El Ple de les mocions reclama el Fons de Cooperació Local previst inicialment

La reclamació de tots els diners previstos al Fons de Cooperació Local, l'oposició a la Llei Gallardón de l'avortament, l'aposta per les sancions als pisos buits d'entitats financeres, la petició de dimissió del president del Consorci de residus comarcal i el suport a la querella argentina contra els crims del Franquisme són el resultat del Ple de les mocions que ahir celebrava l'Ajuntament de Cerdanyola per obrir any polític. La preocupació de les Ampes per la matriculació escolar era el tema destacat del plenillo ciutadà.

Les mocions van protagonitzar de forma absoluta el primer Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola d'aquest 2014 ja que els altres temes no van aixecar cap mena de debat. Entre aquests temes, la informació del govern al Consistori sobre el període de vigència dels atorgaments de la reducció en l'aplicació de la tarifació social, que serà d'un any a partir de la data de sol·licitud, i la remuneració dels regidors en règim de dedicació parcial. En el cas dels regidors que s'hi incorporin a aquest nou règim, la remuneració serà de 17.424 euros bruts l'any en el cas de 15 hores setmanals i 11.616 en el cas de 10 hores de dedicació setmanals. El pagament a la plantilla de la part de la paga extra de desembre de 2012 que havien meritat i la desestimació d'un recurs de reposició contra l'extinció del Patronat Municipal d'Habitatges per a Funcionaris van ser aprovades al Ple.

Pel que fa a les mocions, per unanimitat s'aprovava la proposta dels grups de govern, PSC i ICV/EUiA, per demanar la nul·litat de la distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya entre els municipis corresponent al 2013. Segons aquesta distribució, l'Ajuntament de Cerdanyola percebrà enguany 248.222 euros menys de la quantitat prevista i que s'havia incorporat al pressupost del passat exercici.El portaveu socialista i regidor d'Hisenda, Francisco Ortiz, destacava que la moció era un text de les dues entitats municipalistes de Catalunya, Federació i Associació.

El portaveu de CiU, Alfons Escoda, demanava retirar la moció per considerar que havia quedat superada per un acord entre la Generalitat i les entitats municipalistes que tornava a la distribució prevista. El portaveu d'ICV/EUiA, Santiago Cayuela, replicava que l'acord era un compromís verbal sobre el Fons de Cooperació Local del 2014, però no del 2013, i destacava que els Ajuntaments ja han fet aquesta despesa donat que correspon a un pressupost ja passat. El portaveu del PP, Manuel Buenaño, recordava que la mateixa moció s'havia aprovat pel matí a la Diputació amb el vot favorable de CiU. Escoda insistia que la Generalitat retirava la distribució del Fons de Cooperació Local per al 2013 i que només està en discussió la forma de pagar-ho, però Cayuela replicava que ho volia veure per escrit "i amb els diners ingressats a caixa".

Sancions als pisos buits d'entitats financeres

També per unanimitat s'aprovava la moció de Compromís, que vehiculava una proposta de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, plantejant la sanció dels habitatges permanentment desocupats propietat d'entitats financeres i altres grans empreses amb multes de fins a 100.000 euros. El regidor de Compromís Sergio Rodríguez destacava que després de dos anys d'insistir en aquesta reclamació el govern municipal anunciava fa dues setmanes l'estudi d'aquestes sancions a remolc de la decisió en aquest sentit de l'Ajuntament de Terrassa. Per a Rodríguez, s'ha perdut el temps "de forma estúpida". Des d'ERC, Daniel Mallèn, destacava el seu suport perquè calen "mesures punitives ja que les realitzades fins ara no han aconseguit reduir els lloguers".

La regidora d'Habitatge, Maria Reina, manifestava que en aquest tema l'Ajuntament ha hagut de fer una diagnosi perquè es treballava a cegues. D'aquesta diagnosi es constata que a Cerdanyola hi ha entre 1.400 i 1.600 pisos buits, però cal fer un seguiment pis a pis creuant dades de cadastre i padró per tenir una diagnosi fidel de la realitat i que aquesta feina s'acabarà en breu. Reina indica que la via del recàrrec a través de l'IBI no s'ha pogut fer per raons de legalitat però sí es pot tirar endavant la multa als bancs que tinguin pisos desocupats. La regidora d'Habitatge es queixava de la falta de suport d'Estat i Generalitat perquè els Ajuntaments puguin tirar endavant polítiques d'habitatge adequades a la realitat.

Per la seva banda, al plenillo ciutadà, els membres de la PAH local van demanar participar en la comissió tècnica que s'encarregui de tramitar aquests casos de sancions a entitats financeres amb pisos buits.

Altres mocions

Una tercera moció s'aprovava per unanimitat i, de fet, ja estava presentada conjuntament per la Junta de Portaveus municipal: el suport i l'adhesió a la querella impulsada per la jutgessa argentina Maria Servini de Cobria per delictes de genocidi i lesa humanitat durant el Franquisme. La moció anima la ciutadania a donar suport presentant denúncies individuals contra els crims del Franquisme, denúncies que es poden presentar al consolat de l'Argentina a Barcelona de forma gratuïta. 

També s'aprovava, en aquest cas amb vot dividit, la moció de Compromís que instava l'Ajuntament a demanar la dimissió del president del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, Joan Carles Sánchez, per considerar que l'anomenat cas Mercuri es constata que en aquest organisme "s'ha contractat irregularment personal vinculat directament a l'executiva del PSC de Sabadell, població de la que és actualment alcalde Sánchez. Compromís, PP i ERC van votar a favor, PSC en contra i CiU, la regidora no adscrita i ICV/EUiA es van abstenir. Iniciativa aclaria l'abstenció perquè Sánchez no està imputat en el cas Mercuri. El portaveu popular reclamava que ICV/EUiA retiri el suport al govern del Consell Comarcal ja que "allà hi ha imputats", mentre Cayuela recordava que la seva formació no té cap imputat i que és impulsora d'aquest cas judicial.

Una darrera moció també s'aprovava, amb vot dividit també en raó de consciència: la de suport al manifest de rebuig a la contrareforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs elaborat pel Consell Municipal de Polítiques de Dones. La moció la presentaven PSC, ICV-EUiA, Compromís i ERC i demana un avortament lliure i gratuït i la dimissió del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, i de la ministra de Sanitat, Ana Mato. Els grups que la presentaven votaven a favor, a l'igual que la regidora no adscrita i el portaveu de CiU, Alfons Escoda. Dos regidors d'aquest grup, Montserrat Soley i Marc Costa s'abstenien, i un altre, Jaume Folch, d'Unió, votava en contra a l'igual que el PP.

Prèviament a la celebració del Ple s'havia fet una concentració convocada pel Consell de Polítiques de Dones de rebuig a la llei de l'avortament del ministre Gallardón. L'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, llegia el manifest de rebuig durant la concentració.

Preocupació per la matriculació escolar

Pel que fa al plenillo d'audiència ciutadana, la inquietud de la Plataforma d'Ampes de la ciutat per la matriculació escolar i la possibilitat que es tanquin línies educatives i fins i tot escoles de la ciutat era protagonista. Una de les portaveus de la plataforma de famílies, Elvi Vila, manifestava la inquietud i destacava que les associacions de mares i pares volen plantejar propostes i idees en les converses que mantenen Generalitat i Ajuntament. La regidora d'Educació indicava que el diàleg amb la Generalitat està obert i no podia donar informació que condicionés negativament les converses. Des de la Plataforma mostren inquietud que es repeteixi la situació que es va viure l'any passat amb l'escola Xarau i que les famílies no puguin aportar els seus suggeriments i alternatives davant una decisió tancada.

A petició de la plataforma tots els grups es van posicionar sobre aquesta qüestió. El portaveu del PSC, Francisco Ortiz, indicava que l'objectiu ha de ser que tots els veïns tinguin a prop de casa una escola pública i reclamava que la Generalitat també compti amb les escoles concertades a l'hora de tancar línies educatives.

En el mateix sentit es posicionava des d'ICV/EUiA la regidora d'Educació, Maria Reina, que insistia que el criteri del govern municipal és que no es tanqui cap escola pública a la ciutat.

Des de CiU, Alfons Escoda, criticava que un any després del conflicte amb l'escola Xarau es repeteix la mateixa situació per falta de planificació i de propostes per part del govern municipal, al que acusa d'inactivitat per després protestar darrera una pancarta. Escoda manifesta que la davallada de la natalitat suposa que el curs vinent hi haurà 68 nens de P3 menys, cosa que suposa dues línies, però que la Generalitat vol prendre la decisió de com abordar aquesta situació amb l'Ajuntament. Escoda afirma que cal prendre decisions si es vol evitar tancaments d'escoles i apunta la possibilitat de fusionar centres.

Sergio Rodríguez, de Compromís per Cerdanyola, reclama actuacions de promoció de l'escola pública per augmentar la matriculació i acusa el govern municipal de tenir una actitud de resignació.

Finalment, Helena Solà, d'ERC, manifesta que estan en contra del tancament d'escoles i afirma que si s'han de tancar línies ha de ser en centres que disposin de més d'una línia educativa.

D'altra banda, un altre ciutadà, Albert González, va tornar a plantejar al Ple la possibilitat de creació d'un macrocentre comercial al Centre Direccional i preguntava que farien els grups municipals si es rebutgen les al.legacions presentades al Pla Director d'aquest sector del municipi. PSC, ICV/EUiA i CiU van insistir en què les informacions sobre aquest centre comercial no tenen fonament, que el seu model de comerç és el de proximitat i es preguntaven perquè no es parlava del parc científic. Des del PP insistien que mentre no es solucioni la descontaminació de l'abocador de Can Planas per a ells no existeix ni projecte residencial ni comercial a la zona. Compromís manifestava la seva aposta per la mobilització popular i posició frontal a aquest centre comercial i ERC destaca que han portat aquest tema al seu grup parlamentari perquè es redueixi no només la superfície comercial del Pla Director sinó també l'alçada dels pisos previstos.