Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Societat

  • Portada
  • Societat
  • El món de la dona des de l’òptica sindical, feminista i política
El món de la dona des de l’òptica sindical, feminista i política

El món de la dona des de l’òptica sindical, feminista i política

14 de març de 2006 a les 0:00

L’entitat veïnal del barri de Banús-Bonasort commemorà dissabte passat el Dia de la Dona amb la celebració d’un acte que comptà amb la participació de Carmen Beardó, del sindicat UGT, Mercè Garreta, coordinadora del del Safareig i Cristina Grisolia, del Partit dels Socialistes de Catalunya. La sala d’actes del Centre Cívic Banús-Bonasort s’omplí de gom a gom per assistí a l’acte, d’un públic majoritàriament femení.

L’acte, celebrat l’11 de març, commemoració del segon aniversari dels atemptats de Madrid, s’inicià amb un minut de silenci.

Lleis per equiparar laboralment dones i homes

Carmen Beardó inicià la seva intervenció referint-se als orígens històrics de la jornada del 8 de març, quan treballadores del tèxtil en vaga moriren cremades pel seu patró, l’any 1911. Una situació que avui en dia, i malgrat el temps transcorregut, no s’ha superat donat que fa ben poc morien 51 dones obreres cremades a l’Índia. Beardó va repassar la situació del tèxtil, una indústria que al nostre país està patint una forta reconversió, sovint afectant dones treballadores.

La sindicalista explicà que actualment la dona ha avançat molt en el seu procés d’accés al món laboral, tot i que culturalment no s’ha acabat d’assimilar i entendre aquest fet. Això, junt amb unes polítiques estatals de dreta sota el govern del PP, ha comportat que no importés massa que la dona es vegi abocada a l’atur per les reconversions industrials. Carmen Beardó destacà que el canvi del govern estatal, amb la victòria electoral del PSOE, ha comportat que s’impulsin lleis com la dependència, de propera aprovació.

La nova llei de la dependència neix destinada a racionalitzar i regularitzar la feina que fan moltes dones atenent als seus familiars preveient-se la implementació de salaris i formació específica. O la llei d’igualtat entre dones i homes, pensada per arranjar situacions de discriminació en el món del treball.

Beardó va demanar als assistents que divulguin les noves lleis, així com els drets que tenen les dones treballadores en la tasca de fer compatible la feina amb la vida familiar.

Definir la violència de gènere

Mercè Garreta, del Safareig, inicià la seva al·locució recordant el paper d’entitat veïnal pionera que tingué Banús-Bonasort, en organitzar cap als anys 90 la celebració del dia de la dona en forma d’un sopar que cuinaven els homes i servien a les dones. L’anècdota històrica serví a Garreta per indicar que la situació de la dona i la consciència social que se’n deriva ha evolucionat amb el temps. Així l’experiència acumulada durant anys de feina ha permès implementar serveis d’atenció a la dona i protocols específics d’atenció a la víctima de violència domèstica com el que funciona des de fa tres anys a la nostra ciutat.

Garreta prosseguí el seu discurs intentant explicar els motius de la violència de gènere. A banda dels conflictes familiars, necessaris per a créixer personal i col·lectivament, esmentà que la violència domèstica apareix quan hi ha una situació d’abús de poder d’un home, generalment, envers una dona. Garreta definia què s’ha d’entendre per violència de gènere.

El maltractador no respecta la dona, la menysprea, fins al punt d’anul·lar-la totalment. Hi ha violència que s’exerceix des de la impunitat. Mercè Garreta destacà que l’entitat de la què forma part, El Safareig, fa quasi 30 anys que lluita contra aquesta violència atenent a les dones afectades, amb la creació d’un servei especialitzat d’atenció a les dones afectades.

Violència contra les dones i els seus fills

Cristina Grisolia va destacar que la violència exercida contra les dones també afecta als seus fills. No s’hi val allò d’intentar atenuar al maltractador dient que és un bon pare. Si maltracta la dona, està maltractant els seus fills. Grisolia va voler desfer tòpics com que la dona maltractada ho és perquè pateix problemes psicològics. En tot cas, va dir, una dona que rep maltractaments pot acabar alterada psicològicament. Quant a la ubicació social dels maltractaments, explicà que no és cert que es produeixin entre les classes més populars. Malauradament es produeixen a totes les capes socials, si bé és cert que a les populars acostumen a manifestar-se amb més virulència.

Cristina Grisolia explicava que s’exerceix la violència de gènere perquè hi ha impunitat pel maltractador. Grisolia va definir la violència domèstica, exercida per un maltractador, com una situació progressiva similar a la confecció d’una tela d’aranya. Es va teixint a poc a poc, és difícil de trencar i acaba embolcallant la víctima, fins al punt d’anul·lar-la, aïllar-la. I és que pel maltractador no val res, i tant li és si viu o no viu.
Grisolia va demanar als presents que si alguna dona els demanava mai ajuda, que la creguin, que no la qüestionin. Cal ajudar-la per evitar, probablement, mals majors.

La regidora de la dona, Rosa Vilaró, i de Promoció de la ciutat, Eva Torralba, assistiren a l’acte celebrat a la sala d’actes del Centre Cívic Banús – Bonasort.

Un cop finalitzades les intervencions actuà el cor de l’entitat, es feren balls de saló i sevillanes, finalitzant la vetllada amb un pica-pica per a tothom.