El Roser de Serraperera ja és una parròquia

La transformació de la Mare de Déu del Roser en parròquia és de caire jurídic ja que a nivell pastoral no comporta cap canvi significatiu, segons explica el bisbe de Terrassa, Josep Àngel Siaz, qui va rector del Roser de 1992 a l'any 2000.

La Mare de Déu del Roser de Serraparera s'ha convertit en parròquia després de la decisió del Bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz Meneses d'erigir quatre noves parròquies al territori. A més de l'església cerdanyolenca passen a ser parròquies la Mare de Déu de les Arenes, a Terrassa; Sant Francesc d’Assís, a Les Franqueses del Vallès i Sant Joan Baptista de Mirasol, a Sant Cugat del Vallès.

Coincidint amb el novè aniversari de la proclamació del bisbat egarenc, arriba la transformació en parròquia del Roser. L'església s'inaugurava i obria al culte al 1989 amb l'aleshores arquesbisbe de Barcelona, Narcís Jubany. A l’any 1992, el responsable de l'església era l'actual bisbe de Terrassa, mossèn Josep Àngel Saiz Meneses, qui va romandre com a rector fins a l’any 2000.

Saiz Meneses explica que la transformació del Roser en parròquia és canònica i jurídica ja que a nivell pastoral no hi ha cap canvi significatiu.

El bisbe recorda que ja en els seus primers anys, l’església del Roser en lloc de funcionar només com a un lloc de culte, ja funcionava com a una parròquia.

En aquells temps, amb mossèn Rosell com a rector de Sant Martí i Saiz Meneses com a rector del Roser, es va distribuir Cerdanyola en dues demarcacions parroquials, posant la divisió als carrers de Francolí-Diagonal. Els carrers de Francolí cap amunt corresponien al Roser i cap avall a Sant Martí. És a dir, l’església del Roser funcionava pastoralment i econòmicament com a una parròquia, però canònicament, no ho era, depenia de Sant Martí. Ara amb aquesta transformació, “se li dóna aquesta consistència jurídica, canònica, tot i que pastoralment no hi ha cap canvi significatiu”, segons Saiz Meneses.

Per al bisbe de Terrassa, el dret canònic “no són normes inventades sinó que significa posar en regulació el que és la realitat mateixa”. Recorda que, Cerdanyola amb 60 mil habitants, “és una parròquia massa gran” i que “amb aquest nombre d’habitants tocarien tres o quatre parròquies”. Josep Àngel Saiz, conclou que el Roser “era una parròquia de fet i ara també ho és de dret i el dret reconeix el fet, que és la realitat”.

Les dades indiquen que la parròquia de Sant Martí té més habitants, uns 40 mil, davant dels 20 mil del Roser. Saiz Meneses remarca que la transformació en parròquia, no comporta, de moment, cap canvi en l’equip pastoral de la mateixa.

Experiència "magnífica" al Roser

El bisbe de la Diocèsi de Terrassa recorda amb molt d’afecte la seva etapa a l’església del Roser i comenta que per a ell “va ser apassionant perquè vam construir una comunitat cristiana”. Afegeix que poder estar en el moment del naixement i creixement material, espiritual i eclesiàstic d'una comunitat “va ser una experiència magnífica i uns anys esplèndids”.

Josep Àngel Saiz Meneses reconeix que el volum d’activitat que tenia l’església del Roser quan ell hi va arribar ja justificava el canvi a parròquia, però que ara ha coincidit que les diferents comunitats ho han demanat i que el canvi també és fruit de la vida i la vitalitat de la Diòcesi.