Els antiabocadors insisteixen que es prioritza l'urbanisme sobre la descontaminació

Els representants de la Plataforma Cerdanyola sense abocadors afirmen que l'últim estudi sobre l'abocador de Can Planas s'ha fet per justificar la construcció al Centre Direccional i no pensant en la descontaminació del territori i que els gasos que emet l'abocador Elena estan descontrolats i per això no s'ha pogut fer l'acte de clausura més de tres anys després de l'arribada de l'última bala de residus d'ecoparc al dipòsit.

Representants de la Plataforma Cerdanyola sense abocadors realitzaven diumenge una visita guiada a Can Planas i l'abocador Elena dins d'una activitat organitzada per ERC sota el lema Tòxic Tour. Rosa Guallar, Roger Caballé i Íñigo Enterria explicaven els orígens de l'abocador de Can Planas i feien un repàs històric per la contminació d'aquest territori i les diferents etapes que ha tingut un abocador que, remarquen, té una superfície de 18 camps de futbol que entra al recinte del Parc Tecnològic del Vallès (PTV) en finques on no es pot construir i toca els murs de l'església vella de Sant Martí, per un costat, i arriba a tocar de l'autopista per l'altre.

Rosa Guallar manifestava als assistents que a Can Planas hi ha va haver un incompliment constant de les llicències atorgades i la normativa existent fins el moment de la seva clausura al 1995, en un acte oficial que titlla de "nyap". La membre de la plataforma explica que a Can Planas els residus sempre es van barrejar amb aigua, en contra d'aquestes llicències i normativa, cosa que va generar reaccions químiques agreujades amb el fet que es van dipositar residus tòxics i cancerígens.

Aquestes reaccions provocaven emissions de gasos que van obligar a fer xemeneies als anys 90. Guallar explica que per aquestes xemeneies, de les que hi ha dos en funcionament, s'emetien gasos que "la ciutadania ha anat respirant" al llarg dels anys, fet afavorit per les corrents d'aire que, majoritàriament, "bufen cap a Cerdanyola". Un altre dels elements que la plataforma ha vingut denunciant és l'existència de lixiviats, residu líquid que combina descomposició amb aigua filtrada, que ha aflorat en diverses ocasions i que fins i tot "s'ha abocat directament al clavegueram".

Guallar destaca que l'informe IDOM realitzat al 2003 fa una "foto molt greu" de la situació de l'abocador de Can Planas. Des de la plataforma consideren que aquest informe ha esdevingut "un escull" per al planejament urbanístic del Centre Direccional i per això es va demanar un nou estudi científic incloent un estudi de risc "per justificar la construcció d'edificis tot i que hi ha una bomba en potència als terrenys de l'abocador". En aquest sentit, la plataforma indica que l'estudi obre la porta a la construcció a terrenys al voltant de l'abocador però marca un seguit de requisits, entre ells l'extracció canalitzada de gasos, pous de bombeig d'aigües subterrànies o no fer cap construcció amb fonaments, cosa que consideren que demostra la gravetat de la situació de l'abocador.

Des de la plataforma manifesten que la preocupació de les administracions està sent el planejament urbanístic a la Plana del Castell i no la descontaminació de l'abocador. El col.lectiu insisteix que l'actuació que s'hauria de fer és la descontaminació total del terreny que tindria un cost d'uns 200 milions d'euros, però recorden que hi ha casos similars, com el la descontaminació de fangs a l'embassament de Flix, que són  possibles perquè s'han assolit fons autonòmics, estatals i europeus per a la descontaminació.

Els antiabocadors recorden que en el cas de Can Planas l'acord institucional suposa que un 40% del cost el posa la Generalitat, un 40% l'àrea metropolitana de Barcelona i un 20% l'Ajuntament, les tres administracions responsables. No obstant això, la plataforma creu que l'Ajuntament "fa el paper de cornut i pagar el beure" perquè tenia l'obligació de vigilar, però sobretot el control era responsabilitat d'organismes autonòmics i metropolitans i perquè els efectes de la contaminació perjudiquen el terriori i la ciutadania de Cerdanyola..

Abocador Elena

Després de passejar pels terrenys de Can Planas fins el castell, la visita guiada es va encaminar cap a l'abocador Elena, que es va omplir amb residus d'ecoparc a terrenys d'una antiga argilera. La plataforma indica que l'Administració volia que aquest dipòsit fos un exemple de tractament finalista adequat de residus però asseguren que s'ha demostrat que no és així. De fet, el col.lectiu indica que la darrera bala de residus –que podien tenir un màxim d'un 15% de residus orgànics- va arribar al novembre de 2011 i que tres anys després no s'ha pogut fer l'acte de clausura oficial. El col.lectiu insisteix que el control de la quantitat de residus orgànics a les bales d'ecoparc no era rigorós i recorden les males olors que s'han generat a l'entorn de l'abocador. Això, indica Guallar, va ser tenir "l'efecte positiu d'evitar" que anys després es fes un nou abocador" al clot de Can Fatjó dels Aurons.

Rosa Guallar i Roger Caballé expliquen que l'empresa Puigfel, que gestiona l'abocador, no pot controlar la contaminació existent perquè s'han generat més gasos dels previstos i s'escapen per diversos indrets com obres d'urbanització, esquerdes o la capa de grava superficial.

Els antiabocadors indiquen que s'ha fet un pou de lixiviats –generats pel contacte de les aigües pluvials amb els residus- i canalitzacions de gasos i que, "com a Can Planas, es generen reaccions químiques". Guallar indica que els residus no són els mateixos i, per exemple, no hi ha crom hexavalent, i això fa que "no sigui tan greu", però remarca que és fonamental "treure l'orgànica perquè no hi hagi problemes". Roger Caballé sí que manifesta, però, l'existència de "substàncies cancerígenes en quantitats ridícules", però que no s'ha estudiat l'efecte que tenen quan entren en combinació.