El Museu d'Història rememora la vaga general de 1973 a Cerdanyola

El Museu d’Història de Cerdanyola acull una mostra que forma part d’una iniciativa que es du a terme a altres municipis , l’exposició “Segur que Tomba. Els moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975)', que en cada municipi es centra en un esdeveniment local concret entre els anys 60 i el final de la dictadura franquista.

Al mes d’abril de 1973 a Cerdanyola es va convocar una vaga general seguida per milers d’obrers, comerços i restauració, entre d’altres col·lectius. L’objectiu era manifestar-se amb rotunditat en contra de la repressió policial que van patir els treballadors que construïen la tèrmica de Sant Adrià del Besòs, que demanaven millores salarials, i que va acabar amb un mort i diversos ferits. 

Cerdanyola va ser dos dels municipis de l’àrea metropolitana on més mobilitzacions es van registrar amb la celebració d’una gran manifestació, segons publicava La Vanguardia Española el 7 d’abril de 1973. 

El Museu d’Història de Cerdanyola acull una exposició rememorant aquests fets; una mostra que forma part d’una iniciativa que es duu a terme a altres municipis , l’exposició Segur que Tomba. Els moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975), que en cada municipi es centra en un esdeveniment local concret entre els anys 60 i el final de la dictadura franquista. 

Testimonis de la vaga de 1973

Dos testimonis que van viure els fets de 1973 en primera línia van ser l’activista Carmen Martínez, de Cerdanyola, i l’historiador Ramon Martos, de Ripollet, convidats a la inauguració de l’exposició en la qual van estar acompanyats per la regidora de Memòria Democràtica i Museus de l’Ajuntament de Cerdanyola, Pilar Adell; la cap de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació, Aurèlia Cabot; i la tècnica de Patrimoni de l’Ajuntament, Marta Argelaguès. 

La regidora Pilar Adell  afirma que és  molt important “la pertinença de treballar per la recuperació de la memòria històrica especialment la relacionada amb el que va significar la lluita contra el règim feixista”. 

Adell va recordar dates importants entre 1960 i 1975 com el primer Estat d’Excepció declarat el 1956 per uns incidents universitaris a Madrid, les cada cop més habituals mobilitzacions contra el règim, les grans lluites dels miners d’Astúries el 1962, l’esclat de la vaga a l’empresa Laminación de bandes a Etxebarri del País Basc o la vaga dels treballadors de la tèrmica de Sant Adrià el 1973, entre d’altres. Aquesta onada reivindicativa va anar refermant la voluntat d’una part molt important de la societat d’acabar amb el règim franquista.

L’exposició ha estat comissariada pel que fins  ara havia esta  director del Museu d’Història de Cerdanyola, Joan Francès, i forma part d’una mostra que es dispersa pels diferents museus de la Xarxa de la Diputació de Barcelona, l’exposició Segur que Tomba en la que es rememoren les mobilitzacions socials i accions de lluita antifranquista i com el règim va intensificar la repressió per intentar controlar una oposició creixent. 

La cap de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Aurèlia Cabot, afirma que és necessari “posar en valor tot aquest patrimoni material i immaterial relacionat amb aquests fets històrics, amb la nostra memòria democràtica”. No ens hem d’oblidar del que va passar. 

"El futur es guanya i es construeix entre tothom"

La tècnica de Patrimoni, Marta Argelaguès, explica que els esdeveniments de la tèrmica de Sant Adrià, amb una mort i diversos ferits, “produeix una gran solidaritat però pot ser un dels llocs on més resposta va haver-hi va ser Cerdanyola”. El 5 i el 6 d’abril Cerdanyola es va aturar i es va omplir de policia. Milers de persones es van solidaritzar amb els fets de Sant Adrià. Marta Argelaguès considera que seria important recuperar “aquell esperit de comunitat que hi havia en aquells moments, tothom contra un règim” perquè, segons assegura “el futur es guanya i es construeix entre tothom”. 

L’any 1968 arriba a Catalunya, procedent de Granada, Carmen Martínez. Activista i represaliada pel Tribunal d’Ordre Públic. No va poder treballar ni presentar-se a unes oposicions pel seu certificat de penals que la definia com a desafecta al règim. Ser rebel davant les injustícies va ser un dels legats del seu pare i aquesta rebel·lia aviat faria que entrés a formar part de Bandera Roja i, posteriorment, del PSUC. 

Repartia octavetes en contra del règim, participava en les manifestacions, defensava els drets de les dones i, tot, des de la clandestinitat posant en risc “la seva llibertat i el seu futur”. El seu pseudònim era La Paisana, estava fitxada policialment i va haver de passar pel Tribunal d’Ordre Públic de Madrid on va ser condemnada a un any de prissió i 10 mil pessetes de multa per portar una borsa plena d’octavetes. 

Els grans oblidats i oblidades

Una de les seves grans lluites va ser a favor de les dones que, segons afirma, estaven relegades a “un gran oblit”  i quan es casaven passaven a ser com menors tutelades pels seus marits. Les reivindicacions del moviment eren “el dret a l’avortament, el dret al divorci, el dret a prendre mesures anticonceptives i la igualtat de drets en tots els àmbits”.

L’historiador i escriptor Ramon Martos, autor del llibre ‘Història d’un oblit. Quatre xarnegos i 2 desgraciats’ també va parlar dels que considera altres grans oblidats, els treballadors de Cerdanyola i Ripollet que van lluitar política per la repressió de la dictadura. El 1973 hi va haver un gran canvi, segons Martos. “Ja no es lluita pels convenis, es lluita políticament per la repressió de la dictadura”. La fàbrica Aiscondel, a Cerdanyola, va ser un referent a tota la comarca en aquest context. 

A Cerdanyola la represàlia va suposar l’acomiadament de treballadors d’Aiscondel i de Sintermetal, a Ripollet, i la posterior convocatòria de jornades de vaga als dos municipis. 

Per a Martos aquests van ser els grans oblidats. “Amnistien a tots els presos polítics i als acomiadats laborals no els amnistiem. Com van poder permetre això), assegura l’historiador.

Ramon Martos va tancar la seva intervenció afirmant que aquest any, coincidint amb la celebració del 50 aniversari de la mort de Francisco Franco, seria important donar passos per recuperar la nostra memòria com conèixer el llistat de persones que van morir durant la Guerra Civil al municipi o saber que a Cerdanyola encara hi ha un carrer que porta el nom d’un cap de la falange. 

Martos demana valor i responsabilitat per tenir en compte aquestes disfuncions que encara es produeixen. 

L’acte d’inauguració de l’exposició es va tancar amb l’actuació del cantautor de Cerdanyola, Ramon Sauló, amb Mario Idáñez a la guitarra, els quals van interpretar temes tant reconeguts com l’Estaca de Lluís Llach.