Els Drets Humans, a debat, a les jornades que organitzen Amnistia Internacional i el Grups d'Estudis Socials

El grup local d’Amnistia Internacional (AI) i el Grup d’Estudis Socials de Cerdanyola(GESC) volen reflexionar sobre la vigència dels Drets Humans i recordar la lluita per assolir el seu compliment. L’Ateneu acollirà dues jornades de debat sobre aquesta qüestió que es celebraran avui i el pròxim dijous. La jornada inaugural, a les 19 hores, compta amb la participació d’especialistes tan destacats com Laura Díez, adjunta de l’oficina del Síndic de Greuges, Lluïsa Domingo, membre de l’Associació Catalana per a la defensa dels Drets Humans i president de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col.legi d’Advocats de Barcelona que abordaran la jornada 'Drets Humans i Immigració a Catalunya'.

Álvaro Gil-Robles, exComissari pels Drets Humans del Consell d’Europa, i David Bondia, director del’Institut de Drets Humans de Catalunya, seran els protagonistes de la segona jornada, dijous vinent, també a l'Ateneu i a les 19 hores, que abordaran la jornada Europa davant els nous reptes dels Drets Humans.

Josep Lluís Negreira, president del GESC, destaca que aquest és un bon moment per debatre sobre els Drets Humans ja que vivim una etapa de transformació històrica molt profunda que també afecta aquests drets. La presidenta del grup d’AI de Cerdanyola-Sant Cugat, Montse Garriga, recorda que totes les víctimes de l’incompliment dels drets humans, les mésproperes i les més llunyanes, mereixen la mateixa atenció, una atenció que exigeix la seva defensa.

Negreira posa exemples de la proximitat d’aquest incompliment creixent dels Drets Humans. Així, el president del GESC recorda que hi ha reaccions davant el fenomen de la immigració amb mesures impulsades per diferents governs de diversos països que vulneren drets bàsics de la persona. Altra retallada de drets fonamentals ha vingut, segons manifesta Negreira, com a resposta als atemptats de Nova York, Madrid i Londres, una retallada que afecta tothom, però molt especialment a col.lectius concrets "que es troben sota sospita permanent". El president del GESC insisteix que “s’ha de recordar que els Drets Humans s’han de respectar sempre, sense excepció”.

Les jornades sobre els drets humans són, sobretot, una oportunitat per saber més coses i reflexionar sobre elles. Montse Garriga destaca que l’única manera de poder lluitar per evitar les situacions d’injustícia és estar informats de qüestions que passen al nostre entorn i que difícilment arriben a tavés dels mitjans de comunicació.

Aquesta és la segona vegada en què AI i GESC col.laboren, però Garriga espera que no sigui l’última donades les coincidències d’objectius de les dues entitats locals:

Declaració Universal dels Drets Humans

El 10 de desembre de 1948 les Nacions Unides aprovaven la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta declaració diu,entre altres coses, que les persones neixem lliures i iguals en dignitat i en drets sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, tampoc per raó d'origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. La declaració indica que tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat, que ningú no pot ser sotmès a esclavitud o servitud, que ningú no pot ser sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants o que ningú no pot ser detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Hotel Rwanda

Una opció interessant per les persones que participin a la jornada sobre Drets Humans s'iniciarà a l'Ateneu a les 21.30 hores amb la projecció de la pel.lícula Hotel Rwanda dins el cicle dels Xiscnèfils dedicat a l'Àfrica: El pati del darrera. La pel.lícula de Terry George parla de la massacre entre les ètnies hutu i tutsi a Rwanda basant-se en una heròica història real. En aquell moment Paul Rusesabagina -interpretat al film per un Don Cheadle que va ser candidat a l'Òscar- és el gerent de l’hotel Mille Collines, una persona que a partir del moment que comprova l’odi creixent dels Hutus, malgrat pertànyer a aquest grup, decideix aprofitar l’hotel per convertir-lo en una mena de refugi per salvar no només a la seva família si no que també a tots els Tutsis que pot. Aquesta mostra de valentia i solidaritat d’en Rusesabagina, el va portar finalment a salvar la vida a més de 1.200 persones.