El Parc de l'Alba anuncia l'imminent inici de la remediació de l'abocador de Can Planas

Segons aquesta informació, l’AMB està a punt d’iniciar les obres en base a la construcció d’una barrera hidràulica que ha de minimitzar l’entrada d’aigua subterrània a l’abocador, reduint així la sortida de lixiviats aigües avall de Can Planas.

El pressupost d’aquesta operació és de 410.967 euros amb una durada prevista de les obres de 8 mesos. Des del Parc de l’Alba destaquen que la barrera hidràulica consistirà en la construcció de 5 pous distribuïts al llarg d’uns 350 m entre el castell de Sant Marçal i el dipòsit de residus. Cada pou tindrà una bomba monitoritzada que, indiquen, "permetrà mantenir controlat el nivell freàtic per tal de minimitzar l’entrada d’aigua neta" a l’abocador.

Al Parc de l'Alba, expliquen que per tal d’evitar que el bombament sigui excessiu i provoqui una sortida de lixiviats del dipòsit, s’instal·laran 2 piezòmetres de control per a cada pou de bombament, ubicats entre el pou de bombament i el dipòsit de residus. Aquests  piezòmetres estaran monitoritzats en continu i "emetran ordres de parada i arrencada de les bombes en funció dels nivells freàtics mesurats".

Degut a l’existència de 2 aqüífers diferents, cal que els piezòmetres de control, a més, siguin dobles, és a dir, un de més profund que controli l’aqüífer més productiu i profund i un piezòmetre "més somer" que controli l’aqüífer més superficial i poc productiu

Les fletxes de color blau del dibuix indiquen la direcció del moviment de les aigües subterrànies, pel que a prop del pou de bombament es dirigeixen cap allà i a la zona propera al dipòsit de Can Planas s’arriba a l’estabilització teòrica del nivell freàtic.

Situació dels pous de bombament i els piezòmetres

L'abocador

L’abocador de Can Planas ocupa un total de 18 hectàrees i un volum de 2,45 milions de m3. Des del Parc de l’Alba defineixen l'abocador com “un conjunt de cubetes d’una antiga argilera reblerta, entre les dècades dels 70 i els 90, per residus de diversa tipologia”.  Una proposta de resolució sobre sols contaminats aprovada pel Parlament a l’octubre de 2016 indicava que Can Planas va rebre durant 15 anys "tones de sals de segona fosa d'alumini per sobre dels autoritzats, líquids dielèctrics sense autorització, escòries d'incineració, fangs industrials" i tota mena de contaminants que han deixat residus "considerats perillosos i que tenen efectes nocius sobre la salut. 

El govern local segueix preferint una total descontaminació

Des del Parc de l’Alba recorden que aquesta actuació és la proposada pels dictàmens hidrogeològic i de gasos i l’anàlisi quantitativa de riscos realitzats pels doctors Jesús Carrera, del CSIC, i Joan de Pablo, del CTM-UPC. El director del Consorci Urbanístic del Centre Direccional, Pere Solà, anunciava aquesta actuació en la presentació de conclusions de la segona fase del procés participatiu sobre el Centre Direccional, moment en què des del govern municipal es reconeixia que aquesta no és la solució definitiva que defensaven de buidar l'abocador, "però sí la més realista i aconsellada pels tècnics, vista com un pas que permetrà anar incorporant millores i les novetats tècniques que arribin per avançar cap una total descontaminació".

El regidor d'Activitat Urbanística i Medi Ambient, Ivan González, indicava a l'últim programa de La Nit Política de Cerdanyola Ràdio, que el govern "no renuncia a la descontaminació total però fins que no arribi no es pot no fer res". González indica que informes dels experts desaconsellen la descontaminació total per raons econòmiques, però també tècniques, però subratlla que aquesta actuació ha de ser "el punt zero" en el planejament urbanístic i en la gestió ambiental d'uns abocadors en què les millores tecnològiques poden aconseguir en el futur la descontaminació total, al temps que s'han d'aprofundir els controls ambientals a la zona. González indica que el govern tampoc renuncia a demanar responsabilitats als responsables de l'abocador al llarg dels anys. 

Les entitats insisteixen en els perills per a la salut si no hi ha descontaminació definitiva

En la tertúlia del programa ràdiofònic, presentat en aquesta sessió per Laia Tardós i Mònica Garcia, Àngel Gaston, del Col·lectiu Refem el Direcional, veia amb "molt d'escepticisme" la remediació perquè l'actuació no soluciona el problema "tot i que diguin que ho minimitza" perquè "el problema continuarà estant eternament allà". Gaston recorda que es planteja urbanitzar el Centre Direccional i mostra la seva preocupació pels efectes sobre la salut de les persones que hi visquin en aquesta zona o la que senzillament hi passegi per aquest sector perquè "l'aigua està contaminada i l'aire pot estar-ho i la gent respira". Gaston considera que la remediació es realitza d'aquesta manera per raons econòmiques, però que a més de la barrera hidràulica ha d'haver voluntat d'encarar la descontaminació definitiva a mig termini. 

Aquesta alternativa també ha estat criticada per altres col·lectius mediambientalistes de la ciutat, com Stop Direccional, que sempre han manifestat l'opció del segellat tricapa impermeable i una barrera hidràulica suposa aplicar mesures ineficaces perquè "l'única solució viable és la descontaminació total" de l’abocador.

Remediar suposa no afectar les persones

Pere Solà, director del Consorci Urbanístic del Centre Direccional, insistia durant la tertúlia a la ràdio local que la remediació suposa arribar a una situació on "sigui possible la vida i el treball" a la zona dels abocadors "sense que afecti les persones". Així, Solà indica que mesures com que no entri aigua als abocadors, no es generin lixiviats i que aquests no acabin abocant-se al medi són positives, però a més assegura que "l'aire que es respira a Cerdanyola es sa", amb més qualitat que en altres poblacions i subratlla que les autopistes de l'entorn generen més contaminació atmosfèrica que els abocadors. "Aquestes coses s'han de dir", indica, perquè si no es fa més gran el problema del que realment és.