Els Amics de la UAB porten el problema ambiental de l'amiant al Col·legi de Periodistes

L'Associació d'Amics de la UAB organitza un debat sobre el el problema de contaminació ambiental que continua suposant l'amiant, tot i estar prohibit el seu ús en la construcció des del 2001, amb l'advocada Esther Pérez i el metge Josep Tarrés. El debat, moderat per Joan Botella, es farà aquest dijous, dia 23 de febrer, a les 19 hores al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

"La contaminació ambiental de l'amiant" és el títol del debat que impulsat l'Associació d'Amics de la UAB recordant que l'amiant és "un material molt comú en la construcció que pot provocar malalties de l'aparell respiratori". L'entitat de l'Autònoma recorda que l'ús de l'amiant va ser prohibit a Espanya l'any 2001 però "el material està present a molts edificis i pot representar un perill, per exemple, per a les persones que treballen en tasques de manteniment o d'enderrocament".

Els ponents en el debat seran el cerdanyolenc Josep Tarrés, pneumòleg i membre de la comissió interdisciplinària que estudia els efectes de l'amiant en les poblacions de Cerdanyola i Ripollet, i Esther Pérez, advocada del Col·lectiu Ronda.

Les patologies relacionades amb l'amiant són diverses, destacant l'existència d'afectacions cròniques i cancerígenes. Entre aquestes, el doctor Tarrès remarca que hi ha un tipus de càncer, el mesotelioma, molt virulent, que sempre està relacionat amb l'amiant.

Josep Tarrès subratlla des de fa anys que les patologies de l'amiant no són un problema del passat ni relacionats únicament amb la inhalació de fibres al treball. El metge destaca que les estadístiques sobre aquestes afectacions començaran a baixar al 2020 i no serà fins 20 anys més tard que s'igualin amb les d'altres localitats.

Cerdanyola és una de les localitats més intensament afectades per l'amiant després d'haver acollit durant dècades les instal·lacions de la multinacional Uralita, una de les empreses que va fer un major ús d'aquest material.

Des del Col·lectiu Ronda han destacat en diverses ocasions a Cerdanyola que comença a existir una sòlida jurisprudència que fa també responsable Uralita de les malalties que afecten les anomenades víctimes passives, especialment familiars d'extreballadors que han entrat en contacte amb l'amiant, per exemple, a través de les fibres impregnades a la roba de feina dels seus parents o gent que, fins i tot, paga amb la salut el fet d'haver estat veïns i viure o treballar en un radi de 2 quilòmetres respecte a les fàbriques.  Els passius domèstics ja han estat reconeguts com subjectes amb dret a indemnització. Ara la lluita es centra en el reconeixement dels drets dels passius ambientals.