Eleccions UAB. Solà vol una institució més eficient i menys burocràtica

El catedràtic d’Història de l’Educació, Pere Solà, es presenta com a candidat a rector de la Universitat Autònoma de Barcelona amb un projecte de consens i diàleg, que aposta per una universitat amb autonomia, catalana, democràtica, científica, humanista, crítica i socialment compromesa.

El candidat a rector de la UAB, Pere Solà, creu que les universitats estan patint un atac greu a la capacitat de generació de nous coneixements i de recerca i, en aquest marc, assegura que cal un equip plural “que planti cara a les retallades irracionals i mal plantejades”. 

El candidat a rector rebutja “el discurs únic de la competitivitat” i en front d’ell, afegeix, “cal brandar la bandera de la solidaritat en i a través d’una institució eficient que no destrueixi llocs de treball”. 

Pere Solà creu que cal plantar cara a les retallades, aplicar l’autonomia universitària en un clima de diàleg i consens i treballar per una governança més eficient i menys burocràtica. 

La universitat pública de demà, diu Solà, no serà la que hem conegut. Cal conservar tot allò bo del passat i “fer foc nou de vicis que l’han fet lletja, com el corporativisme, el clientelisme o la supeditació a interessos polítics i econòmics. 

El candidat a rector afirma que el conjunt d’universitats del país han de posicionar-se amb més valentia en contra del desmantellament d’aquest servei públic i fer front al dèficit treballant per aconseguir més ingressos i sense retallar el professorat i el personal d’administració i serveis, no augmentant el preu de les matrícules ni empitjorant la qualitat. 

Pere Solà denuncia que “el nucli públic universitari s’ha posat al servei d’interessos privats, fundacions, spin-offs, i cursos i mestratges privats. Cal capgirar aquesta situació amb “un compromís ètic de tots per revertir el flux de recursos: aquests han d’anar de l’esfera privada de la universitat cap al seu nucli públic i no pas al contrari”. 

Sobresous sobredimensionats

Solà explica que, d’acord amb la informació facilitada per empreses en meses de treball, actualment hi ha almenys 25 professors de la universitat amb sobresous de 100 mil euros anuals per fer tasques d’assessorament, spin-offs i cursos impartits a preus privats, entre d’altres. 

La candidatura de Solà creu que l’ajustament anunciat per l’actual equip de govern per aquest any 2012, xifrat en 24 milions d’euros, no seria necessari aplicar-lo si es posessin en marxa tot un seguit de mesures encaminades, sobretot, a fer pagar un cànon a totes aquelles activitats privades que es desenvolupen en aquest espai públic que és la universitat. Un exemple seria aplicar un cànon del 35% sobre els convenis en cursos i mestratges no oficials gestionats des de l’Escola de Formació Continuada o sobre la matrícula dels cursos programats dins el projecte International Summer School. 

Amb l’aplicació de les mesures que proposa Solà, segons assegura, s’augmentarien els ingressos en 13,3 milions d’euros que es podrien revertir en personal i en matrícules d’alumnat. D’aquesta manera, no caldria acomiadar ningú ni augmentar el preu de les taxes. 

La candidatura de Pere Solà també proposa simplificar l’equip de govern i els actuals càrrecs de suport. Es persegueix, d’aquesta manera, “la simplificació de l’estructura i una major funcionalitat”. 

Finalment, Pere Solà fa una crida a la suma d’esforços per superar “el desànim, l’angoixa i el desconcert actuals” per “enfilar de manera ferma el pas cap a una UAB centrada en la seva tasca de formació de recerca de qualitat”.

El currículum del candidat

Pere Solà té 65 anys i és catedràtic d'Història de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i s'ha dedicat a la docència i recerca en el marc universitari des de 1975.

Ha impartit cursos de primer, segon i tercer cicle universitaris. En particular ha participat regularment en els cursos de doctorat del Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social de la UAB de la UAB.

Autor de nombrosos articles i també de llibres sobre l'educació popular i llibertària i la història de l'associacionisme a Catalunya, és especialista en la vida i obra de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Com a organitzador de congressos sobre el tercer sector i l'educació permanent i sobre la història de l'educació i l'escola, ha dirigit les edicions del postgrau Associacions, Fundacions, Organitzacions del Tercer Sector: Factors d'Educació Social i Eines de Democràcia Participativa. Ha estat fundador de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana i membre del Comitè de la Societat Internacional d'Història de l'Educació (ISCHE). Ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona de recerca històrica.

Entre el 1982 i 1996 va actuar com a secretari de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, i entre el 1992 i 1995 va ser designat membre del Comitè Internacional de la ISCHE. Entre el 1994 i 2005 va actuar com a membre del consell internacional editorial assessor de la nova sèrie de la Revista Pedagògica Històrica (Gant, Bèlgica). I entre el 1999 i 2000 va col·laborar amb el GEIDD, Grupo de Estudos Interdisciplinares sobre Cultura e Desenvolvimiento, UNESP d'Araraquara, Brasil, i va ser membre del comitè científic de la seva revista. Val a dir, igualment, que des del 1987 fins a l'actualitat ha col·laborat com a director literari en el projecte de la sèrie editorial Textos Pedagògics sobre clàssics de la pedagogia catalana i universal.

De fet, entre el 1977 i 1995 va col·laborar directament en l'organització de totes les Jornades d'Història de l'Educació als Països Catalans, treballant sobretot en col·laboració amb l'historiador Jordi Monés i Pujol-Busquets. Amb ell l'any dels Jocs Olímpics organitzà, en una col·laboració de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana i el Centre d'Estudis Històrics Contemporanis (CEHI) de la Universitat de Barcelona, el magne Congrés Internacional —catorzè de l'ISCHE— sobre la temàtica Esport, activitats físiques i educació en una perspectiva històrica.

Ha fet estades de recerca i ha participat en seminaris a Buenos Aires i Rosario, Argentina, a Lisboa. L'any 2000, va impartir un Seminari sobre Història de l'Educació Popular i Informal a l'Institut d'Educació i Psicologia de la Universitat del Minho. El 2001 participà en activitats acadèmiques a la Universitat de San Diego, Califòrnia, al Departament d'Història Contemporània. El 2003 va ser membre del comitè organitzador de l'Exposició "Un segle d'escola a Barcelona, 1900-2003", organitzada per l'Ajuntament de Barcelona.

Ha participat igualment en programes d'intercanvi amb la universitat italiana de Bèrgam (2006-2007). Darrerament ha obert una línia de col·laboració en projectes sobre educació i desenvolupament humà en perspectiva històrica i comparada amb col·legues d'universitats catalanes i d'Amèrica Llatina, del Brasil en particular, i impulsa les activitats del Seminari de Documentació i Recerca Historicoeducativa de la UAB (SEDRHE UAB).

Els darrers volums publicats per Pere Solà són Educació i societat a Catalunya. Una sinopsi històrica (Eumo,Vic, Pagès Editors, Lleida, 2010) i La mirada apasionada de Alban Rosell sobre el fundador de la Escuela Moderna (Clavell Cultura, Fundació Ferrer i Guàrdia, 2011).