El Museu d’Història apunta a ser referència patrimonial metropolitana

El Museu-Poblat ibèric de ca n’Oliver, el Centre d’Educació Ambiental de can Coll , a Collserola, un recuperat per al seu ús museístic ca n’Ortadó, i l’església vella de Sant Martí,  seran els espais de referència del Museu al territori especialitzats en quatre eixos històrics: la Cerdanyola antiga, la Cerdanyola rural, la Cerdanyola de vila a ciutat i la Cerdanyola de la Guerra Civil i la memòria històrica. Altres espais museitzats dispersos al municipi, com els temples de Les Feixes, completen una oferta patrimonial que es considera única i de gran capacitat d'atracció. 

El director del Museu d’Història de Cerdanyola, Joan Francès, ha presentat al MAC la represa del projecte del Museu al territori que vol potenciar la riquesa patrimonial amb àmplies i diverses restes històriques de Cerdanyola com a punta de llança d’una projecte de gran capacitat d’atracció que va més enllà de l’interès local per esdevenir punt de referència metropolità.

La recuperació per al seu ús museístic de l’edifici de ca n’Ortadó –tal i com va tenir entre 1998 i 2010 i que actualmente acull les dependències del Consorci de Normalització Lingüística- és la punta de llança de la represa d’un projecte de Museu al territorio “amb la vocació de fer compatible allò local amb el global”. Francès indica que el projecte proposa una oferta patrimonial i museística més enllà del municipi de Cerdanyola amb quatre eixos diferenciats.

El primer eix és el de la “Cerdanyola d’abans de Cerdanyola”, té el Museu-Poblat ibèric de ca n’Oliver  com a referència i és un exemple d’aquest objectiu que traspassa fronteres municipals. Així, Francès explica que en aquest espai es pot conèixer la Cerdanyola més antiga però també explica la història dels ibers laietans en el seu conjunt i per tant té una “innegable capacitat d’atracció” més enllà de la nostra ciutat.

Un segon eix seria el de la Cerdanyola dispersa o rural explicant una molt llarga etapa històrica que va des de la dissolució de l’Imperi Romà fins a principis de segle XIX quan comença a crear-se el nucli urbà del que avui coneixem com Cerdanyola. Aquest espai tindria com a referent les instal·lacions del Centre d’educació ambiental del Parc de Collserola de can Coll i en ell s’instal·larien elements de la vida pagesa de la ciutat, entre ells col·leccions cedides que documenten àmpliament el passat agrícola –especialment vinculat amb la vinya- de Cerdanyola com les que han rebut recentment de les famílies Costa i Escoda.

L’edifici de ca n’Ortadó, a la plaça de Sant Ramon, seria la referència del tercer eix, el de la Cerdanyola que passa de vila a ciutat, mentre que el quart eix explicaria la Guerra Civil i la memòria històrica i tindria com a referència a la restaurada església vella de Sant Martí.

Una oferta única a l'AMB

Joan Francès destaca que en molt poca superfície Cerdanyola pot oferir una oferta històrica única a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb restes molt diverses, concentrades i ben comunicades. Així, des de Canaletes fins a can Coll es poden veure restes com les romanes de Canaletes –que últimes investigacions indiquen que no es tractava d’una vila, sinó una “oficina”, un espai de tallers-, l’ermita barroca de Santa Maria de Les Feixes, l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria, el Museu-Poblat ibèric de ca n’Oliver o el Centre d'Educació Ambiental de can Coll, que es reforçarà amb la museïtzació dedicada a la Cerdanyola dispersa i rural.