El Sincrotró participa en una recerca que obre noves vies en la descontaminació d’aigua i gas

El Sincrotró Alba participa en una recerca que obre noves vies en la descontaminació d’aigua i gas amb la creació de la zeolita més porosa del món en una investigació liderada per l’Institut de Ciència de Materials de Madrid que ha treballat amb la línia de llum MSPD de l’equipament científic de Cerdanyola.

Un equip de l'Institut de Ciència de Materials de Madrid (ICMM-CSIC) lidera una investigació internacional que ha aconseguit crear la zeolita més porosa del món. L'estudi, publicat a la revista Nature, obre noves vies en aspectes com la descontaminació d'aigua i gas i alhora "demostra que és possible fer materials més porosos i que siguin estables", segons apunta l’autor principal de l’estudi, Miguel Camblor.

Les zeolites són silicats cristal·lins micro-porosos. Es tracta de materials amb aplicacions en descontaminació, catàlisi, adsorció de gasos i intercanvi de cations. Durant dècades l'obtenció de zeolites estables amb major porositat i, per tant, major capacitat d'absorció i de processament de molècules grans, ha sigut un objectiu científic important. Això, però, no és un repte fàcil, segons indica Camblor que assegura que "fins fa poc desafiava la nostra capacitat sintètica”.

L’investigador manifesta que l'estructura d'aquesta zeolita presenta característiques mai vistes i demostra que amb mètodes diferents es poden trobar coses que es creien impossibles, “com aquest rècord del món de porositat". Camblor indica que ja han emprat la zeolita per l'absorció de compostos orgànics volàtils.

Per a determinar de manera precisa l'estructura de la zeolita, l'equip de recerca ha combinat les tècniques punteres de difracció d'electrons i de difracció de pols amb rajos X, la darrera disponible a la línia de llum MSPD del Sincrotró ALBA. Els rajos X produïts a l'accelerador del Parc de l’Alaba han permès als investigadors obtenir informació crucial de la posició dels àtoms en l'estructura de la zeolita.

A més, afegint titani al material, s'ha vist que és capaç de funcionar com a catalitzador en l'oxidació de propilè amb hidroperòxid de cumè, un procés que no deixa residus i és 100% selectiu. La zeolita és millor que el catalitzador convencional, cosa que la fa prometedora en sectors industrials rellevants.