El planeta està lluny de complir els Objectius del Mil·lenni

Esther Caballé, portaveu de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO, constatava ahir a la primavera solidària de Cerdanyola el fracàs en l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (OMD) de les Nacions Unides que s'havien de complir aquest 2015. Tot i alguns avenços que s'han de valorar molt, ni s'ha eradicat la fam al món, ni s'han reduït prou les taxes de mortalitat infantil, ni l'educació primària és universal, ni les polítiques nacionals i internacionals han actuat amb una aliança global per aconseguir els objectius.

Nacions Unides llançava l'any 2000 el seu repte més important: els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) volien donar un impuls decisiu i coordinat als esforços mundials en la lluita contra la pobresa i a favor del desenvolupament. La cimera va ser l'escenari de la major concentració de líders de la història que va incloure a 170 caps d'Estat i de Govern mundials que van fixar en un document amb vuit reptes per reduir la pobresa en el món abans de 2015 i la desigualtat econòmica i social entre rics i pobres.

Els objectius eren:

• Eradicar la pobresa extrema i la fam
• Assolir l'educació primària universal
• Promoure la igualtat de gènere
• Reduir la mortalitat infantil
• Millorar la salut materna
• Combatre la sida, la malària i altres malalties
• Incentivar el desenvolupament sostenible
• Desenvolupar una aliança global per al desenvolupament

El 22% del planeta viu en la pobresa extrema

10 anys més tard, quan s'havien d'haver assolit aquests objectius, Esther Caballé explica que hi ha hagut alguns avenços però que la situació és molt llunyana a la prevista. La portaveu de la Fundació Pau i Solidaritat explica que hi ha una extrema desigualtat entre països i regions i entre zones rurals i urbanes d'un mateix país. La crisi que va esclatar l'any 2008 ha suposat també una davallada important dels avenços assolits i que, per tant, no s'hagi eradicat ni la pobresa ni la fam.

Caballé dóna dades extremadament punyents: un 22% de la població mundial viu amb menys d''1'25 dòlars al dia, xifra que suposa pobresa extrema. Caballé va més enllà i explica que l'aplicació de receptes neoliberals dels últims anys ha provocat que a Catalunya un 27% de la població infantil visqui en la pobresa i que al conjunt de l'estat els nens en situació de risc de pobresa siguin el 32%.

Aquesta situació no és millor pel que fa al ocmpliment d'altres objectius. 1 de cada 10 nens no accedeixen a l'ensenyament primari i l'educació universal continua sent una quimera quan hi ha 50.000 milions de nens sense escolaritzar. Les principals víctimes són la canalla de zones en conflicte i les nenes de zones rurals.

Caballé recorda que no assolir formació significa, entre altres coses, no accedir en moltes parts del món a un lloc de treball digne i condemnar a la pobresa a aquestes persones.

Tampoc s'ha reduït de forma significativa la mortalitat infantil ni la relacionada amb la salut materna. 4 de cada 5 morts de nens són per causes prevenibles fàcilment i es concentren en les mateixes zones del planeta: l'Àfrica subsahariana i l'Àsia meridional, territoris on es produeixen el 99% de les morts relacionades amb la salut materna: 800 dones cada dia. Paral·lelament, les infeccions pel virus de la Sida, el VIH, lluny de reduir-se, augmenten afectant a 35 milions de persones a l'any 2012.

Caballé remarca que és especialment greu que no s'hagi complert el 8 objectiu, el d'arribar a una aliança global per al desenvolupament i que per tant les polítiques internacionals de cooperació s'hagin reduït i les polítiques nacionals no hagin aconseguit reduir les desigualtats internes. Caballé remarca que sense aquesta aliança no és possible complir la resta d'objectius.