El MAC ofereix un capritx nadalenc en forma de gravats de Goya

L’exposició s’inaugura el divendres 12 de desembre a les 20h. Serà a la nostra ciutat fins al 28 de febrer. Les peces provenen del fons del Museu de Mataró i es tracta d'una reedició realitzada a l'època de la Guerra Civil per Govern de la República.

Els gravats que es mostren corresponen a l'estampació realitzada a partir de les planxes originals de Francisco de Goya l'any 1937 a la Calcografía Nacional de Madrid, organisme que encara les conserva i que depenia de la Dirección General de Bellas Artes del llavors Ministerio de Instrucción Pública. Aquesta és una de les edicions més interessants i excepcionals des del punt de vista històric i fruit de les circumstàncies de la Guerra Civil. Amb aquest tiratge, el govern de la república cercava, no només el benefici econòmic derivat de la venta del producte a l'estranger, sinó dur a terme, alhora, una operació de gran prestigi: realitzar, per primera vegada, la impressió conjunta de les sèries de gravats de Goya. Inicialment, la impressió s'havia de fer a París, però a última hora es decidí que l'editora fos la Calcografía Nacional per demostrar que, malgrat la convulsió bèl·lica, aquesta impremta estava tècnica i materialment capacitada per tirar endavant un projecte tan ambiciós.

La decisió política de començar els tiratges fou adoptada la primavera del 1937 amb l'acord de limitar-ne l'edició a 150 exemplars per sèrie. El mes de juny de l'any següent foren enviades a València (seu llavors del govern de la república) els primers 28 jocs de Los Caprichos i de Los Disparates o Proverbios i els primers 25 de La Tauromaquia i Los Desastres de la Guerra. Pel juliol de 1938 es va presentar al Victoria and Albert Museum de Londres l'exposició dels gravats amb una còpia de totes les sèries. Hi ha constància documental que el mes de novembre s'enllestiren els 150 exemplars de Los Desastres; de les altres sèries i pel testimoni de l'impressor Adolfo Rúperez se sap que no s'arribarien a editar més de 50 exemplars de La Tauromaquia i 55 de Los Caprichos. El Museu de Mataró posseeix l'exemplar número 16 de cada sèrie.

Tècnicament, l'edició del 1937 és una de les de més qualitat d'impressió i entintada més rica. El tiratge s'efectua sobre tres variants de paper; paper "Arches", paper japonès vell i paper imperial japonès; és en aquest darrer suport que foren estampades les sèries que es presenten.

Los Caprichos

Sèrie de 80 làmines gravades a l'aiguafort i a l'aiguatinta, començada per Francisco de Goya l'any 1797 i acabada l'any 1799, data de la seva publicació. Los Caprichos és una de les sèries més populars i conegudes de l'artista i fou realitzada després de la bona acollida que van tenir unes reproduccions de quadres de Velázquez que Goya féu uns anys abans. La temàtica principal de la col·lecció versa sobre la vida urbana, tractada des d'una particular i molt imaginativa perspectiva. Barreja de realisme i fantasia, en aquests gravats Goya hi vessà tot el seu escepticisme, la seva crítica social i el seu sarcasme. Farcida d'elements caricaturescos i grotescos que n'assenyalen l'estil general, fou molt ben rebuda pel gran públic que la batejà com "el libro de las brujas y las sátiras de Goya". Els gravats, numerats i titulats, amiden entre 19,5 i 21,5 cm d'alçada per 15 cm d'amplada aproximadament, impresos en làmines de 30 x 28,4 cm.

Los Disparates o Proverbios

És la darrera de les sèries de gravats de Goya; consta de 18 estampes treballades a l'aiguafort i a l'aiguatinta i no s'edità fins l'any 1864. Realitzada durant el Trienni Liberal, a les acaballes de la vida de l'artista, s'inspira en velles dites, al·legories i símbols tradicionals. Francisco de Goya sembla sobrepassar-hi tota racional explicació i ens dóna el testimoni del seu amarg pessimisme. A les il·lustracions d'aquesta col·lecció de Los Disparates hi impera el seu món misteriós, un món de malsons i d'imatges estranyes. La visió de la violència, ja reflectida a la sèrie de Los Desastres de la Guerra, continua present a la imaginació de l'artista que la representa en totes les seves formes possibles i algun cop, fins i tot, aliant-la amb l'engany. Els gravats, numerats i sense títol, amiden entre 24,3 i 24,6 cm d'alçada per 35,5 cm d'amplada, aproximadament, impresos en làmines de 38,2 x 56,8 cm.