael Aguilar que va dirigir Francesc Vilaró. L'estrena va comptar amb la presència de Miep Gies, la secretària d'Otto Frank que va aconseguir salvar de mans nazis el manuscrit original de la jove holandesa, un dels textos més llegits de la història. 

La representació de l'antimilitarista "Escuadra hacia la muerte" d'Alfonso Sastre, amb la policia comprovant que les armes no es podien carregar de debó, o la celebració del concurs de teatre infantil, amb figures de l'alçada Mary Santpere o Fabià Puigserver fent de jurat, són altres de les fites d'un grup de comediants que 50 anys després continuen al peu del canó.