El museu de Ca n'Oliver rescata de l'oblit el genocidi nazi del poble gitano

Una exposició al museu de Ca n’Oliver i un programa d’actes al seu voltant ens convida a no oblidar, ens recorda un horror amagat: el Porrajmos, una paraula desconeguda; una vergonya de la humanitat.

Porrajmos significa en llengua romaní devastació i dóna nom al genocidi del poble gitano sota la bota del monstruós règim nazi. El Porrajmos forma part de l’holocaust, igual que ho fa la shoah, l’extermini dels jueus, tot i que molt més ignorat.

El règim nazi sempre va perseguir el poble gitano: primer a Alemanya, després a tot Europa. Deportacions, guettos i camps de concentració ja eren una realitat abans de l’esclat de la guerra mundial. Les estimacions de víctimes d’aquest genocidi arriben a l’esfereïdora xifra de més de mig milió de morts, segons indica Xavier Torrens, professor de Ciència Política de la UB i comissari de l'exposició Porrajmos: el genocidi nazi del poble gitano. Un 20% dels gitanos d’Europa van ser exterminats en la solució final nazi. L’objectiu del brutal Reich de Hitler era la desaparició dels romanís. Sobre aquesta persecució va caure l’oblit:

No va ser fins 1982 que el canceller alemany Helmut Köhl va reconèixer i condemnar el genocidi gitano. El Parlament de Catalunya aprovava al 2007 una declaració que reconeix que el poble gitano ha estat víctima d'un genocidi històric i continuat a casa nostra. Una tardança que mostra el desdeny amb què s’ha tractat aquest poble al llarg dels anys. L’antigitanisme no era exclusiu de l’inhumà règim de Hitler. Ni ha desaparegut, segons destaca Cristóbal Laso, vicepresident de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) que denuncia els atacs constants que reben els gitanos a diversos països europeus davant l'aquiescència dels seus governs.
 

Laso denucnia també que a Catalunya continuen els estereotips racistes amb tòpics i clixés sobre els gitanos. La lluita d'aquest poble segueix sent defugir la imatge de la delinqüència que massa sovint perpetuen els mitjans de comunicació sense atendre als fets més destacats e la seva cultura.

L'exposició Porrajmos, el genocidi nazi del poble gitano ens ajuda a recordar la barbàrie i a vèncer la ignorància sobre un poble que va arribar a Catalunya al 1425, com a porta d’entrada de la península ibèrica.

L'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, tot reivindicant el manteniment d'institucions com el Memorial Democràtic, remarca la importància de continuar la lluita per una societat d'igualtat i cohesió i destaca el "deure de no oblidar" el passat. Carmona recorda la frase de Jorge Agustín de Santayana, "Qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la", i destaca la necessitat de fer-visible aquesta història amb exposicions i activitats com els que acollirà les pròximes setmanes el museu de Ca n'Oliver. 

L'aula de Teatre de l'Ateneu provocava ahir un xoc moral als assistents a la inauguració de l'exposició tot representant una deportació de gitanos als anys del nazisme, al temps que la dansa del grup Gedecé transmetia el dolor i l'horror d'uns fets que mai no hem d'oblidar.

Fins a l'11 de desembre Ca n'Oliver ens recordarà l'holocaust i les víctimes del nazisme amb diferents activitats. El 23 de novembre Aaron Azagury, en representació del poble jueu, Anna Mirga, en nom del poble gitano, i Rosa Toran, com a representant dels republicans espanyols deportats, reflexionaran a l'entorn d'aquesta denúncia en la taula rodona que, a partit de les 19 hores, acollirà el museu sota el nom L'Holocaust i les víctimes del nazisme.