Els conflictes ecològics en un atles dissenyat a l'Autònoma

Un equip internacional d’experts coordinat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha presentat l’Atles Global de Justícia Ambiental, una plataforma interactiva de mapes que analitza la trajectòria de més d’un miler de conflictes ecològics i espais de resistència a nivell mundial. El projecte vol arribar a dos mil casos el 2015. La cimentera de Montcada i Reixac o el projecte gasístic de Castor a les Terres de l'Ebre, entre els casos denunciats.

L’Atles Global de Justícia Ambiental és un dels resultats més importants del projecte europeu d’investigació EJOLT (Environmental Justice Organizations, Liabilities and Trade). Ha estat elaborat a través d’un procés col·laboratiu entre activistes i acadèmics i aporta evidència sobre els desequilibris estructurals de poder en l’economia global.

El catedràtic de la UAB Joan Martínez Alier, director del projecte EJOLT i estretament vinculat amb Cerdanyola, indica que l’Atles mostra com els conflictes ecològics "estan augmentant arreu del món per les demandes de materials i energia de la població mundial de classe alta i mitjana". El catedràtic assegura que les comunitats que reben el major impacte dels conflictes ecològics són "pobres, sovint indígenes, i no tenen poder polític per accedir a la justícia ambiental i als sistemes de salut". En aquest sentit, Martínez Alier indica que les injustícies mediambientals "involucren una gran varietat d’actors, incloent els estats i empreses dels països de la OCDE, però amb participació creixent dels països BRICSs i d’altres”.

Els investigadors remarquen que el mapa assenyala tendències preocupants com la impunitat de les companyies que cometen delictes ambientals o la persecució dels defensors ambientals, però també inspira esperança. Així, Leah Temper, investigadora de l'ICTA UAB i coordinadora de l'Atlas, manifesta que entre les moltes històries de destrucció ambiental i de repressió política "també s’hi troben casos de victòries en la justícia ambiental, casos on els judicis legals es guanyen, projectes que es cancel·len i els béns comuns es retornen a la comunitat". El 17% dels casos analitzats es consideren victòries de justícia ambiental.

Com funciona

La plataforma on-line permet als usuaris cercar i filtrar entre 100 camps i visualitzar els conflictes per tipus de mercaderia, companyia i país. Per exemple permet obtenir una visió global dels conflictes nuclears, de residus tòxics, conflictes de mineria o d’aigua. Clicant els punts ubicats en els mapes, l’usuari obté informació sobre els actors implicats, la descripció del conflicte concret, les fonts d'informació i els resultats de les accions d'uns i altres. Qualsevol mapa creat a partir de la funció de cerca i filtre es pot posar a pàgines webs externes o es pot compartir a través de plataformes socials.

L’inventari de casos de conflicte ambiental vol facilitar la recerca d’informació, la interacció entre grups de treball afins i l’augment de la visibilitat dels conflictes. També es podrà utilitzar el mapa en el camp de l’ensenyament i per a la defensa legal de casos. De moment, el mapa és comparable amb un mapa medieval, amb bona cobertura d’algunes àrees i amb llocs i regions buits. L’objectiu ara és apropar el mapa a noves organitzacions civils i investigadors experts en àrees específiques i convidar-los a contribuir al projecte.

Una de les conclusions importants del projecte i de l’Atles és que els moviments socials de justícia ambiental de base són clau per aconseguir que les formes de consum i producció siguin més justes, equitables i menys perjudicials. Segons Leah Temper, “només quan les comunitats es plantin contra la contaminació, els governs i les empreses canviaran el seu comportament”.

32 casos documentats a Espanya; 6 a Catalunya

Pel que fa a l'estat espanyol, l’Atles comprèn de moment 32 casos documentats. Hi ha conflictes relacionats amb incineradores i infraestructures per a l’obtenció d’energia elèctrica i combustibles fòssils, mineria, projectes urbanístics, infraestructures portuàries i aeroportuàries i casos sobre la conservació de la biodiversitat. El projecte de mega-infraestructures a l’aeroport de Ciutat Real, la línea elèctrica d’alta tensió a Girona, el projecte gasíctic de Castor a les Terres de l'Ebre, la construcció d’Eurovegas, la protecció del llop ibèric o la planta de ciment de Montcada i Reixac en són alguns exemples.