El mosquit tigre s'ha disseminat ja per 26 municipis

El mosquit tigre és present ja a 26 municipis catalans, inclosa tot l’Àrea Metropolitana de Barcelona i arribant fins a poblacions com Altafulla o Vilanova i la Geltrú, segons ha confirmat el departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat arran de la realització d’un nou estudi de seguiment del mosquit tigre asiàtic (Aedes albopictus). L’objectiu de l’estudi és conèixer no només la seva distribució territorial sinó també avaluar la seva evolució i capacitat d’expansió. Fins ara, es desconeix l’origen de la colonització i la via d’entrada.

Des que l’any 2004 es va detectar la primera colònia del mosquit tigre asiàtic de la península Ibèrica a Sant Cugat la població d’aquest insecte ha anat creixent i s’ha escampat per bona part del territori. Poc després apareixia a Cerdanyola i a l’any 2005 es detectava la seva presència en 6 municipis més: Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Molins de Rei, Barcelona, Ripollet i Rubí. L’estudi del 2006 ha confirmat la seva presència en uns altres 18 municipis: Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Montcada i Reixach, Castellbisbal, Polinyà, el Papiol, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Vallirana, Pallejà, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Altafulla, Vilanova i la Geltrú i Caldes d’Estrac. L’any 2005 es va detectar la presència d’un mosquit tigre adult a Tortosa i un altre a Sitges, però es tractava de casos aïllats possiblement transportats amb vehicle per algun ciutadà que anteriorment havia estat en algun dels municipis afectats.

L’any passat va començar l’estudi i es van col•locar 53 estacions de seguiment en 17 municipis de l’àrea d’estudi, inlós el nostre. Pel que fa al mostreig, s’ha obtingut una mitjana del 21 percent de mostres positives en tots els municipis, amb un màxim del 40,9 percent a Sant Cugat del Vallès i del 27,31 percent ai Cerdanyola. 39 dels 53 paranys no han subministrat mai cap mostra positiva. Això significa que el grau de disseminació del mosquit tigre per l’àrea estudiada és important.

El mosquit tigre

El mosquit tigre pertany a la família Culicidae i es caracteritza pel color del seu abdomen punxegut i potes, de bandes blanques i negres molt visibles a simple vista. Per identificar-lo cal fixar-se en una línia blanca que recorre la part posterior del tòrax i el marcat color blanc de la punta dels palps. L’adult té unes dimensions compreses entre els 2 i 10 mm.

El cicle vital consisteix en ou, quatre estadis larvals, pupa i adult i es pot completar en només 10 dies. És imprescindible que durant tot el cicle les larves i pupes romanguin en l’aigua. Si per algun motiu l’aigua en la qual s’estan desenvolupant s’evapora o s’elimina, totes aquestes fases aquàtiques del cicle moren. Posen els ous, per tant, a l’interior d’envasos que continguin aigua, tant si són artificials com naturals, és a dir, poden ser pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, galledes, pots, platets de sota els testos, forats d’arbres i roques. En definitiva, en qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua durant un mínim de 7 dies.

L’estiu és l’estació més favorable per al seu desenvolupament i la seva activitat és diürna. Les seves picades són més nombroses i doloroses que les dels mosquits autòctons. Causen molèsties a tota la població, però principalment a la gent gran i la canalla i produeixen una important disminució de la qualitat de vida. En països tropicals i subtropicals poden ser vectors de diferents tipus de virus, com dengue o febre groga, però a Europa, fins al moment, “o es té constància que actuïn com a vector de cap malaltia”

De les investigacions dutes a terme fins ara s’ha constatat que el més important i efectiu de cara a frenar la ràpida proliferació d’aquest insecte és evitar la posta d’ous i el creixement de les larves aquàtiques. Això s’aconsegueix eliminant els punts d’aigua on poden créixer.

Recomanacions a seguir

Les recomanacions són que cal:

• Buidar regularment o retirar qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, plats de sota els testos, safareigs, pneumàtics, ornaments de jardí, etc.
• Evitar les acumulacions d’aigua en les zones de drenatge o canals de desguàs.
• Cobrir els petits forats i depressions del terreny que acumulin aigua.
• Vigilar les basses petites, buidar-les setmanalment i cobrir-les amb una tela mosquitera.
• Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les. Val a dir que, d’acord amb l’experiència obtinguda, les piscines no tractades de certes dimensions no són un bon hàbitat per a aquest mosquit i sí per a d’altres mosquits propis de casa nostra (en qualsevol cas també molestos, per reproduir-se milers de larves).
• Evitar els forats naturals presents en troncs, omplint-los amb poliestirè expandit.
• Canviar molt sovint l’aigua de les plantes que viuen en aigua i la dels plats dels animals domèstics. Cal buidar-los quan no es facin servir.
• Parar atenció en mantenir les portes dels vehicles el màxim temps possible tancades i matar qualsevol mosquit que sigui detectat en el vehicle. A Catalunya ja s’han donat casos de transport d’adults per aquest mitjà.
• Incloure, com a comportament quotidià en els ciutadans, el buidatge o el capgirament de qualsevol petit recipient o receptacle amb aigua o els que en puguin contenir.