Elisabeth Anglarill presenta el seu debut com novel·lista, ‘Los malos muertos’, gènere negre amb llum mediterrània

La periodista, documentalista i guionista Elisabeth Anglarill, acaba de publicar la seva primera novel·la, Los malos muertos (Siruela), que presentarà el divendres 17 d’abril, a les 18 hores, a la Sala Enric Granados de la Biblioteca Central, convidada per La Constància Factoria Cultural.

L’Elisabeth Anglarill ha dirigit documentals com Colita sin filtros o Ricardo Bofill: La hoja en blanco, és guionista a programes de RTVE com El escarabajo verde o, actualment, Imprescindibles, i ha publicat llibres com El Cairo en los zapatos: retrato de una sociedad en el país del Nilo. Ara debuta en la novel·la amb Los malos muertos, que per a ella significa saltar de l’escriptura urgent cenyida a la realitat de la seva tasca com periodista a una escriptura més pausada i lliure.

Anglarill es confessa lectora àvida de novel·la negra, des de les primeres lectures de les trames d’Agatha Christie i John le Carré fins a referents com Henning Mankell, Fred Vargas o Eva-Marie Liffner. Los malos muertos, que són aquells morts que apareixen en els llocs on no haurien d’estar i que pertorben la tranquil·litat d’una comunitat, està protagonitzada per l’Alex Sabell, policia local de L’Escala, que es veurà obligada a furgar en el passat, desenterrant secrets i traumes. L’autora sempre va tenir clar que la protagonista seria una dona, perquè creu que “encara falten moltes dones protagonitzant novel·la policíaca i a més em permetia connectar millor amb el personatge”.

La narració avança en capítols alterns de dos plans temporals, 1912 i 2012, tot i que l’origen de la novel·la era la trama que transcorre al 1912, fins que “en un moment donat va sorgir la necessitat de lligar aquella història a l’actualitat, per no tancar-me en una novel·la estrictament històrica i perquè em venia de gust ser contemporània, lligant i encaixant dues trames que circulen en paral·lel”.

La novel·la ha comportat també un ingent i apassionant treball de recerca, amb hores i hores a la biblioteca de L’Escala per reconstruir l’època de principi de segle XX, llargues entrevistes amb especialistes en arqueologia i espoli patrimonial, i fins i tot un curs de criminologia forense.

Un altre repte superat amb èxit ha estat no sucumbir al síndrome Viquipèdia per abordar la part històrica, fugint de l’acumulació de dades i el to enciclopèdic, i donar a cada personatge del 1912 la seva pròpia veu amb un llenguatge col·loquial diferent però sense estridències a l’actual, la qual cosa ha comportat molts lectures de textos i entrevistes de l’època.

Una de les particularitats del llibre és que Anglarill s’ha volgut endinsar en la foscor de la corrupció i el crim a plena llum de la Mediterrània, convertint el paisatge en un personatge mes que trenca alguns estereotips del gènere.

La novel·la planteja el món delictiu relacionat amb l’espoli i el tràfic d’antiguitats, una qüestió que sembla més aviat cosa del passat, però que “continua plenament vigent malgrat no aparèixer en primera plana informativa”. De fet llibre és com un jaciment on en diverses capes anem trobant reflexions sobre el patrimoni, el bé comú, els capricis de la memòria o a qui pertany el passat. L’autora planteja el debat sobre a qui pertany el patrimoni i el passat, la propietat privada i el bé comú o la patent del relat històric que imposen els poderosos. Un debat amb moltes preguntes, sense el dogmatisme de les respostes concloents, que passa la pilota al lector.

Elisabeth Anglarill avança que hi hauran més investigacions de la protagonista del llibre, l’Alex Sabell, tal com ja es deixa intuir al final de Los malos muertos, el que permetrà endinsar-se en noves trames i fer créixer més un personatge complex i per tant molt humà.

Los malos muertos, editat per Siruela, es pot trobar a les llibreries de Cerdanyola i La Constància Factoria Cultural us convida a conversar amb l’autora divendres 18 d’abril, a les 18 hores, a la Sala Enric Granados de la Biblioteca Central, en un acte que conduirà la periodista cerdanyolenca Soraya Rodríguez Contreras.