El sincrotró Alba construeix la tretzena línia de llum en col·laboració amb l’Agència Espacial Europea

Minerva, la nova línia de llum de la instal·lació científica de Cerdanyola, es farà servir per al desenvolupament de la missió Athena, el telescopi avançat d'astrofísica d'alta energia, que revelarà nous detalls sobre l'univers calent i energètic. El projecte es va iniciar el març de 2020, el disseny final es va aprovar divendres i entrarà en operació el 2022.

El Sincrotró Alba i l'Agència Espacial Europea van iniciar una col·laboració el 2020 per construir una nova línia de llum a la instal·lació ubicada a Cerdanyola per ajudar a desenvolupar la missió Athena, que des d’Alba considerat “cridat a ser l'observatori de raigs X més gran que s’hagi construït mai”.

El telescopi de raigs X Athena es llançarà a principis dels anys trenta per fer un mapa d’estructures de gas calent, determinar-ne les propietats físiques i buscar forats negres supermassius. Oferirà espectroscòpia de raigs X espacialment resolta i imatges espectroscòpiques profundes de gran camp, el que representa un pas endavant pel que fa als satèl·lits d'astronomia de raigs X que operen en l'actualitat.

Un dels elements clau d'aquest telescopi és la innovadora arquitectura modular de la seva òptica. L'element òptic principal és el mirall primari del telescopi format per 15 anells concèntrics i més de 600 mòduls de mirall basats en la tecnologia òptica de porus de silici (SPO). Cadascun d'aquests mòduls de miralls està organitzat en un conjunt d’apilaments de plaques reflectants de capes de silici altament polides. La qualitat de la forma de la superfície i l’alineament d'aquestes piles són crucials per aconseguir la resolució angular que necessita el telescopi.

La línia de llum que s'està construint al Sincrotró Alba, que bategen com Minerva en al nom que els romans van donar a la deessa grega Atenea, actuarà com una plataforma de prova durant el muntatge i caracterització dels miralls abans que s'integrin en el telescopi. Dominique Heinis, científic responsable de Minerva, apunta que el disseny de la línia de llum reproduirà” les mateixes condicions òptiques a què se sotmetrà cada mirall del telescopi. En concret, la línia de llum simularà la trajectòria òptica dels fotons de raigs X, cobrint tot el procés des que els objectes còsmics els emeten, el mirall els enfoca i el detector els rep".

Minerva actuarà en col·laboració amb l'empresa holandesa cosine i amb l'Institut Nacional de Metrologia alemany (PTB), qui opera la línia de llum XPBF 2.0 del Sincrotró Bessy II (Berlín, Alemanya), dissenyada per provar i calibrar miralls de raigs X, i que actua de referència per a la nova línia de llum cerdanyolenca.

El projecte va començar el 12 de març de 2020 i el seu disseny final s'ha completat al juny de 2021 amb l'objectiu d'estar en funcionament el 2022. Minerva està cofinançada per l'Agència Espacial Europea (ESA) i el Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya.