El nou estudi sobre Can Planas no detecta riscos significatius per a la salut de les persones

L’estudi hidrogeològic, d’emissió de gasos i anàlisi quantitativa de risc de Can Planas dictamina que la situació de contaminació que pateix l’abocador no suposa cap risc significatiu per a la salut de les persones. L’estudi proposa algunes recomanacions de gestió per minimitzar riscos i aconsella no edificar en les 18 hectàrees de l’abocador, la zona més densament contaminada i que convenientment impermeabilitzada es pot destinar a usos recreatius.

L’abocador de residus industrials i residus inerts de Can Planas, clausurat al 1995, ocupa una superfície de 182.500 m2. L’estudi IDOM de 2008 recomanava una solució de recuperació ambiental a nivell d’avantprojecte. El 2011 l’Ajuntament demana una segona opinió tècnica a partir de la diagnosi realitzada per IDOM. El nou estudi, que ahir es presentava a les entitats ciutadanes, ha estat dirigit per Jesús Carrera, director d’un grup d'investigació en hidrologia subterrània associat al Consell Superior d'Investigacions Científiques; i per Joan de Pablo, doctor en ciències químiques per la UAB i director científic de la Fundació Centre Tecnològic de Manresa.

Els doctor Jesús Carrera i Joan de Pablo van explicar primer el mètode de treball i estudis de camp realitzats a la zona de Can Planas, centrats en l’aigua i l’aire com a principals vies transmissores de la contaminació i l’impacte ambiental. Els dos van remarcar que les seves investigacions venien a complementar les ja existents, completant-les o bé oferint nous aspectes no tractats fins ara.

Jesús Carrera va explicar que hi ha dos grans tipus de contaminants a l’aigua, els metalls pesants i els contaminants orgànics. Les aigües del vas de l’abocador estan altament contaminades, però segons els assaigs hidràulics fets no es transmeten fora de l’abocador, "ja que els metalls pesants romanen al fons de l’abocador retinguts per les condicions químiques del terreny i els contaminants orgànics es van degradant a mesura que surten fora per l’acció natural dels microorganismes que hi ha al territori". L’estudi conclou que l’avaluació de risc químic per a la salut humana, tant per a receptors situats sobre l’abocador com als voltants, ha generat uns valors de risc admissible en tots els escenaris considerats.

Respecte als gasos, Joan de Pablo assegura que a la majoria de mostres s’ha detectat la presència de substàncies contaminants en una concentració inferior a l’establerta per als nivells genèrics de referència, "observant-se una bona qualitat de l’aire".

Actuacions de millora

L’informe proposa algunes actuacions de millora. Per una banda la barrera impermeable actual que cobreix el dipòsit es troba massa exposada i podria esquerdar-se, per la qual cosa es recomana un sistema de triple capa d’impermeabilització (argila, sòl i sorra) per impedir filtracions d’aigües i gasos. El sistema d’impermeabilització haurà d’anar acompanyat per un sistema d’extracció de gasos que garanteixi que l’abocador es trobi permanentment a una pressió lleugerament per sota de l’atmosfèrica. Jesús Carrera també recomanava instal·lar aigües amunt del dipòsit una barrera hidràulica de pous de bombeig per minimitzar les entrades d’aigua dels aqüífers superficial i profund, a més de millorar el sistema de monitoratge de les aigües subterrànies i de control de sòl i gasos.

Joan de Pablo va exposar algunes recomanacions a tenir en compte cara al planejament previst, com no edificar sobre les 18 hectàrees de l’abocador ni construir soterranis a prop dels aqüífers més contaminats, com garantir l’estanquitat de les xarxes soterrades d’abastament i clavegueram.

El director del Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola, Pere Solà, va voler insistir en que l’estudi s’havia encarregat amb la voluntat de "limitar els riscos en el planejament de la zona, per poder garantir la seguretat de les persones i el medi ambient". També va demanar no confondre sòl contaminat amb abocador, perfectament tipificats per llei, i va parlar d’un planejament que "dóna prioritat a l’activitat econòmica i els espais verds a més de reservar sòl edificable amb un 40% d’habitatges socials".

En el torn d’intervencions reservat a les entitats presents a l’acte, el representants de la Plataforma Cerdanyola sense Abocadors van manifestar que l’estudi no oferia cap solució definitiva a l’abocador i es limitava a proposar un pla de control i gestió.