El Ple aprova l'absorció municipal de Cerdanyola Aparca repartint places i deute

El repartiment d'actius i passius entre els dos socis de Cerdanyola Aparca -l'empresa municipal Cerdanyola Promocions i la privada Construcciones Toro- i l'absorció de l'empresa de gestió dels pàrkings per la societat municipal van tenir ahir el suport del Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola. Per contra, la majoria d'Ordenances Fiscals proposades pel govern es van rebutjar, entre elles l'IBI i la taxa de residus.

Cerdanyola Aparca es va constituir al 2004 per crear i gestionar tres aparcaments públics al centre, el passeig del Pont –en zona especialment comercial- i a la plaça de la Constitució –per cobrir la demanda d’un barri amb molts problemes d’aparcament a la via pública com Banús-. Els pàrkings entraven en funcionament al 2007, però l’esclat de la crisi va provocar que la venda de places s’aturés. Des d’aleshores, els problemes financers de l’empresa han reclamat contínues injeccions econòmiques per afrontar el deute creixent i la necessitat de plantejar una sortida.

L'operació de Cerdanyola Aparca aprovada ahir havia tingut un primer capítol al mes de juliol amb un acord de la Junta General de Cerdanyola Promocions -formada pels mateixos regidors del Consistori perquè és una empresa 100% municipal-. Aquella junta va aprovar el repartiment d'actius -les places d'aparcament- i passius -els deutes- de l'empresa mixta Cerdanyola Aparca a parts iguals entre el soci municipal i el soci privat, la reducció de capital i que l’empresa municipal quedés com a soci únic ja que el soci privat sortiria de l’accionariat de l’empresa.

Per fer-ho efectiu calia portar la proposta al Ple per permetre la fusió per absorció de Cerdanyola Aparca per part de Cerdanyola Promocions. I això és el que passava ahir al plenari amb el suport de CompromísxC, ICV/EUiA i PDeCAT, l'abstenció del PSC i el vot contrari de C's i PP -cal dir que al plenari no van assistir els quatre regidors d'ERC, el portaveu del PDeCAT i el regidor no adscrit que van assistir al PLe del Parlament de Catalunya sobre el 155-.

L'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va explicar que s'havia trobat la solució menys lesiva per a la ciutat, de manera que l'absorció de l'empresa per Cerdanyola Promocions, amb gestió 100% pública, hauria de permetre recuperar els diners gastats i garantir el servei.

El PSC garantia la llum verda a l'operació amb la seva abstenció. El regidor Francisco Ortiz remarcava la responsabilitat del seu grup i assegurava que no havia passat així en anteriors mandats quan s'havia entorpit una solució proposada pels socialistes que significava una despesa inferior, de 2 milions davant dels 3 de l'operació aprovada ahir. No obstant això, Ortiz subratlla que l'alternativa actual del concurs de creditors seria un "desastre que portaria al tancament del servei".

PDeCAT i ICV/EUiA van donar suport a la proposta. Des del PDeCAT, Marc Costa explicava el seu vot per no posar en perill el servei d'aparcaments que sí podria desaparèixer si finalment s'entrava en concurs de creditors, cosa que també suposaria que l'Ajuntament perdés les aportacions de capital realitzades.

La portaveu d'ICV-EUiA, Maria Reina, creu que l'operació és la millor opció possible i que ara caldrà treballar en un bon pla de viabilitat per mirar de millorar el servei.

Pel que fa als grups que es van oposar, el portaveu de C's, Pau Ortolà, lamentava la inseguretat jurídica creada per uns informes de darrera hora que no s'han pogut estudiar amb deteniment i que considera contradictoris.

Més crític va ser el PP, que pregunta si pagar 3 milions d'euros és menys lesiu per a l'Ajuntament. El regidor Rosendo Calet destaca també la contundència de l'informe desfavorable de Secretaria ja que posa de relleu un problema jurídic per no seguir el procediment legalment establert, amb greus mancances documentals.

Ordenances rebutjades: IBI, residus...

Pel que fa a les propostes d'ordenances fiscals del govern, la majoria van ser rebutjades. És el cas de les referides a  l'IBI, impost d'activitats econòmiques i la taxa de residus.

L'alcalde de Cerdanyola defensava la proposta com d'avenç en la fiscalitat progressiva amb la filosofia de "reequilibrar la càrrega fiscal" traspassant-la a les grans propietats i, concretament, plantejava un IBI congelat pel 99% dels propietaris després de la reducció del rebut de l'any actual i un augment per 317 finques no residencials d'un total de 30.000 finques. Això permetria recuperar uns ingressos de quasi 600.000 euros.

La majoria de grups de l'oposició van criticar que hi hagi aquesta part de pujada de l'IBI per considerar-la  innecessària quan s'acumula superàvit -PP-, que perjudica les empreses -PSC i C's- i no l'acompanya una revisió cadastral a la baixa - tot i que ICV/EUiA votava a favor de la proposta.

Pel que fa a la taxa de residus, l'alcalde de Cerdanyola manifesta que la proposta era de manteniment per al 47% dels immobles i un increment de 5 euros per cada tram de 25.000 euros de valor cadastral.

La proposta tenia només el suport del grup de govern. Iniciativa s'abstenia tot criticant que només es ponderi el valor cadastral i no s'utilitzin altres barems com els consums domèstics o el nombre de persones residents d'acord al padró, argument que també utilitzava , C's, PP i PDeCAT per votar en contra. Marc Costa, regidor del PDeCAT, destacava que el valor cadastral pot ser alt en un immoble amb famílies reduïdes, de baixa producció de residus i pocs ingressos -com una parella de jubilats, exemplificava- i per tant l'augment seria injust.

Tampoc s'aprovava la proposta d'Impost d'Activitats econòmiques, però sí la de l'Impost de vehicles amb bonificacions per cotxes híbrids i altres vehicles poc contaminants, la taxa de terrasses i la de llicències.