El PAS reclama plantes de tractament de residus més petites amb polítiques de prevenció participatives

Participació Activa Social (PAS) denuncia que els residus es gestionen de manera equivocada ja que no són tractats sinó únicament transferits i planteja la necessitat de fer plantes de tractament petites i polítiques preventives que afavoreixin la participació activa de la societat civil.

Una xerrada-debat sota el lema El negoci dels residus: del fracàs a la mentida amb la presència del membre d’Ecologistes de Catalunya, Josep Lluís Munné, d’Eduardo Giménez, de la Plataforma Vallès Net, i de la integrant  de Participació Activa Social, Mercè Bermejo, era l’escenari ahir a l’Ateneu d’aquesta denúncia pública.  La trobada va començar amb un visionat de dos videos on es mostrava l’activitat que es duia a terme en la recollida i tractament de residus als Ecoparc i on es denuncia la inadequada gestió dels residus.

La integrant del PAS Mercè Bermejo manifesta que la gran majoria dels residus de l’Àrea Metropolitana van destinats a abocadors i va destacar la gran aparició de residus deguda en part a la sortida d’envasos d’un sol ús. Pel que fa a la gestió dels residus, va destacar que aquests no són tractats sinò que simplement són transferits, principalment a l’abocador del Garraf, del qual va dir que és il.legal, que té tot un seguit de judicis pendents i que n’és “el responsable del 30 percent dels gasos emesos d’efecte hivernacle” a la província de Barcelona.

Pel que fa a l’abocador de Can Planas, Bermejo va remarcar la manca de control sobre el mateix, la precària hipermeabilització i la gran quantitat de residus especials tòxics i d’altres que provenen de la construcció, de la indústria tèxtil, de tallers mecànics, residus orgànics, sals de la indústria de l’alumini –que considera molt perilloses per ser molt reactives amb l’aigua-, restes d’incineració i terres contaminades. També va incidir en el fet que aquests residus poden provocar incendis.

Plantes petites amb més rendiment

Les solucions que va proposar són la construcció de plantes més petites, que aconseguiran un major rendiment i una major conscienciació. També va reclamar unes polítiques més preventives i amb una participació més activa de la ciutadania.

El representant d’Ecologistes de Catalunya, Josep Lluís Munné, va dir que “tenim un problema de defensa dels espais naturals i de la seva connectivitat”, ja que la preservació de les espècies i la biodiversitat és l’indicador vital més important i que afecta de manera directa a la Plana del Castell i a tot el seu entorn. En aquest sentit, Munné es va lamentar per la febre existent d’urbanitzar tot el territori i que la nostra sigui una de les economies amb un futur més incert, ja que depèn, i molt, de la construcció

Prevenció i reducció

Un altre punt que va tractar va ser la gestió sostenible dels residus. Per a Munné, la prevenció i la reducció és el més important. Les coses no són per usar i llançar, han de tenir durabilitat, un fet que estava arrelat a la nostra cultura, però que ara per ara s’ha convertit en un negoci molt lucratiu per algunes empreses, amb un complicitat política força sospitosa

També va acusar d’incompetència a l’Administració per considerar són incapaces de frenar la generació de residus, per la qual cosa en aquests moments s’han de portar més residus a abocadors que en l’any 95. Un altre problema derivat de l’actual gestió de residus és, indica Munné, que s’estan generant uns materials anomenats CDR (combustible derivats de residus) i si no es destrueix el model d’Ecoparc aquest país “se’n veurà inundat” d’ells.

Finalment, també va proposar el model de plantes petites, descentralitzades i amb accés ciutadà i va demanar una participació activa de la ciutadania per aconseguir canviar l’actual model de recollida i tractament de residus.

Per últim, Eduardo Giménez, de la Plataforma Vallès Net, va tornar a denunciar el sistema de funcionament dels Ecoparc, va posar en tela de judici a la classe política i va demanar la complicitat i la participació de la ciutadania