El transport públic al nostre entorn, a debat

El Consell Municipal de Mobilitat va promoure la realització d’un fòrum participatiu que va comptar amb les ponències de Lluís Alegre i Pau Noy, especialistes en el tema.

Membres del Consell de Mobilitat i públic en general s’aplegaren a l’Ateneu per a debatre com ha de ser el transport públic al nostre entorn. Per motivar el debat intervingueren Lluís Alegre, cap del servei de mobilitat de l’Autoritat del Transport Metropolità, dissertant sobre l’elaboració del Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, i Pau Noy, president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, qui parlà del Canvi Climàtic i transport col·lectiu al Vallès.

El regidor d’Urbanisme, Rafael Bellido, introduí els ponents assenyalant la importància del moment donat que s’estan dissenyant les infrastructures de la Regió Metropolitana i quins transports l’hauran d’atendre.

Nova llei de mobilitat

Lluís Alegre va valorar com a factor molt important la nova llei de mobilitat catalana, qualificant-la com una de les més avançades en aquesta matèria. El nou marc jurídic marca coma objectius per la mobilitat col·lectiva fer-ho amb mitjans sostenibles, cercant l’accessibilitat i el màxim respecte per l’entorn. Un cop redactat el pla nacional de mobilitat la Regió Metropolitana n’està fent el seu, per posteriorment els municipis més importants, com és el cas de Cerdanyola, hagin de redactar el seu propi. Una tasca que haurà de fer el Consell de Mobilitat.

Les actuacions previstes han de respectar el medi ambient i tenir especial cura de la salut dels habitats de la Regió Metropolitana. Una de les zones més afectades per partícules contaminants en suspensió, tal i assenyala la Unió Europea. D’altres efectes d’una mobilitat saturada, com és la nostra, són la contaminació acústica, l’apropiació de l’espai públic per part dels vehicles, etc.

Les solucions a la mobilitat cal afrontar-les des dels municipis, però tenint en compte que no hi ha barreres per la contaminació i altres efectes que genera. Per això Alegre va oferir als reunits les eines de l’ATM per afrontar la redacció del Pla de Mobilitat Local.

El tècnic va destacar que les solucions als problemes de mobilitat s’han de poder adaptar arreu del territori. Ho feu parlant dels carrils d’accés preferencial a la ciutat, que també podrien donar servei a Cerdanyola.

Alegre va remarcar que s’ha de modificar el comportament de la mobilitat col·lectiva, lluitant per l’estalvi energètic i per rendabilitzar el transport públic.

Pau Noy, president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, va parlar del Canvi Climàtic i del transport col·lectiu al Vallès. Les referències al Quart Cinturó foren inevitables, destacant el ponent que l’autèntic problema de la mobilitat del país és la congestió de la xarxa viària que amb actuacions com el Quart Cinturó es vol duplicar.

Noy va destacar que els problemes de mobilitat són diürns, no pas nocturns. La situació existent és una conseqüència d’una gran inversió pública de les darreres dècades en carreteres però deficient en ferrocarrils. No debades, actualment Espanya estaria situada a la cua Europea d’aquest transport.

La solució, per Noy, no passa per fer més carreteres, que faran molt difícil reduir la contaminació ambiental tal i com preveuen les lleis catalanes. Una contaminació actual deguda al trànsit que afecta a més de 3.000 persones l’any.

L’accidentabilitat no es redueix i la gent del país segueix emprant el cotxe, excepció feta de les comarques del Barcelonès i el Baix Llobregat, on hi ha un bon transport públic. Aquest fet junt amb altres mesures com les restriccions d’aparcament, fan que la gent empri menys el cotxe.

Millores a la xarxa ferroviària

Per Noy, fent petites accions al país és possible millorar la mobilitat a favor del tranport públic i en detriment del vehicle privat. Una de les actuacions possibles passa per cosir la xarxa ferroviària comarcal, fent de Cerdanyola un dels nodes de comunicació. Un dels exemples d’aquestes actuacions és la connexió entre les línies fèrries que passen per Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès, amb la construcció d’una estació a Vullpalleres.

La xarxa ferroviària millorada es completaria amb un metro, inversió assumible pel govern, que començaria a Montcada i Reixac, connectant la C2, passaria, al mateix municipi, per l’accés a la línia de Vic, la C3, per seguir a Ripollet, Cerdanyola, Centre Direccional fins a la UAB. Aquí es bifurcaria, dirigint-se d’una banda a Sant Cugat, i de l’altra, saltant a Barberà del Vallès. En total, sumant el tren i el tramvia s’aconseguiria un sistema de comunicacions públic equiparable al de Barcelona que faria innecessari el Quart Cinturó.
Pau Noy va remarcar que actualment Cerdanyola ja compta amb un metro, mal planificat i amb limitacions, com la via única al tram Cerdanyola – Mollet del Vallès. Optmitzar aquest recurs és bàsic per potenciar el transport col·lectiu.

El regidor de mobilitat, Rafael Bellido, va tancar l’acte recordar que l’Ajuntament de Cerdanyola va presentar en el seu moment al·legacions al PITC, perquè s’eliminin les reserves de sòl actualment existents per a transport privat i perquè es millorin els transports públics de la ciutat amb l’entorn vallesà i la ciutat de Barcelona. Bellido destacava que per millorar les comunicacions amb la capital plantegen inversions a Can Cuiàs, millorar una C4 col·lapsada i l’estudi de noves infrastructures ferroviàries que travessin la muntanya.