El president de la UD Cerdanyola accepta la dimissió del tècnic Fran Villarroya
3 de novembre de 2004 a les 0:00Fran Villarroya ha dit adéu a la banqueta de la UD Cerdanyola i es converteix en el primer tècnic local que deixa el seu càrrec aquesta temporada. Villarroya va presentar la seva dimissió ahir a la nit al president de la Unión, Feliciano Rodríguez Quintana, i aquest la va acceptar.
El mateix president reconeix que “en el món del futbol, els resultats són els que manen” i la veritat és que els números que presenta el primer equip de l’entitat no són per tirar coets; fins el moment s’han disputat vuit jornades de lliga i d’aquestes, el conjunt ha guanyat un partit, ha empatat un altre, ha perdut els sis restants i actualment ocupa la darrera plaça de la classificació. L’exentrenador local confiava en el seu projecte i sempre ha defensat que “podíem sortir endavant”, però com ell mateix afirma “en el món del futbol hi ha molt poca paciència”. Villarroya explica que “no vull perjudicar a l’entitat, sé que va costar molts anys de treball pujar l’equip a primera territorial” i malgrat confiar en l’equip, reconeix que “la pressió pot més que el treball” i afegeix que “els resultats no són els que un desitja”.
Feliciano Rodríguez Quintana sap que “la culpa no és de l’entrenador, però el problema existeix i hem de fer alguna cosa per solucionar-ho”. Pel president cal “intentar buscar un revulsiu que canviï la dinàmica”; aquesta mateixa idea és la que defensa Villarroya, qui creu que “amb dos o tres nous fitxatges podria haver canviat la mentalitat de l’equip”.
De moment serà el coordinador de la UD Cerdanyola, Paco Marfil, qui es faci càrrec del primer equip de l’entitat. El seu president afirma no tenir presa per fitxar un entrenador, perquè “no em vull quedar amb el primer que vingui”. Quintana tampoc descarta que en un futur Villarroya torni a l’entitat per entrenar algun altre equip, però de moment el tècnic ho té clar i destaca que “vull estar un mes apartat del futbol, després ja veurem a on puc aportar el meu granet de sorra”.