El mite de Star Wars es tanca amb l'estrena de 'L'ascens de Skywalker'

És el dia. Avui arriba al seu final una de les nissagues cinematogràfiques més mítiques de la història del setè art. Condemnada, per tant, a encantar a alguns i decebre a d’altres, però a no deixar indiferent ningú, les pantalles dels cinemes El Punt estrenen aquest 19 de desembre –primer passi a les 19 hores- 'L’ascens de Skywalker', la tercera pel·lícula de la tercera, i definitiva, trilogia de Star Wars, el que abans coneixíem com La guerra de la galàxies.

Un vell malvat sembla haver tornat d'entre els morts. Les restes de la Resistència i la Primera Ordre competeixen en una perillosa carrera en la seva recerca, del resultat dependrà el futur fosc o lluminós de tota la galàxia. L'antic conflicte entre els Jedi i els Sith arribarà al seu clímax, el que portarà a la saga dels Skywalker a un final definitiu.

Aquesta és la sinopsi de la pel·lícula que tanca el seguiment de la família Skywalker i la seva relació amb els Cavallers Jedi. La del nen Annakin que va tenir com a mestre Jedi a Obi Wan Kennobi fins que la gelosia, la por i la ràbia van fer que es passés al costat fosc de la Força amb el nom de Darth Vader com a ma dreta d’un emperador tirà. La dels seus fills, Luke i Leia, que van fer renéixer l’esperança en la rebel·lió contra l’emperador. I la dels nous herois i dolents que tanquen avui aquest nou periple vital, Rey i Kilo Ren.

Al 2014 una pel·lícula arrasava a les pantalles de França i tenia força èxit també a les nostres. Dios mío ¿pero qué te hemos hecho? era una comèdia sobre el xoc cultural  que suposa la presència en una família conservadora de tres gendres amb orígens jueu, magrebí i asiàtic. Un dels còmics de més èxit al cinema francès, Christian Clavier, protagonitzava la pel·lícula dirigida per Philippe De Chauveron que, com va passar amb el fenomen de 8 apellidos vascos aquí, inevitablement havia de tenir una sequel·la. Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho ahora? Continua jugant amb els mateixos tòpics de la primera pel·lícula, una caricatura que feia riure. El risc es veure si aquesta segona part aguanta amb l’excusa que les parelles joves volen deixar de viure en França.

El cineclub Xiscnèfils no fa avui projecció del seu cicle de cinema d’autor ja que va tancar les exhibicions per aquest 2019 dijous passat amb una de les grans pel·lícules de l’any: La favorita, de Yorgos Lanthimos.