El PSC defensa la concessió a 40 anys dels serveis funeraris per una qüestió de viabilitat econòmica

El PSC defensa la creació dels serveis funeraris amb un règim de gestió en concessió a 40 anys al considerar que es tracta d’un equipament necessari, que anirà acompanyat de l’ampliació i millora del cementiri, i que suposarà una inversió de 5'3 milions d'euros impossible d’assumir per les arques municipals. Les empreses que es presentin al concurs hauran d'assumir la inversió, construir l'edifici amb sala polivalent i sales de vetlla, oferir un servei íntegre i complir un plec de condicions amb el preu de tots els serveis taxats. L'Ajuntament rebrà un 4% de la facturació anual.

La construcció d’uns serveis funeraris anirà acompanyada d’un augment d’un 25% dels nínxols del cementiri, a més de permetre la restauració d’aquells que tenen greus patologies. La proposta també contempla un aparcament soterrani per unes 75 places. El portaveu del grup municipal del PSC, Francisco Ortiz, explica que "després d’haver estudiat amb cura els estudis de mercat i viabilitat fets per tècnics municipals, es va descartar la idea d’assumir el servei des de l’empresa municipal i es va optar per una cessió a 40 anys". El govern demana als grup de l’oposició que aposten per la gestió directa del servei que "demostrin la viabilitat d’aquesta opció amb estudis i números concrets". Ortiz garanteix que el crematori adjunt al tanatori es farà complint amb tota la normativa medi ambiental existent i recorda que per les seves característiques, "el servei garanteix una sèrie d’ingressos al consistori i a més permetrà ampliar el cementiri i restaurar els nínxols més malmesos".

El jutjat demana que l'Ajuntament accepti que la concessionària del PEM Guiera, la Federació Catalana d'Handbol, actualment en concurs de creditors, quedi dispensada de dipositar l'aval de 189.769 euros que marca el contracte. El Ple es va manifestar contrari a aquesta dispensa i exigeix el dipòsit de l’aval. Francisco Ortiz manté que "la primera opció del govern és mantenir la concessió a la Federació, sempre que compleixi amb el que estipula el contracte i sempre que la situació no afecti als usuaris".

Un altre tema que està en la via judicial és l'històric deute de 16 milions d'euros que l'Ajuntament reclama en concepte d'IBI a la UAB des del 1994 i que el ministeri d'Hisenda considera que la universitat no ha d'abonar per ser un equipament docent. L'Ajuntament, que ara ja ingressa impostos per activitats no educatives, va demanar aleshores una compensació al ministeri que el Tribal Suprem ha desestimat. Ara, el Consistori aprovava presentar recurs d'emparament contra aquesta sentència davant el Tribunal Constitucional, un tema complicat però que segons Francisco Ortiz "podria arribar a sentar jurisprudència sobre el tema". En paral·lel, el govern municipal continua treballant amb la UAB en convenis sobre recollida de residus i ús de la deixalleria.

Al marge dels temes tractats al Ple, i sobre la visita de la cap visible de la PAH, Ada Colau, que va criticar el planejament urbanístic del Centre Direccional acusant-lo d’estar basat en l’especulació, Francisco Ortiz que "a Colau li manca informació", i recorda que "més del 30% dels habitatges que es podrien fer són de protecció oficial i a més el gran actiu de la zona són parcel·les destinades a empreses, i per tant a creació d’ocupació".