El poeta Santi Borrell diu que la tragèdia del Prestige va demostrar que l’estat té una base feixista que ara tornem a veure

El poeta Santi Borrell ha presentat a la Biblioteca de Cerdanyola Mar da morte, un llibre sobre el desastre ecològic del Prestige i la inacció de les autoritats que neix del dolor de veure la mort del mar engolit pel fuel i la conclusió que l’estat té una base feixista que creu que es pot veure ara davant la reacció repressora sobre el procés independentista de Catalunya.

“El futur recordará aquesta data.

Ho recordará el mar.

Ho recordaran els peixos.

Ho recordaran els arbres.

Recordarán aquelles imatges,

aquelles cases blaves

que cremaven el mar“

Aquests versos obren Mar da morte, tota una declaració d’intencions d’un poemari que neix del dolor, de veure les imatges de com la mar es tenyia de negre fins esdevenir una enorme extensió de chapapote que arribava a les costes de Galícia.  L'autor presentava el seu tercer poemari a la Biblioteca de Cerdanyola en un acte organitzat pel col·lectiu Vespres literaris i presentat pel periodista local Xavier Poza, coautor del llibre Mareas negras, mareas blancas sobre el desastre del Prestige i el fenomen del voluntariat.

Així, Santi Borrell destaca que a la gènesi del llibre, un únic poema estructurat en cinc parts, hi ha “el dolor de que una part de tu s’està morint, perquè la mar forma part de tu perquè tot el planeta forma part del teu propi cos”. L’autor destaca que, de fet, no calia esperar a que el chapapote inundés les platges de la Costa da morte ja que “les imatges del petrolier abans que s’enfonsés feia evident què passaria, sabent qui hi havia al govern”. Borrell recorda mirar la televisió amb les imatges de “com un mar negre s’apropa cap a tu i et va ofegant d’asfíxia i de dolor”.

“el mar negre ens parla

del dolor dels rius,

del dolor dels boscos

Els fets

El 13 de novembre de 2012 el Prestige, un petrolier que navegava des de Letònia a Gibraltar, es veu colpejat per una tempesta i pateix una fugida d’aigua davant les costes de Galícia. Va carregat amb 76.972 tones de fueloil. A l’endemà, quan el vaixell està a quatre milles de Muxía, les autoritats decideixen no portar el Prestige a port i l’allunyen de la costa. Primer al nord, després al sud. El tercer dia, el 16, la marea negra ja ha tocat el litoral, la via d’aigua del prestige augmenta i Manuel Fraga, president de la Xunta, està de cacera a Aranjuez. Comença a sospitar-se el Prestige pot ser pitjor que els naufragis del Mar Egeo o l’Urquiola.

El 19 de novembre, el vaixell es trenca en dos a 130 milles de Fisterra i s’enfonsa, produint una immensa marea negra que arriba imparable a la Costa da Morte, en aquell moment ja quaranta quilòmetres, en poc temps una amplíssima zona que va anar del nord de Portugal a La Vendée, a França. La mar, les platges, els penyassegats, les roques, els ports. Tot ja està tenyit de negre mentre les autoritats gallegues i espanyoles neguen l’evidència i provoquen una gran mobilització social i política sota el crit de Nunca Máis i amb el protagonisme de 200.000 voluntaris arribats de tot l’Estat i fins i tot d’altres territoris europeus per netejar les costes gallegues.

La crítica del poeta, ahir i avui

La crítica a la societat de consum traspua les pàgines d’un llibre que vol ser, abans de res, una crida a preservar el medi natural. Mar da morte és un cant a la preservació del medi ambient, la bellesa de terra i mar, però també una lloa a la capacitat humana de mobilitzar-se contra la injustícia i una denuncia la inacció i incompetència dels governs de Galícia i de l’Estat.

De fet, Borrell indica que darrera del llibre hi ha la pregunta del perquè i la conclusió és que “tenen un pensament feixista, l’estat espanyol té una base feixista” que considera que té clars paral·lelismes en la situació actual a Catalunya amb “persones empresonades per pensar diferent sense haver comés cap delicte”.

“ESTA ESPAÑA CASTELLANA, RACIAL,

HOMOFÓBICA, GENÉTICA.

Espanya sempre guanya. Espanya no ENGANYA.

Com es diu el president d’Espanya?

ESPANYA ÉS UNA VENJANÇA”

L'esperança en la societat civil

Una tragèdia que podria haver estat més gran i en què els, es calculen, 200.000 voluntaris que van actuar van ser les resposta esperançadora de la societat civil. El poeta es pregunta “què hagués passat si no hi haguessin anat els voluntaris? La tragèdia hagués estat colossal” i denuncia que alguns voluntaris han tingut problemes de respiració, fins i tot algun va morir com a conseqüència del fuel tòxic aspirat que va provocar càncer, com és el cas del lituà Antanas Biskantas.

“del mar va arribar la primera cançó

del mar va arribar la primera llavor

arriben els primer voluntaris del Prestige

neix una esperança que neix de la indignació”

Mar da Morte colpeja amb paraules i versos però també visualment, alternant cossos i tipus de lletra diferents, idiomes diferents, i símbols i dibuixos en un recorregut indignat que culmina un treball poètic de 15 anys amb una pregunta:

“Nunca máis.

Nunca amáis?”

La poesia visual és protagonista del llibre, però en aquest collage de gèneres que suposa Mar da morte també hi ha teatre, periodisme, assaig i un recorregut poètic i històric per un desastre ecològic d’enormes dimensions.

L'autor

Santi Borrell presentava a Cerdanyola el seu tercer poemari després d'Els dies a les mans i de Fragments d’una pedra, llibres que Vespres Literaris també va presentar a Cerdanyola i tots ells publicats per edicions de Pedra.

Borrell és també organitzador de diversos festivals de poesia com la Kinzena Poetika de Vilafranca del Penedès o el Festival de Poesia a les Caves de Sant Sadurní d’Anoia i impulsor del Manifest de Poetes Catalans per la Independència, presentat a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans a l'octubre del 2014, amb l'adhesió de 300 poetes.

Penedesenc de naixement, Borrel és també enòleg i al 2016 va publicar La història del Cava, estudi que va rebre el Premi al Millor Llibre d'Història de Vins a nivell mundial (Gourmand Word Cookboo Awards).