El Projecte Educatiu de Cerdanyola (PEC) es presenta en una jornada de reflexió, debat i treball

Xavier Bonal, professor de la UAB, va oferir una exposició del paper actual de les ciutats en l’educació, també es va presentar un resum de dos treballs de diagnosi: el mapa d’estructura social i la realitat escolar del municipi i un espai per a la presentació d’experiències.

Professionals de l’educació, famílies i representants polítics omplien dissabte l’Ateneu en la Jornada participativa sobre el Projecte Educatiu de Cerdanyola (PEC) que es presentava en públic. La comissió impulsora del PEC, delegada del Consell Escolar Municipal, va planificar la trobada per treballar en els futurs reptes del Projecte Educatiu de Cerdanyola. Una jornada que deixava clar que el PEC és un projecte comú i que obrint-lo a tothom busca el compromís de la ciutadania amb l’educació més enllà de l’escola. Les conclusions de la jornada han de culminar en un Fòrum d’Educació que es farà al mes d’abril.

Xavier Bonal, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) especialista en sociologia de l’educació i política educativa, va oferir una exposició del paper actual de les ciutats en l’educació. Després es va presentar un resum de dos treballs de diagnosi: el mapa d’estructura social i la realitat escolar del municipi. En la jornada també hi va haver espai per a la presentació d’experiències sobre l’ús educatiu dels espais i equipaments urbans, els itineraris educatius al llarg de la vida i les seves possibilitats a Cerdanyola o el paper de les famílies en la ciutat educadora.

El PEC

Elvi Vila, membre de la comissió impulsora del PEC, comenta que el projecte es va començar a treballar fa 10 mesos amb debats “rics i moguts” i un treball conjunt sobre diferents aspectes organitzats per àmbits: família, escola i ciutat. A més, també es va fer una enquesta entre la comunitat educativa per conèixer quins eren els temes que més els interessaven i que han servit per obrir les meses de treball de la jornada. Vila explica que amb el PEC volen generar espais de debat i reflexió, facilitar l’accés a la informació i la comunicació entre els diferents agents i també volen aportar elements que incideixin en l’acció educadora del municipi.

La regidora d’Educació, Maria Reina, remarca que amb el PEC es volen veure els reptes i les oportunitats de millora en l’àmbit educatiu en els propers anys. Per això, segons la regidora, s’ha d’impulsar a Cerdanyola una visió col·laboradora i corresponsable ja que “les administracions tenen responsabilitat però també la ciutadania”.Reina explica que la jornada de dissabte serveix per obrir el projecte a tota la societat, per repensar el futur de la ciutat i treballar més enllà de les aules. La regidora anuncia la realització d’un fòrum d’Educació al mes d’abril.

Per a l’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, el PEC ha d’esdevenir una eina útil per a la reflexió, el debat, el compromís i el consens vinculant 3 àmbits: la ciutat, l’educació i la participació ciutadana i busca el compromís ciutadà amb l’educació. Carmona insisteix en què es tracta de crear un projecte comú que ens ha de servir per coordinar els recursos educatius dels que disposem a la ciutat, per recollir i valorar les perspectives i les propostes i crear, des de la corresposabilitat entre administració i ciutadania, complicitats i projectes compartits.. Segons assegura, "el nostre PEC ha de ser necessàriament un projecte comú".

El paper de les ciutats en l'educació

El sociòleg Xavier Bonal remarca que l’educació és una tasca de tothom i afirma que hem de ser conscients de que no podem deixar l’escola sola en aquesta feina, des del punt de vista de la responsabilitat col·lectiva i dels reptes que avui dia presenta la nostra societat. Per a Xavier Bonal un PEC “és una molt bona iniciativa i és especialment significatiu plantejar-se’l a nivell de ciutat, ja que ha de ser fet pels seus protagonistes”. Segons l’especialista, estem davant d’un repte que no és nou: el de pensar que l’educació ha d’anar més enllà de l’escola.

El sociòleg indica que per fer-lo s’ha d’entendre i fer un breu diagnòstic de quina és la situació social en la que avui vivim i quins són els principals reptes. A més, també s’ha de veure si de la situació d’aquest diagnòstic es deriven mesures, objectius o situacions de canvi i quin rol pensem que l’educació pot jugar per fer-hi front.

Xavier Bonal explica que saber viure junts és el principal repte que té la societat actual i apunta que, en aquest sentit, s’han de tenir en compte tres aspectes: resoldre les desigualtats, acceptar la diferència i fomentar la participació. Per al sociòleg, la ciutat és on més es visibilitzen les contradiccions de la globalització, la fragmentació i les diferents formes d’exclusió social i segregació urbana. Les conseqüències de tenir una societat fragmentada dificulta la cohesió i crea una crisi de credibilitat en les institucions i en el sistema.

Pel que fa a la diferència i al reconeixement, Bonal remarca que mai com ara havien tingut garantides les nostres llibertats, però a mida que creix la diversitat social, també augmenta el sexisme, l’homofòbia, el racisme, la xenofòbia i la intolerància. Per això, indica que un dels reptes que tenen els PEC “és la capacitat d’acollir i donar espai a aquesta diferència”. Pel que fa a la participació, el sociòleg comenta que ens trobem en una situació paradoxal ja que som convidats sovint a la participació, però mai és fàcil i a vegades no tenim temps, no sabem com intervenir o bé no trobem el sentit. Xavier Bonal destaca que és imprescindible trobar aquest sentit.

L’expert afirma que ens hem acostumat a que l’administració pública ha de resoldre la cohesió social i la participació, però això, afirma, ara està en crisi. Les eines tradicionals amb les que s’ha donat solució als problemes està en crisi, per la crisi econòmica i per la crisi política i les respostes estan sortint de la societat civil que “ara no vol deixar-se gestionar per la classe política”. Xavier Bonal explica que, tot i que, aquest fenomen està succeint, hem de continuar defensant l’esfera pública i hem de repensar-la.

Per a Bonal un PEC és una oportunitat per entendre que és un projecte nostre i que també nosaltres som corresponsables. Assenyala que quan es realitza un projecte educatiu s’ha de tenir en compte quin model volem: acceptar les regles del joc i controlar el conflicte o formar part de forma activa i participativa. Si aquesta opció és l’escollida, cal tenir en compte els principis d’inclusió social, un PEC que treballi per la cohesió social, que s’ocupi de reforçar el sentiment de pertinença a allò públic, que treballi per l’alfabetització en el sentit ampli i que generi autoestima col·lectiva.