Els afectats per l'amiant amb sentències favorables podrien cobrar aviat les indemnitzacions

Segons el Col.lectiu Ronda, la sentència del Tribunal Suprem condemnant a Uralita com a responsable de causar una greu malaltia a un extraballador de la planta cerdanyolenca, hauria de fer que l'empresa "no presenti més recursos perquè no seran admesos i definitivament indemnitzi als afectats".

Una seixantena d’afectats per l’amiant de Cerdanyola amb sentències favorables podrien rebre aviat les seves indemnitzacions, segons assegura Marta Barrera, advocada del Col.lectiu Ronda.

Barrera explica que la sentència del Tribunal Suprem que considera responsable l'empresa Uralita de causar una greu malaltia a un ex treballador de la nostra ciutat per haver-lo exposat a l'amiant als anys 70 sense complir amb la normativa, ha creat jurisprudencia amb la qual cosa, “Uralita haurà de deixar de presentar recursos perquè no seran admesos als jutjats”. Segons remarca, unes 60 persones de Cerdanyola, amb sentències favorables podien rebre les seves indemnitzacions aviat ja que espera que definitivament Uralita pagui el que deu.

La sentència confirma la indemnització de 54.786 euros, resolució judicial contra la que havia presentat recurs de cassació l'empresa.

L’advocada del Col.lectiu Ronda, remarca que després de 40 anys lluitant pels drets dels treballadors “finalment s’ha fet justicia per a ells i la seves famílies que tant han patit””.

Entre d'altres aspectes, la sentència constata que de 1969 a 1985 "la neteja del paviment es feia amb escombres, en cada lloc de treball de la línia d'ensacat i dosificació d'amiant sec hi havia ventiladors impulsors d'aire, els sacs d'amiant es manipulaven manualment i els treballadors no utilitzaven mascaretes de protecció respiratòria" a la fàbrica.

Segons Barrera es constata que abans dels anys 80, l’empresa “tenia coneixement científic de que l’aminant era dolent per a la salut i que hi havia una regulació específica al respecte i la va ignorar en perjudici dels trebalaldors i en benefici econòmic propi”

La sentència tracta el cas d'un treballador d'Uralita, a la fàbrica de Cerdanyola, que tot i no treballar gaires anys, ho va fer entre els anys 1970 i 1974,”l’exposició a l’amiant va ser tan intensa” que el va fer emmalatir d’asbestosi, la qual cosa li ha provocat una incapacitat permanent.

Marta Barrera considera “molt important” que la sentència del Suprem creï jurisprudència ja que de cara a futurs processos d'extreballadors afectats per aquesta malaltia i d'altres casos, l’empresa no podrà presentar més recursos perquè els jutjats socials i els tribunals superiors estan sotmesos al que ha dictat el Suprem”.

El despatx d'advocats destaca que al darrera d'aquesta sentència hi ha una "lluita de dècades" d'unes persones que s’han vist obligades a afrontar "interminables processos judicials davant d’una poderosa multinacional que ha fet servir els seus recursos econòmics per recórrer incansablement les sentències que la condemnaven". Això ha fet, puntualitzen els advocats, que en molts casos les resolucions judicials arribéssin "quan l’asbestosi i altres patologies relacionades amb l’amiant ja havien acabat amb les seves vides".