El PDU del Centre Direccional entra en període d'al·legacions abans de l'aprovació definitiva

La Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat inicialment el Pla director urbanístic (PDU) que ha d’ordenar el Centre direccional de Cerdanyola i es troba en període d’exposició pública obert a presentació d’al·legacions -fins el 9 de desembre. 5.377 habitatges; centre comercial al costat de l'estació de tren; 1'5 milions de metres quadrats de sostre per a zones d'activitat econòmica i de la ciència; i 178 hectàrees d'espais lliures són algunes de les dades destacades.

Distribució de parcel·les residencials, d'activitat econòmica i espais lliures

Els terrenys del Centre Direccional tenen una superfície de 408 hectàrees i es preveu construir-hi 5.377 habitatges  -2.843 seran lliures i 2.534 amb protecció oficial- en 571.343 m2 de sostre residencial, un equipament comercial de 53.784 m2 de sostre situat al costat de l’estació de tren –a més dels locals a baixos d’edificis- , un sistema d’espais lliures de 178 hectàrees, incloent un parc-corredor de Can Fatjó, “d’importància metropolitana”, que correspon a l'espai de la Via Verda.

Les zones d’activitat econòmica seran 1,5 milions de metres quadrats de sostre distribuïdes en illes de grandària mitjana –i no macroilles com passava al planejament anterior-

El PDU distingeix tres gran àrees: el corredor verd, com una gran franja de sòl lliure en la zona oest del sector; el parc de la ciència, vinculat directament amb la Universitat Autònoma de Barcelona; i el barri residencial, en la zona est lligada al nucli urbà ja existent.

Les tres grans àrees del PDU

El que ja s'ha fet

Actualment, el sector ja ha iniciat la seva urbanització i compta amb el Sincrotró Alba, tres centres de protecció de dades o les seus de les empreses Sener, Stradivarius i Natura Bissé, així com un edifici de 24 habitatges amb protecció oficial. Dins de les obres d’urbanització es va ampliar la carretera BV-1413 -la carretera de Sant Cugat- i es va fer l’eix de la Ciència, el viaducte de connexió amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la instal·lació de serveis com la planta de poligeneració energètica.

Pel que fa a les obres de remediació de l’abocador de Can Planas ja s’han iniciat en base al projecte d’una barrera hidràulica que ha de minimitzar l’entrada d’aigua subterrània a l’abocador, reduint així la sortida de lixiviats aigües avall de Can Planas. La barrera hidràulica consisteix en la construcció de 5 pous distribuïts al llarg d’uns 350 metres entre el castell de Sant Marçal i l'abocador de Can Planas. 

En una primera fase es construiran dos d’aquests pous, cadascun amb una bomba motoritzada que permetrà tenir controlat el nivell freàtic per tal de minimitzar l’entrada d’aigua neta a l’abocador. Alhora, cada pou tindrà instal·lats dos piezòmetres per a controlar que el nivell de bombament sigui l’adequat i evitar així una possible sortida de lixiviats del dipòsit. Acabada la construcció dels pous es duran a terme els assaigs de bombament; si aquests demostren que són suficients no es construiran la resta de pous i si pel contrari no són suficients es construiran els tres pous restants.

Mobilitat

El PDU aprovat ara substitueix l’anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al 2014 per les carències de l'estudi de mobilitat al considerar que es provocava incertesa sobre la mobilitat i el transport.

En aquest aspecte ara es dissenya una xarxa viària mallada amb quatre vies longitudinals (oest-est) i cinc transversals (nord-sud) vinculades amb les trames urbanes existents. Els eixos viaris principals seran dos horitzontals -la carretera de Sant Cugat actual i un vial paral·lel a la B30 al nord- i dos verticals -l'actual avinguda de la Ciència i la nova rambla dels Gorgs-, però hi haurà també una xarxa secundària d’eixos transversals que connectaran la zona residencial amb la resta del parc de la ciència i una rambla vertical paral·lela a l’Avinguda de la Ciència.

Un dels eixos principals de la urbanització planificada és l’avinguda dels Gorgs/Magrans, que al nou PDU passa de 70 metres a 50 o 45 metres d’amplada, en funció de la zona, “per tal de fer-la més urbana”.

Xarxa viària interna

Pel que fa a la mobilitat, el PDU preveu la millora dels accessos a la B-30 i a la C-58, noves connexions amb transport públic mitjançant un carril bus segregat, un possible ramal de la línia d'FGC que es connectarà al Parc amb dues estacions, i línies d'autobús "per a una bona comunicació amb la ciutat".

L’estudi de mobilitat generada del PDU indica que la proposta “permet absorbir el 100% de la previsió de demanda generada pel parc” amb un paquet de 13 actuacions per a bus i modes ferroviaris per a desplaçaments de curt i llarg recorregut i, a mitjà i llarg termini, una “ampliació de la xarxa d’FGC que permetria reduir fins a 5.000 desplaçaments diaris en vehicle privat que representa una reducció de 4.000 vehicles diaris”

Xarxa de transport

Objectius

La Generalitat afirma que el nou Pla té com a objectius:

• Integrar la nova ciutat que es construirà, amb l’existent dotant-la de bones connexions tant amb transport públic com a peu i en bicicleta, amb l’Avinguda dels Gorgs com a punt de trobada.
• Intensificar la relació amb la UAB i el parc de recerca mitjançant la implantació d’activitats relacionades amb la universitat.
• Assegurar la barreja d’usos, garantint que els que s’implantin responguin a la demanda social.
  Consolidar el Centre direccional com a nova centralitat urbana i com a pol d’activitats econòmiques, científiques i tecnològiques.
• Impulsar un desenvolupament residencial que resolgui les necessitats d’habitatge amb atenció al reequilibri social.
• Garantir la protecció del corredor verd entre els parcs naturals de Collserola i de Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac. 

L’ordenació d’aquest sector del territori parteix del Pla General Metropolità de 1976 que, posteriorment es va modificar als anys 80 i va tenir plans parcials al 2002, 2005 i 2008, fins arribar al PDU de 2014 que va ser declarat nul pels tribunals de justícia.

Terminis

Si es compleixen els terminis previstos per a l’aprovació definitiva i la resta de tramitació del PDU, es preu que les obres s’iniciïn al 2021. La urbanització dels barris residencials tindrà una durada d’uns 7 anys, però no es preveu que la urbanització total estigui acabada fins l’any 2032.

S’edificarà per àmbits, prèviament urbanitzats, però l’edificació de les parcel·les situades a l’entorn de l’abocador de Can Planas, no s’iniciaran “fins que no s’hagi completat la remediació de l’abocador i comprovat els efectes de restabliment i neteja”.

Edat i treball

La memòria social del PDU considera que Cerdanyola viu un procés d’estancament poblacional des de 2006 que ha portat a un envelliment de la població que no s’explica per la situació econòmica. El document considera el PDU “una oportunitat única per apuntalar la recuperació econòmica i generar renovació en l’estructura d’edat del municipi”.

La memòria esmenta estimacions del Consorci del Centre Direccional segons les quals “els 1.6 milions de sostre per a activitat econòmica comportaran la nova creació d’entre 20.000 i 30.000 llocs de treball, especialitzats en els usos de les noves tecnologies i amb un fort component tecnològic”. D’acord a aquestes dades, “pràcticament es duplicaria el nombre d’afiliats a la Seguretat Social de 2018 que treballen en el municipi, una part important amb nivells salarials per sobre de la mitjana”.

Aquesta mateixa memòria indica que el PDU “desborda l’àmbit municipal i els seus paràmetres s’han de considerar i analitzar dins de l’àmbit de l’AMB, on la demanda potencial agregada de sòl per a activitats econòmiques i per a usos residencials és molt superior i no es pot realitzar per manca de sòl urbanitzat o susceptible de ser urbanitzat o reurbanitzat”.

Entrevista realitzada a Pere Solà, director del Consorci del Centre Direccional sobre el PDU