El Sincrotró Alba posa en marxa la línia de llum d'infraroig Miras

Una de les científiques que treballen en aquesta nova línia, que permetrà conèixer la composició química de diferents sistemes, és la cerdanyolenca Núria Benseny.

El Sincrotró Alba posarà en marxa en breu una nova línia de llum. Es tracta de la línia d'Infraroig anomenada Miras que farà les primeres proves al mes de maig i començarà a rebre usuaris cap al mes de novembre. Fa uns dies també s'anunciava l'aprovació de la línia de Microfocus que entrarà en funcionament al 2020.

En aquesta línia d'Infraroig hi treballa la doctora en Bioquímica i Biologia Molecular, Núria Benseny, veïna de Cerdanyola. La investigadora destaca que si bé la línia de microfocus permet estudiar l'estructura de macromolècules de proteïnes, la d'infraroig utilitza un altre rang de l'espectre de la llum.

Conèixer la composició química de diferents sistemes

La línia Miras permetrà conèixer la composició química de diferents sistemes i es pot aplicar, per exemple, per veure alteracions en cèl·lules canceroses, detectar el canvi d'estructura de proteïnes que es produeixen en malalties com l'Alzheimer o localitzar si la distribució de les diferents sals que formen les pedres del ronyó és homogènia o no i així entendre millor el procés de formació de les mateixes.

Benseny explica que sempre ha treballat en la investigació de malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer. Segons comenta, les persones que tenen aquesta malaltia presenten una sèrie de plaques al cervell que estan formades per una proteïna que tots tenim normalment. En un moment donat aquesta proteïna canvia d'estructura no se sap el per què. Es plega malament i crea una sèrie de fibres que formen unes plaques al cervell i estan envoltades de cèl·lules que estan mortes o no són viables. Aquest canvi d'estructura és possible detectar-la amb l'infraroig.

En els estudis que realitzarà a l'Alba agafarà teixits de persones que han patit la malaltia i han donat el cos a la ciència. S'estudiaran trossets del còrtex on hi les plaques que tenen una empremta molt característica a l'infraroig. D'aquesta manera es pot estudiar alteracions a les cèl·lules del voltant. També s'aplica per veure alteracions en cèlul·les canceroses, comparant els canvis en l'absorció de cèl·lules canceroses i normals.

Instal·lació d'última generació

Núria Benseny ha treballat també al Sincrotró de Grenoble, amb 20 anys de vida, 1 quilòmetre de diàmetre i 33 línies en funcionament, la qual cosa li permet tenir més tècniques disponibles. L'Alba té 270 metres de diàmetre, 10 línies de llum actualment, de les quals 7 estan en funcionament, la d'Infraroig serà la vuitena en posar-se en marxa i ja estan aprovades dues més (una de les quals la de Microfocus). Tot i ser una instal·lació més petita i amb menys línies d'investigació,  Núria Benseny assegura que en tractar-se d'un Sincrotró d'última generació les diferències no són tan grans.

La científica cerdanyolenca remarca que la ubicació del Sincrotró, al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i dels centres de recerca, el fa molt còmode per treballar i no haver de sortir a l'estranger.