El Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, a la divisió d'honor del patrimoni català

El Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver ha volgut compartir amb tota la ciutadania el reconeixement recentment atorgat per la Generalitat de Catalunya com a Bé Cultural d'Interès Nacional que destaca el valor arqueològic, històric, arquitectònic i cultural d'aquest patrimoni. Ho ha fet amb tot un seguit d'activitats que s'han dut a terme durant el cap de setmana.

El Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver ha celebrat la seva distinció com a Bé Cultural d'Interès Nacional amb una jornada de portes obertes, la presentació de la museització de tres edificis ibèrics i de la incorporació de nou material al fons del museu i la presentació de la nova web i de l'aplicació mòbil per fer una visita autoguiada, Visitmuseum.

Ca n'Oliver té una important rellevància perquè ens dóna a conèixer els nostres avantpassats, la nostra història, i és excepcional pel seu abast cronològic, ja que abasta tot el món ibèric des de la seva formació fins a la seva desaparició, però també per la seva aportació material. Però el Museu i el Poblat Ibèric de Ca n'Oliver és molt més que això, segons explicava el director del museu i poblat, Joan Francès, ja que s'ha aconseguit crear una comunitat amb un objectiu comú. Aquesta comunitat, segons Francès, és el que dóna sentit a la celebració del BCIN.    

Més de 30 anys de treballs de recerca

Han passat més de 30 anys des que es van reprendre les excavacions al jaciment arqueològic i gairebé 20 anys que estan obertes al públic. I ara ha rebut aquest reconeixement pel seu valor patrimonial i cultural i per la seva aportació al coneixement de la cultura ibèrica.

L'any 1986 començava el treball de recuperació del material arqueològic que havia quedat enterrat en el Turó de Ca n'Oliver, al barri de Montflorit, centenars d'anys enrere. Més d'una vintena de campanyes d'excavacions han estat necessàries per treure a la llum part de la riquesa patrimonial d'aquest jaciment i aquesta tasca ha estat possible gràcies a moltes implicacions i col·laboracions, segons assenyalava la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Cerdanyola, Elvi Vila.

La distinció com a Bé Cultural d'Interès Nacional és un reconeixement a totes les persones, institucions i entitats que han fet possible aquest museu i poblat a Cerdanyola; tots aquells que han ajudat a desenterrar el nostre passat i fer-ne difusió.

Per a l'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, aquesta distinció confirma Ca n'Oliver com a un espai patrimonial de primera línia en la recerca, els valors arqueològics, arquitectònics i culturals. Escolà agraïa especialment a tota la ciutadania de Cerdanyola que s'ha fet seu aquest patrimoni.

A la divisió d'honor del patrimoni català

La influència de la cultura ibèrica s'ha mantingut fins als nostres dies i hem pogut redescobrir-la gràcies a troballes com les que s'han fet a Ca n'Oliver. El diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé, explica que la declaració no només li dóna a Ca n'Oliver una protecció patrimonial sinó que el converteix en un dels béns més rellevants del nostre patrimoni cultural.

Per a Puigcorbé, aquest museu i poblat és un exemple modèlic de col·laboració público-privada i ciutadana en pro de la cultura i amb la nova distinció entra per la porta gran a la divisió d'honor del patrimoni català.

Per al director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, Jusèp Boya, la declaració del BCIN és un reconeixement a una valors històrics i culturals però també al treball d'excavació, museització, conservació, obertura i acció educativa duta a terme. Però també implica un compromís de conservació i construcció per al futur.

De la seva banda, el director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Josep Manuel Rueda, afirmava que amb aquesta simbiosi entre el jaciment i el museu està més que justificada la declaració com a BCIN i destacava la implicació de Ca n'Oliver en la Ruta dels Íbers i l'Arqueoxarxa.

Després de la declaració com a Bé Cultural d'Interès Nacional, els treballs a Ca n'Oliver han de continuar. El director, Joan Francès, indica que en aquests moments hi ha 8 mil metres quadrats excavats i encara hi ha molta feina per davant.