Els historiadors denuncien la manipulació sobre els papers de Salamanca

El Grup d’Estudis Socials de Cerdanyola (GESC) organitzava ahir a la nit una xerrada- debat al voltant del retorn dels anomenats Papers de Salamanca. L’acte, realitzat poc abans de que l‘Audiència Nacional decidís que s'aixeca la suspensió cautelar del retorn dels documents, despertava forta expectació entre els ciutadans de Cerdanyola que assistien a la xerrada en el Teatre de l’Ateneu. Entre els convidats, Borja de Riquer, catedràtic en Història Contemporània i membre de la Comissió d’Experts que han treballat en el procés de retorn; i Josep Cruanyes, Advocat i Historiador membre de la Comissió per la Dignitat.

Procés ple d'intoxicacions

El primer en encetar el debat va ser De Riquer que va fer un repàs a tot el  procés que s’ha portat a terme, des de les primeres reclamacions  als anys vuitanta fins l’actualitat. Borja de Riquer afirmava que la incautació va tenir origen polític i la solució també ha estat política tot i que hi ha una dimensió jurídica. Per a De Riquer, tot el procés ha estat ple de "manipulacions, intoxicacions i desconeixement" del que és l’arxiu, el que ha donat peu  un sentiment del patriotisme mal entès.

L’historiador qualificava "d’insostenible" continuar amb la incautació dels documents en un Estat de Dret perquè  això suposaria mantenir obertes les ferides d’una expoliació que es va fer durant la Guerra Civil i es va mantenir com a font d’informació per a un govern feixista que l’utilitzava per a represaliar  a comunistes i maçons.

La retenció dels documents, injustificable

Josep Cruanyes també va ser crític amb  l’actuació de l’Ajuntament de Salamanca i del PP per "la manipulació que estan fent del tema i per la falta d’ètica" que considera demostren en tot el procés. Cruanyes comentava que el procés jurídic que ha suposat la retenció dels papers a Madrid és molt greu i del tot injustificable perquè va en contra dels principis jurídics i, per tant, espera que finalment aquest puguin tornar a Catalunya.

L'alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, destacava, per la seva banda, l'imprescindible paper de la societat civil catalana per aconseguir que els documents tornin a Catalunya des de l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca.

Aquesta xerrada també comptava amb la presència de la regidora de Cultura, Consol Pla, que en la presentació recordava que Cerdanyola també va ser víctima de l’expoli i donava com a exemple a Carles Fontseré, cartellista  que tenia estudi a la nostra ciutat, que va ser expoliat i mai més va recuperar el seu treball.

El moderador de la taula, Orlando Barrial, membre del GESC, explicava que l’acte es feia per dos motius; un per l’actualitat del tema i l’altre pel motiu que ja havia comentat la regidora, perquè Cerdanyola també va ser víctima de l’expoli.

Història del procés

Els papers de Salamanca són  documents que van ser confiscats per les tropes de Franco  en els diversos fronts durant la guerra Civil  En el cas de Catalunya es van confiscar 507 lligats de documentació sobre diverses matèries procedent de municipis, partits polítics, sindicats associació i de la Generalitat.

Aquests documents van ser dipositats a Salamanca i eren una de les fonts d’informació per al Tribunal Especial per a la repressió de la Maçoneria i el Comunisme. L’any 1977 es van adscriure al Ministeri de Cultura i dos anys després van formar una divisió independent de l’Arxiu Històric Nacional. El 1999 es van constituir en l’actual Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola.

Petició dels papers:

El primer que va demanar oficialment els papers va ser el diputat de Coalició Democràtica Antoni de Senillosa. La proposta no va prosperar i quinze anys més tard, el 1995, el govern socialista va acordar que es tornessin a Catalunya.

El juliol del 2002, el patronat de l’Arxiu General de la Guerra Civil, presidit per la ministra de Cultura del PP, Pilar del Castillo, va rebutjar el trasllat justificant aquesta decisió en la necessitat de preservar la unitat de l’arxiu.

L’any 2004, amb l’arribada del nou govern del PSOE, el ple del Congrés dels Diputats va aprovar  una proposició no de llei que instava el govern a negociar abans de finals d’any una solució al contenciós.

Paral.lelament la Comissió Permanent del Patronat de l’Arxiu es va crear un comitè d’experts que es va pronunciar el 23 de desembre a favor de tornar els documents, i les Corts de Catella i Lleó van aprovar dues lleis per blindar l’Arxiu, contra les que es va presentar recursos d’inconstitucionalitat en entendre que envaïen competències reservades a l’Estat.

Després de  protestes  i de diverses iniciatives parlamentaries del PP, el 2005 el Congrés dels Diputats va aprovar el retorn dels papers. Un cop publicat al BOE, l’Estat disposava de tres mesos per restituir els documents a Catalunya, el que implica que s’han de lliurar abans de la segona quinzena de febrer.

La devolució s’ha de fer en dues fases; en una primera es retornen tot els documents inventariats i microfilmats, són els que ara estan a Madrid.  Posteriorment es transferiran la resta, un cop inventariats pels experts.