El Tribunal Suprem condemna Uralita per l'ús d'amiant a Cerdanyola

El més alt tribunal de l'Estat reconeix que una greu malaltia d'un treballador és fruit de l'incompliment per part d'Uralita de la normativa laboral i de prevenció de riscos als anys 70. El Col.lectiu Ronda destaca que la sentència és una victòria definitiva per als treballadors que crea jurisprudència i "tanca la porta als nombrosos recursos presentats per Uralita en els casos en què ha estat condemnada pels danys a la salut soferts per les víctimes".

Una sentència del Tribunal Suprem considera responsable l'empresa Uralita de causar una greu malaltia a un ex treballador de la nostra ciutat per haver-lo exposat a l'amiant als anys 70 sense complir amb la normativa laboral i de prevenció de riscos laborals. La sentència confirma la indemnització de 54.786 euros, resolcuió judicial contra la que havia presentat recurs de cassació l'empresa.

El Col·lectiu Ronda, gabinet impulsor del recurs, ha valorat la resolució com "la victòria definitiva" de les víctimes de l'amiant i rebat els recursos que fins ara ha aportat l'empresa en els judicis assegurant que desconeixia la perillositat del material i la manca d'una legislació protectora aquells anys. El despatx d'advocats considera la sentència un "punt i final a la lluita sostinguda durant dècades contra l’empresa Uralita per les persones afectades per l’amiant" ja que considerenm que el Tribunal Suprem "ha resolt un recurs per a la unificació de doctrina" on considera provat que la multinacional va incomplir sistemàticament la normativa laboral i de prevenció de riscos anterior a l’any 1977. Per al Col.lectiu Ronda, el Suprem fa responsable l'empresa "de les malalties i morts causades per l’exposició a l’amiant en els seus centres de treball".

Entre d'altres aspectes, la sentència constata que de 1969 a 1985 "la neteja del paviment es feia amb escombres, en cada lloc de treball de la línia d'ensacat i dosificació d'amiant sec hi havia ventiladors impulsors d'aire, els sacs d'amiant es manipulaven manualment i els treballadors no utilitzaven mascaretes de protecció respiratòria" a la fàbrica.

La sentència tracta el cas d'un treballador d'Uralita, a la fàbrica de Cerdanyola, entre els anys 1970 i 1974 que pateix asbestosi, una malaltia derivada de l'exposició a l'amiant i que li ha costat una incapacitat permanent.

Crea jurisprudència

Segons el Col·lectiu Ronda, la sentència crea jurisprudència de cara a futurs processos d'extreballadors afectats per aquesta malaltia i d'altres casos en què, fins i tot, l'exposició els va costar la vida.

Per al despatx d'advocats, la sentència del Tribunal Suprem contradiu "l’opinió sostinguda una i altra vegada pels representants legals d’Uralita" i reconeix que abans de l’any 1977 "existia una normativa clara i suficient per prevenir els riscos de l’exposició a l’amiant", material responsable de malalties mortals com ara l’asbetosi o el mesioteloma pleural. Segons el Col.lectiu Ronda, aquesta normativa "es remuntava dins l’ordenament jurídic estatal fins a l’any 1940" i  l’empresa va incomplir-la "malgrat ser conscient de l’enorme risc que implicava pels treballadors de fàbriques" com la de Cerdanyola i, fins i tot, pels veïns de zones properes.

La sentència resol el cas d’un extreballador d’Uralita a la nostra ciutat Cerdanyola afectat per asbestosi en situació reconeguda d’incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia professional. La víctima de l’amiant va treballar a l'empresa entre els anys 1970 i 1974, abans de que tres anys després, al 1977, un informe de l’Institut Territorial de Seguretat i Higiene al Treball de Barcelona constatés les greus deficiències en matèria de seguretat i prevenció de riscos que, remarquen al Col.lectiu Ronda, "eren del tot habituals" a la fàbrica de Cerdanyola.

Dècades de lluita

El despatx d'advocats destaca que al darrera d'aquesta sentència hi ha una "lluita de dècades" d'unes persones que s’han vist obligades a afrontar "interminables processos judicials davant d’una poderosa multinacional que ha fet servir els seus recursos econòmics per recórrer incansablement les sentències que la condemnaven". Això ha fet, puntualitzen els advocats, que en molts casos les resolucions judicials arribéssin "quan l’asbestosi i altres patologies relacionades amb l’amiant ja havien acabat amb les seves vides".

De fet, aquesta sentència del Tribunal Suprem desestima els recursos presentats per Uralita contra una sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de març de 2011. L'empresa defensava que l'any 2000 un tribunal no la va declarar responsable de la mort d'un extraballador que també patia la mateixa malaltia professional que el denunciant, asbestosi, i no va tenir que pagar indemnització.