El sincrotró analitza materials per restaurar ossos fracturats

Un grup d'investigadors de l'Institut Politècnic de Leiria (Portugal) han realitzat un experiment de difracció a la línia de llum NCD del Sincrotró Alba. L’objectiu és analitzar la morfologia del nou material i provar el seu nivell de deformació en condicions reals. El resultat d’aquesta recerca pot tenir un gran impacte en el tractament de les fractures i lesions òssies.

Un grup d'investigadors del Centre for Rapid and Sustainable Product Development (CRSPD) de l'Institut Politècnic de Leiria (Portugal) han creat una estructura 3D biodegradable que, un cop implantada on hi ha una lesió o fractura òssia, ajuda a restaurar l’ós.

Aquesta estructura tridimensional actua com una bastida proporcionant a les cèl·lules un lloc on regenerar-se i, desapareix de manera gradual, quedant absorbida pel nou teixit. Aquesta bastida està feta d'un polímer igual de porós i resistent que els ossos, imitant-ne al màxim les seves característiques.

Els investigadors han utilitzat la llum sincrotró de la línia NCD del Sincrotró ALBA de Cerdanyola –la dedicada a la difracció no cristal·lina- per examinar la morfologia del polímer utilitzat. El director de l'equip investigador, Geoffrey Mitchell, indica que "l'èxit d’aquest material recau en la seva estructura i per això és important conèixer al detall la composició química i l’arquitectura física de la matriu tridimensional desenvolupada".

Els investigadors també han provat la resistència mecànica del material, utilitzant un tensiòmetre, per controlar els canvis estructurals en la morfologia del polímer a l'aplicar deformacions, com si s'estigués utilitzant en condicions reals.

Resultats esperançadors

Els resultats d'aquesta investigació poden suposar un gran benefici per al tractament de fractures i lesions òssies, així com per desenvolupar nous mètodes d'intervenció quirúrgica que evitin noves operacions alhora que promou el desenvolupament de noves investigacions en l'àmbit de la regeneració de teixits.

El material analitzat a Cerdanyola ha estat provat amb èxit en ovelles gràcies a una col·laboració amb la Universitat de Queensland (Austràlia). El següent pas és provar aquest material en altres animals amb l'objectiu de tenir aquesta tècnica a l'abast dels humans en els propers cinc anys.

L'enginyeria de teixits, que s'encarrega de crear substituts biològics per restaurar funciones perdudes o deteriorades del nostre organisme, està adquirint una gran importància en la societat actual. El creixent envelliment de la població i la cerca de tractaments menys invasius situen l'enginyeria de teixits com una de les tècniques més prometedores per al benestar humà. Tot i així, encara és difícil fabricar biomaterials i per aquest motiu és necessari desenvolupar més recerca en l'àmbit de la medicina regenerativa.