Els alumnes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB estan en vaga

Els alumnes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona realitzen avui dijous una jornada de vaga com a senyal de protesta contra el procés de Bolonya.

        

Aquesta convocatòria s’emmarca dins la que han anomenat Setmana d’Obres per Construir una Universitat Pública que pretén mostrar el desacord de l’alumnat amb la imminent adaptació de les titulacions d’aquesta universitat a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). De fet, el proper 29 de maig està previst que la Junta Permanent de la Facultat de Filosofia i Lletres sotmeti a aprovació els nous graus, titulacions que substituirien a les actuals llicenciatures.

        

Joel Sans, portaveu de l’assemblea d’estudiants de la Facultat, explica que durant tota aquesta setmana s’estan fent tallers, col·loquis i classes a l’aire lliure. Avui dijous la convocatòria culmina amb una vaga que, segons els seus organitzadors, està tenint un molt bon seguiment.

                           

 

Dins la Setmana d’Obres per Construir una Universitat Pública, s’ha inclòs un acte i un dinar de suport a Francesc Argemí, Franki, un jove terrassenc, estudiant de la Facultat de Lletres de la UAB, que està empresonat per haver ultratjat la bandera espanyola el 2002. En concret, s’ha programat una xerrada amb els advocats de l’empresonat per explicar el seu cas i la situació judicial en què es troba.

        

Joel Sans explica que, a banda d’aquestes actuacions, no tenen pensat, de moment, cap altra activitat. Això sí, el proper 29 de maig els representants de l’assemblea d’estudiants votaran en contra de la incorporació dels graus a la Junta Permanent.

 

                          

El 1999 els ministres d’educació superior de 29 països europeus van signar la Declaració de Bolonya, que estableix els fonaments per a la construcció de l’Espai Europeu Superior. L’objectiu d’aquest ens és la millora de la qualitat i la competitivitat internacional de l’educació superior a Europa. Tot i així, des dels seus començaments, el procés ha patit les crítiques d'un gran nombre de sectors estudiantils a Catalunya. Aquests grups consideren que les reformes s'emmarquen en una progressiva política de privatització de l'ensenyament superior i precarització del món laboral.

        

D’acord amb aquest procés, els estudis universitaris s’hauran d’estructurar en tres cicles denominats graus, màster i doctorat. Joel Sans indica que en el cas dels graus es produeix una devaluació del contingut de les antigues llicenciatures afavorint així la necessitat de cursar altre tipus d’estudis, com els màster, que suposen una gran inversió econòmica.