El Museu de Ca n'Oliver ens apropa la figura de Ramon Llull

El Museu de Ca n’Oliver va presentar ahir vespre la Mostra “Ramon Llull i l’encontre de cultures”, en el marc del 700 aniversari de la seva mort. Un cas paradigmàtic de l’encontre entre cultures que es produeix en l’edat mitjana. L’exposició estarà acompanyada d’un ampli ventall d’activitats fins a la seva clausura el proper 15 de desembre.

El director del Museu de Ca n’Oliver, Joan Francès, explica que aquesta exposició fa un recorregut per la vida i obra del pensador mallorquí, tot destacant la faceta del diàleg intercultural amb el món musulmà en una època que en que la Mediterrània era fonamentalment un espai tant per al conflicte com per a l’intercanvi comercial. Per tot plegat, s’ha d’agrair al món àrab que hagi estat guardià de la tradició clàssica que, de fet, és la base de la cultura occidental.

L’exposició consisteix en un conjunt d’elements expositius a través dels quals es presenten els 10 apartats en que està dividida la mostra.

De la seva banda, el comissari de la mostra, el professor Albert Soler comenta que aquest és un personatge que explica moltes coses de nosaltres mateixos, en el seu context històric, que ajuda a entendre coses que són hereves del passat i d’altres que, malauradament, continuen sent igual nefestes.

El primer explica el context mediterrani medieval amb l’expansió comercial i política de la Corona d’Aragó. Els àmbit següents se centren en el personatge de Ramon Llull. Els àmbit 5 i 6 es refereixen al contacte entre religions a l’edat mitjana per acabar els últims àmbits explicant les estratègies singulars que Llull va desenvolupar per a la conservació i la propagació de la seva obra, així com la increïble difusió que Ramon Llull ha tingut a Europa en 700 anys.

Llull desenvolupa un projecte molt personal i d'un abast extraordinari: va ser alhora un intel·lectual i un escriptor, però també un activista capaç de viatjar en missió al Pròxim Orient o al Magreb i d'entrar en contacte i de polemitzar amb els savis i pensadors musulmans del moment, o d'acostar-se als poders polítics i eclesiàstics més notables d'Occident: Roma, França, les repúbliques italianes i la Corona d'Aragó. D'altra banda, la seva producció escrita és fabulosa: 265 títols sobre les matèries més diverses.