El Parlament demana perdó a les víctimes de l’amiant per la indolència de les institucions

El president del Parlament de Catalunya, Josep Ruill, tancava l’acte de reconeixement i desgreuge a les víctimes de l’amiant demanant perdó per la indolència de les administracions al llarg del temps de patiment en que les víctimes van emmalaltir a causa de l’amiant. L’acte volia ser un espai de dignificació de les víctimes després de l’aprovació, unànime, de la Llei per a l’erradicació de l’amiant que han reclamat un compromís real amb l'aplicació de la llei perquè Catalunya sigui un país sense amiant.

Josep Rull ha recordat que la presència d'amiant a Catalunya continua sent un "problema de salut pública de primera magnitud i un repte ambiental de primer ordre" i ha mostrat la seva satisfacció per l’aprovació de la Llei per l’Erradicació de l’Amiant amb unanimitat de tots els grups. No obstant això, el president del Parlament ha destacat que arribar a aquesta aprovació “ha estat un camí llarg, tortuós, duríssim, ple de patiment i amb indolència de les institucions” i per això ha demanat perdó a les víctimes i afectats.

Rull ha demanat que “mai més un pretès progrés es construeixi a costa de la salut i de la vida de les persones."

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha assegurat que l'amiant ha estat un "perillós assassí" de persones que ha deixat una empremta "cruel i profunda" en moltes famílies i que “ens interpel·la a recordar les víctimes per no repetir mai més els errors del passat”. Paneque ha destacat el paper de les víctimes i les seves famílies en la construcció de la Catalunya actual i ha subratllat que han estat herois anònims  que han lluitat per aconseguir aquesta llei pel compromís d’impedir “un dolor que ells ja han hagut de patir”. La consellera defensa que la norma aprovada la setmana passada per l’erradicació de l’amiant és el “marc adequat per actuar amb determinació i sense partidismes estèrils” per intervenir i prevenir, retirar l’amiant amb garanties , acompanyar els Ajuntaments, protegir els treballadors, atendre les persones malaltes i reconèixer les víctimes amb honor.

L'acte de reconeixement a les víctimes ha estat conduït per la ripolletenca Isabel Andrés, directora del documental 'La fibra sensible', que ha ressaltat que l’amiant “no és una paraula tècnica ni una realitat llunyana sinó que té el nom i la cara” d’un familiar o amic i que també representa “una absència que continua sent present” i que és “por, incertesa, impotència i tristesa”. Andrés explicava que els testimonis que van participar al seu documental volien posar paraules a una injustícia amb una característica comuna: “una dignitat immensa”.

Víctimes de l'amiant durant l'acte al Parlament (Foto Parlament/Sergi Ramos Ladevesa)

Isabel Andrés denuncia que les històries de les víctimes han estat “ignorades i invisibilitzades” i que han hagut de lluitar pel dret a ser escoltades quan el que reclamaven és evident: “que les vides de les persones són el més important”. La directora destaca que el reconeixement a les víctimes és necessari però insuficient, ja que cal que els responsables polítics “vetllin perquè la salut i la vida de les persones no estiguin sotmeses mai a d’altres interessos i que es garanteixi el dret a treballar en entorns que no perjudiquin la salut”.

El pneumòleg cerdanyolenc Josep Tarrés, especialista en les afeccions relacionades amb l’amiant, feia una cronologia tràgica de la història d’aquestes malalties. El doctor Tarrés apunta que l’asbestosi ja va ser reconeguda com a malaltia professional a Espanya al 1961 i durant aquella dècada s’establia la relació entre aquest mineral i els càncers de pulmó i de pleura, fet que va provocar la seva prohibició al nord d’Europa als anys 80, mentre a Espanya no arribava fins el 2002

El doctor Tarrés explica que enguany, en aquest 2026, moriran a Espanya entre 3.000 i 6.000 persones per culpa de l’amiant i assegura que aquest material és el causant de la "major catàstrofe sanitària, industrial i ambiental del segle XX. A més, Tarrés  ha advertit que ho continuarà sent si no s'intervé d'una forma "urgent, rigorosa i compromesa” destacant que aquesta “fibra assassina” és la responsables de tots els mesoteliomes, del 10 % dels càncers de pulmó, de la meitat de tots els càncers laborals i també d’afeccions cancerígenes a esòfag, laringe, de faringe i d’ovari.

Per això, Tarrés exigeix una intervenció rigorosa i compromesa que passa pel desamiantatge ja que hi ha la necessitat d’erradicar “un cancerigen a l’aire que tots respirem”. Tarrés subratlla que “és terrible pensar que l’amiant farà que morin infants que encara no han nascut” i als que deixem “una herència criminal” per “la desídia de polítics, gestors i agents socials de la nostra generació”. El pneumòleg insisteix que ha d’haver-hi dos grans objectius: tractar als ja afectats com es mereixen a nivell mèdic, social, laboral i jurídic i evitar que apareguin casos nous ja que es coneix la causa: s’ha de desamiantar.

Miguel Moreno, en nom de les Víctimes de l’Amiant, destacava que al 1977 l’OMS ja va dictaminar l’efecte altament cancerígen de l’amiant i es va continuar treballant amb aquest material a empreses espanyoles durant molts anys. Moreno detallava molts exemples de pràctiques laborals en diferents sectors industrials amb l’aquiescència de l’administració que suposaven una exposició altament contaminant i que ha provocat centenars de milers de morts a espanya i que encara hi ha països en què es comercialitza.

Moreno remarca que els actuals protocols de retirada de l’amiant són insegurs i cal retirar-los i canviar-los per altres normes ja que hi ha empreses irresponsables i falta de control per inspecció.

Raquel Pabán interpretant  'El cant dels ocells' (Foto Parlament/Sergi Ramos Ladevesa)

L’acte, que també comptava amb la intervenció de Ferran Saro, membre del col·lectiu Jubilats de Macosa - Alstom Afectats per l'Amiant; i de Joan Maria Soler, portaveu de la Comissió contra l'Amiant de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona. Comptava amb un emocionant minut de silenci mentre la violoncel·lista Raquel Pabán, filla d'un afectat, interpretava 'El cant dels ocells'.