El poblat ibèric de ca n'Oliver, declarat bé cultural d'interès nacional

El govern de Catalunya ha declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola, on hi ha l'antic poblat i el museu. Al museu s’exposen més de 500 objectes trobats a les excavacions arqueològiques, mentre al Poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reconstruïts.

La Generalitat destaca que el poblat ibèric del turó de Ca n’Oliver és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. Des del govern català remarquen que tot fa pensar que ca n'Oliver va ser un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció. Això és així per la ubicació geogràfica del poblat al mig d’un estratègic nus de comunicacions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur).

Ca n’Oliver va ser un important centre d’acumulació d’excedent agrícola, que va ser la base d’un actiu comerç amb els pobles de la Mediterrània (cartaginesos, grecs i, més tard, romans). Així ho testimonien el camp de sitges situat a l’exterior del poblat, i la quantitat i qualitat de materials d’importació localitzats.

A la declaració com a bé cultural d'interès nacional, la Generalitat remarca la presència a ca n'Oliver de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar.

Les recerques arqueològiques que s’hi ha fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 aC, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

Museu

Després de 20 anys d'excavacions al poblat de ca n'Oliver, es va inaugurar el museu del recinte arqueològic que compta amb una exposició permanent que explica, de manera didàctica i entenedora, les descobertes realitzades al poblat. La visita a l’exposició Cerdanyola, terra d’ibers és un viatge per descobrir qui eren els ibers, com vivien, com s’organitzaven i per què va desaparèixer la seva cultura. La passejada pel Poblat és una porta oberta al passat, a l’evolució d’aquest assentament ibèric i a la vida quotidiana dels ibers que van habitar aquestes terres.

El museu de ca n'Oliver organitza moltes activitats al llarg de l'any, moltes d'elles vinculades a l'època ibèrica, com el Cap de setmana ibèric al mes d'octubre, les visites guiades pels personatges de l'epoca Bilos i Betinin, i tallers sobre diferents aspectes històrics, des de la guerra a l'antiguitat, passant per l'escriptura, la gastronomia, l'artesania o la indumentària ibèrica. 

Però el museu acull al llarg de l'any moltes altres activitats de divulgació cultural i històrica que no estan relacionades amb l'època ibèrica. Així, en aquests moments és escenari de l'exposició Intimitats, que fa un recorregut pels últims 200 anys de roba interior masculina i femenina en paral·lel als canvis socials viscuts.