El Sindicat de Llogateres i la PAHC abandonen la Taula Local d’Habitatge i impulsen una Taula Popular a Cerdanyola

Les entitats, han explicat que el motiu és la “inacció” del consistori davant la situació d’emergència habitacional que viu la ciutat, així com el “funcionament inefectiu” de l’òrgan participatiu creat el 2022 i han anunciat la creació de la Taula Popular d’Habitatge de Cerdanyola del Vallès, un espai que defineixen com a “realment participatiu” i obert a entitats i formacions que defensin el dret a un habitatge digne.

El Sindicat de Llogateres de Cerdanyola i la Plataforma d’Afectades per l’Habitatge i el Capitalisme (PAHC) han anunciat la seva sortida de la Taula Local d’Habitatge de l’Ajuntament de Cerdanyola. Les entitats, han explicat que el motiu és la “inacció” del consistori davant la situació d’emergència habitacional que viu la ciutat, així com el “funcionament inefectiu” de l’òrgan participatiu creat el 2022.

La representant del Sindicat de Llogateres, Laia Otero, remarca que el municipi es troba en “un context d’emergència en què el dret a l’habitatge és inabastable per a una part molt important de la població”. Segons les entitats, l’oferta de lloguer és “gairebé inexistent” actualment, amb menys d’una desena de pisos disponibles i tots per sobre dels 900 euros mensuals, mentre que l’alternativa de lloguer de temporada o habitacions supera sovint els 400 euros. Aquestes condicions, afirmen, obliguen moltes famílies a destinar “prop del 47% del salari al lloguer”, dificultant també l’estalvi per a un futur accés a la compra.

Otero ha denunciat que els col·lectius es troben cada setmana amb nous casos de persones afectades per “abusos de rendistes i immobiliàries, de  desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat, mentre tenim pisos buits en mans de fons voltor i entitats bancàries que especulen amb un dret bàsic”.

Crítiques al funcionament de la Taula Local d'Habitatge

Joan Domingo, representant de la PAHC, ha detallat els motius pels quals consideren la Taula Local d’Habitatge “una eina inoperativa”. Segons ha explicat, des de la seva creació només s’han celebrat sis reunions en tres anys, amb convocatòries “aleatòries”, horaris poc accessibles, ordres del dia “buides de contingut” i sense documentació prèvia. També han denunciat que l’espai s’ha convertit en “només informatiu”, sense debat real ni participació efectiva de les entitats.

Domingo ha afirmat que les propostes d’organitzacions com la PAHC i el Sindicat de Llogateres “han estat ignorades”, fet que ha portat les dues entitats, amb el suport polític d’ERC, Guanyem Cerdanyola, En Comú Podem i Acollim, a abandonar definitivament l’òrgan municipal.

Naixement d’una Taula Popular d’Habitatge

Davant aquesta situació, els col·lectius han anunciat la creació de la Taula Popular d’Habitatge de Cerdanyola del Vallès, un espai que defineixen com a “realment participatiu” i obert a entitats i formacions que defensin el dret a un habitatge digne. La nova taula es presentarà formalment a principis de 2026, quan també es donarà a conèixer el seu funcionament.

Les entitats han reclamat que el govern municipal reconegui aquest nou espai i escolti les propostes que en sorgeixin, assegurant que estarà compost per organitzacions del moviment per l’habitatge i per forces polítiques amb representativitat a la ciutat.

Desnonaments, pisos buits i falta d’oferta assequible

Otero i Domingo han assenyalat que els principals problemes d’habitatge a Cerdanyola són els desnonaments de famílies vulnerables, l’existència de pisos buits en mans de grans tenidors i la pràctica inexistència d’oferta assequible. Consideren que l’Ajuntament “pot fer molt més”, tant en l’aturada de desnonaments com en l’aplicació de mesures estructurals que ja s’han implementat en altres municipis.

Els col·lectius han valorat positivament el suport rebut de diferents grups municipals i han demanat que, si aquests arriben a governar en el futur, “ajudin a tirar endavant les demandes del moviment per l’habitatge”.

Els convocants han fet una crida al govern actual perquè reflexioni “sobre per qui està treballant: si pels rendistes, immobiliàries i fons voltor, o per la ciutadania que necessita un habitatge per poder viure”.