Eleccions Municipals 2011. Helena Solà (ERC): "Les maneres en política han de canviar si es vol aconseguir la implicació de la gent"

ERC es presenta a les eleccions del 22 de maig a Cerdanyola amb la declarada intenció de recuperar la representació a l’Ajuntament i donar per conclosa la travessia del desert iniciada el 2007 amb la pèrdua dels dos regidors que havien format part del govern durant el mandat 2003-2007. Helena Solà, 34 anys, professora d’anglès al CEIP Collserola, ha assumit gran part de la responsabilitat per aconseguir-ho, encapçalant un equip que no ha deixat de treballar per la ciutat els darrers quatre anys.

ERC presentava recentment les 250 propostes que configuren el seu programa electoral. Un dels apartats als que es dóna més rellevància és el referent a la participació ciutadana. Helena Solà, figura activa del món associatiu com a secretària en el seu moment de l’Associació Defensant el 0-3, creu per la seva pròpia experiència i pels contactes mantinguts amb representants de diverses entitats i col·lectius, que "les maneres en política han de canviar si es vol aconseguir la implicació de la gent", que sovint veuen l’administració "com un mur on s’estavellen les seves propostes". ERC demana una ordenança que reguli la participació ciutadana, i anar més enllà d’uns consells municipals "poc eficients" i d’unes pràctiques que "acaben bloquejant les aportacions de la ciutadania".

Com a exemple de participació, Helena Solà proposa referèndums vinculants en els grans temes de ciutat, com el planejament del Centre Direccional. Uns referèndums que haurien d’anar acompanyats d’una ingent tasca prèvia d’informació a la ciutadania. Solà critica que formacions que van rebutjar al Ple tirar endavant la proposta d’ERC sobre un referèndum vinculant per decidir el futur de la Plana del Castell, ara en facin bandera, "em treu de polleguera escoltar Antoni Morral demanar ara un referèndum vinculant sobre la Pana del Castell quan el 2009 es va passar per l'Arc del Triomf la nostra moció".

ERC ha mantingut una posició clara sobre desenvolupament de la Plana del Castell i els abocadors: no més abocadors, buidat total de Can Planas i no al planejament urbanístic de la zona, al considerar que Cerdanyola ja ha esgotat el seu cicle de creixement. ERC vol centrar els esforços inversors en pal·liar el greu dèficit que pateix la ciutat en equipaments, amb especial atenció per les escoles bressol, centres per a la gent gran i instal·lacions esportives.

Helena Solà creu que el dèficit en equipaments i el dèficit econòmic que pateix la ciutat es deu a "la mala gestió econòmica feta pels darrers governs municipals". Solà admet que ERC no té cap vareta màgica per sortir de la crisi, però si una àmplia bateria de propostes com brindar assessorament a les entitats per poder accedir a tot tipus de subvencions i fer inversions que tinguin un retorn econòmic o social, com podrien ser inversions en matèria d’estalvi energètic.

Les polítiques socials conformen un dels gran eixos programàtics d’ERC, amb una especial atenció als col·lectius més castigats per la crisi i en situació d’exclusió. Tenen especial rellevància les qüestions relacionades amb educació i sanitat, amb el compromís de posar en marxa un pla de manteniment de les escoles de la ciutat, la majoria força envellides, i l’exigència de la construcció sense dilació de l’Hospital Ernest Lluch, "un centre imprescindible per descongestionar el col·lapse existent tant en urgències com en les llistes d’espera, que sobrepassen la capacitat del Parc Taulí".

ERC, en cas d’obtenir representació al Ple municipal, només es tanca a un pacte amb el PP, deixant la resta d’opcions al debat intern d’una formació assembleària.

Helena Solà es considera una persona treballadora, clara quan ha de dir el que pensa, transparent i amb una gran il·lusió en poder contribuir a canviar les maneres de fer política. Li agrada desconnectar passejant per Collserola i mai es cansa d’escoltar The Beatles. Si hagués d’escollir una cançó dels de Liverpool seria Here comes the sun; la pel·lícula que més l’ha copsat darrerament és My father, my Lord, de David Volach i el seu llibre preferit continua sent Viatge als país dels lacets, un clàssic de la literatura infantil i juvenil en català, d’en Sebastià Sorribas.