Els estudiants d'ESO aprenen blues

El músic Marc Durandeau ha estat l’encarregat d’impartir avui les tradicionals classes de la Blues School, activitat inclosa dins del programa municipal Cerdanyola Educa i que s’emmarca dins del Festival Internacional de Blues de Cerdanyola. El teatre de l’Ateneu s’ha omplert d’estudiants d’ESO de quatre instituts de la ciutat per escoltar la música i les explicacions de Durandeau

L’objectiu de la master class és extraure de la història del blues “el factor més humà” segons Marc Durandeau. La intenció és transmetre la vinculació entre els moments de crisi (com l’actual o com la que es vivia quan va néixer el blues) i que aquesta crisi pugui ser la motivació perquè la intuició musical aparegui i es pugui crear i desenvolupar una sèrie d’estils musicals.

Marc Durandeau explica que un altre dels objectius de la seva classe de blues era fer entendre que el blues “ens ha deicat a tots, per la seva força espiritual i autèntica”. Segons remarca aquest gènere ens ha donat detalls musicals que “conecten amb l’ànima com el bending o l’slyde”, és a dir les pujades i baixades de to que es poden trobar en la música actual.

Tot i que pensa que no és fácil arribar a un auditori adolescent, Durandeau diu que el que més el motiva a actuar davant els joves és, precisament, que arribin a entendre que el blues ha deixat coses que es poden vincular a un moment com el d’ara”.

El músic

Marc Durandeau és un cantautor català que està en el món de la música des dels deu anys, edat en què va entrar a l'Escola de Música d'Esparreguera amb el seu germà. Després del seu pas pel Taller de Música de Barcelona, i amb només 18 anys, va començar a actuar en diferents locals de Barcelona. El fet, però, que el va donar a conèixer al gran públic va ser quan va quedar primer al concurs televisiu i radiofònic "Èxit". D'aquí també en va sorgir l'oportunitat d'enregistrar el seu primer disc: Te espero en casa produït per Joan Bibiloni.

L'èxit d'aquest llarga durada no es va fer esperar i el públic va rebre amb els braços oberts el seu segon i més conegut treball: Caminant descalç (1996), aquest cop produït per Jordi Armengol. Va ser amb aquest que va guanyar el premi Ràdio Ciutat a la millor cançó ("Caminant Descalç"), el premi a millor cantant de Catalunya Ràdio i als premis de Música Viva de Manlleu.

Després de triomfar en terres catalanes, Durandeau se'n va anar al Carib, on va treballar amb Rodolfo Castillo (productor de Julio Inglesas, Tamara, Paulina Rubio). Des de llavors, ha exercit de compositor i arranjador de figures de renom internacional, treballant en anglès i en francès. Des de l'any 2003, està sota el contracte exclusiu d'Universal Music Publishing.