El llegat de Josep Rosell es manté viu a la ciutat

L’Associació de Persones Amigues de Josep Rosell ha presentat el I Premi Solidari Josep Rosell, que busca premiar la millor tasca solidària duta a terme per persones o entitats de Cerdanyola. Les bases per optar-hi es publicaran el proper octubre i el premi es lliurarà el 19 de març de 2009, dia de Sant Josep.

Els jardins de Ca n’Ortadó es van omplir de persones amigues de Josep Rosell, qui fóra mossèn de la parròquia de Sant Martí durant 36 anys i que veurà continuada la seva tasca en favor dels més desafavorits i de la comunitat a través del premi que ell va idear i que durà el seu nom. Durant l’acte de presentació del premi es va lliurar als assistents el DVD Mossèn Josep Rosell, un documental realitzat per Paco Morales.

L’Ajuntament dóna ple suport a la iniciativa. L’alcalde, Antoni Morral, va lloar la figura de Rosell com la d’un home que “allà on molts veuen fronteres infranquejables, ell establia ponts de diàleg, convençut fins l’últim dia que la nostra comunitat ha de ser oberta i acollidora per poder ser una comunitat on tots i totes visquem en pau i llibertat”. La regidora de Cultura, Consol Pla, va reiterar el recolzament municipal a la iniciativa, “perquè demostra que la feina feta per Josep Rosell tindrà continuïtat i manté viva la seva petjada a la nostra ciutat”.

Tres homes bons

L’acte va estar conduït pel historiador Miquel Sánchez, que va vestir de paraules el record d’en Josep Rosell i també d'en Josep Maria Cortada Xaneta i Esteve Buldú, dos integrants de l’associació recentment desapareguts i amb un paper força important a Cerdanyola. Tres persones que compartien valors com la humilitat i el compromís amb la comunitat.

Sánchez va definir Josep Rosell com “l’home senzill i humil, l’home intel•ligent i cabdal, proper als que patien, home de pedra i argila, la millor conjunció de la nostra identitat”. Sobre Josep Maria Xaneta va dir que “ha marxat un dels millors, sense fer-se notar, amb humilitat i modèstia, envoltat de discreció”. En referència a Esteve Buldú, Sánchez va recordar algunes de les seves accions en temps de la dictadura, quan era regidor a l’Ajuntament i amb altres van penjar la senyera a la balconada del consistori, van canviar el nom d’avinguda del Generalísimo per avinguda de Catalunya, van batejar les places de l’Abat Oliba i Onze de Setembre i van iniciar l’expedient per recuperar el nom històric de Cerdanyola. Una Cerdanyola que té el seu més valuós patrimoni en els homes i dones que l’estimen amb fets i paraules.